Rant: la vida d'un assassí en sèrie - Chuck Palahniuk
Palahniuk, Chuck. Rant: la vida d'un assassí en sèrie. (Rant. An oral biography of Buster Casey)
Barcelona: Empuries, 2007
Barcelona: Empuries, 2007
Traducció: Anna Camps Vidal i Jordi Cussà Balaguer
Col·lecció: Narrativa, 305
Col·lecció: Narrativa, 305
>> Què en diu la contraportada...
Reprenent l'humor negre i la força de Club de la Lluita, la seva primera novel·la ja convertida en una de les més importants del final del segle XX, Chuck Palahniuk construeix, a Rant, una pertorbadora novel·la que reprodueix la biografia oral de l'assassí en sèrie més eficient dels nostres temps, Buster Casey.
Jove i rebel, nascut per viure ràpid, morir jove i matar el màxim de gent possible, Buster Casey és la llavor diabòlica d’aquesta esplèndida novel·la que reconstrueix, a partir d’anècdotes i els testimonis de tots aquells que el van conèixer, la seva curta i violenta vida.
Escrita amb l'originalitat, la tensió narrativa i el sentit de l'humor que caracteritzen totes les obres de l'autor, Rant és un monument a la irreverència i la part grotesca de la vida, un homenatge al món marginal i a les persones que no segueixen convencions.
>> Com comença...
Jove i rebel, nascut per viure ràpid, morir jove i matar el màxim de gent possible, Buster Casey és la llavor diabòlica d’aquesta esplèndida novel·la que reconstrueix, a partir d’anècdotes i els testimonis de tots aquells que el van conèixer, la seva curta i violenta vida.
Escrita amb l'originalitat, la tensió narrativa i el sentit de l'humor que caracteritzen totes les obres de l'autor, Rant és un monument a la irreverència i la part grotesca de la vida, un homenatge al món marginal i a les persones que no segueixen convencions.
>> Com comença...
Wallace Boyer (venedor de cotxes): Com la majoria de la gent, no vaig conèixer Rant Casey ni hi vaig poder parlar fins després de la seva mort. Així va la cosa amb la majoria de celebritats: quan se’n van a l’altre barri, el seu cercle d’amistats íntimes explota. Una celebritat difunta no pot anar pel carrer sense trobar-se amb un milió de companys que mai no havia conegut en la vida real.
>> Moments...
(Pàg. 29)
Echo Lawrence (Joc d'Accidents): Escolteu-me. Rant solia dir a la gent: "Ets una persona diferent per a cada persona que has conegut".
A vegades Rant deia "Només existeixes a través dels ulls de l'altra gent".
Si tinguéssiu intenció de gravar-lo una sentència a la tomba, l'adagi que més li agradava era: "El futur que tindràs demà no serà el mateix futur que tenies ahir".
Shot Dunyun (Joc d'Accidents): Això és caca de la vaca. La frase preferida de Rant era: "Hi ha persones que quan neixen ja són éssers humans. Els altres triguem tota una vida a arribar-hi".
Bodie Carlyle: Recordo que Rant solia dir: "Mai no serem tan joves com aquesta nit"
(Pàg. 211)
De les notes de camp de Green Taylor Simms: Si us pareu a pensar-hi, mai no es tanca un via de circulació quan mor una persona. Encara es pot circular pel lloc on va morir James Dean o Jayne Mansfield, o Jackson Pollok. Encara es pot circular pel lloc on un autobús va atropellar Margaret Mitchell. Grace Kelly. Ernie Kovacs. La mort és un esdeveniment tràgic, però interrompre la circulació viària sempre s’ha entès com el crim més gran.
(Pàg. 239)
Neddy Nelson: ¿Ja sabíeu que, abans dels experiments grotescos que va fer al camp de concentració d'Auschwitz, el doctor Josef Mengele era un antropòleg de prestigi? ¿Sabíeu que Mengele havia viatjat per l’Africa per recollir sang humana i mostres virals? ¿I que durant tota la vida la seva màxima aspiració havia estat identificar els factors que demostressin la diferència entre la sang de les diverses races, per llavors poder crear una infecció específica de certes races?
¿Sabíeu que bona part dels descobriments de Mengele van arribar als Estats Units com a part del Projecte Clip, a través del qual la CIA va garantir el perdó i va facilitar identitats noves a determinats científics nazis si acceptaven revelar les investigacions de Mengele?
(Pàg. 247)
Neddy Nelson: Jo només dic: ¿què passaria si el temps no fos la fràgil ala de papallona que els experts científics ens diuen que és? ¿I si resulta que el temps és més aviat una tanca lligada amb cadenes que no hi collons de trencar?
Vull dir que, si la trenquéssiu, ni que fos mil vegades... ¿com arribaríeu a saber-ho? En tot moment present, en tot "ara mateix", atrapem el que atrapem. ¿M'enteneu?
(Pàg. 292)
Neddy Nelson: ¿No us adoneu que no hi ha cap epidèmia de ràbia? ¿No us adoneu que Rant Casey només és un cap de turc polític? ¿De debò us empasseu que Lee Harvey Oswald va actuar tot sol? ¿O que James Earl Ray era de veritat un "pistoler solitari" quan va assassinar el doctor Martin Luther King? ¿I que passa amb Shirhan Sirhan? ¿O John Wilkes Booth?
¿De debó us creieu que un home sol va provocar un bot de ràbia a escala nacional?.
>> Moments...
(Pàg. 29)
Echo Lawrence (Joc d'Accidents): Escolteu-me. Rant solia dir a la gent: "Ets una persona diferent per a cada persona que has conegut".
A vegades Rant deia "Només existeixes a través dels ulls de l'altra gent".
Si tinguéssiu intenció de gravar-lo una sentència a la tomba, l'adagi que més li agradava era: "El futur que tindràs demà no serà el mateix futur que tenies ahir".
Shot Dunyun (Joc d'Accidents): Això és caca de la vaca. La frase preferida de Rant era: "Hi ha persones que quan neixen ja són éssers humans. Els altres triguem tota una vida a arribar-hi".
Bodie Carlyle: Recordo que Rant solia dir: "Mai no serem tan joves com aquesta nit"
(Pàg. 211)
De les notes de camp de Green Taylor Simms: Si us pareu a pensar-hi, mai no es tanca un via de circulació quan mor una persona. Encara es pot circular pel lloc on va morir James Dean o Jayne Mansfield, o Jackson Pollok. Encara es pot circular pel lloc on un autobús va atropellar Margaret Mitchell. Grace Kelly. Ernie Kovacs. La mort és un esdeveniment tràgic, però interrompre la circulació viària sempre s’ha entès com el crim més gran.
(Pàg. 239)
Neddy Nelson: ¿Ja sabíeu que, abans dels experiments grotescos que va fer al camp de concentració d'Auschwitz, el doctor Josef Mengele era un antropòleg de prestigi? ¿Sabíeu que Mengele havia viatjat per l’Africa per recollir sang humana i mostres virals? ¿I que durant tota la vida la seva màxima aspiració havia estat identificar els factors que demostressin la diferència entre la sang de les diverses races, per llavors poder crear una infecció específica de certes races?
¿Sabíeu que bona part dels descobriments de Mengele van arribar als Estats Units com a part del Projecte Clip, a través del qual la CIA va garantir el perdó i va facilitar identitats noves a determinats científics nazis si acceptaven revelar les investigacions de Mengele?
(Pàg. 247)
Neddy Nelson: Jo només dic: ¿què passaria si el temps no fos la fràgil ala de papallona que els experts científics ens diuen que és? ¿I si resulta que el temps és més aviat una tanca lligada amb cadenes que no hi collons de trencar?
Vull dir que, si la trenquéssiu, ni que fos mil vegades... ¿com arribaríeu a saber-ho? En tot moment present, en tot "ara mateix", atrapem el que atrapem. ¿M'enteneu?
(Pàg. 292)
Neddy Nelson: ¿No us adoneu que no hi ha cap epidèmia de ràbia? ¿No us adoneu que Rant Casey només és un cap de turc polític? ¿De debò us empasseu que Lee Harvey Oswald va actuar tot sol? ¿O que James Earl Ray era de veritat un "pistoler solitari" quan va assassinar el doctor Martin Luther King? ¿I que passa amb Shirhan Sirhan? ¿O John Wilkes Booth?
¿De debó us creieu que un home sol va provocar un bot de ràbia a escala nacional?.
>> Altres han dit...
Llibròfags
Llibròfags
>> Enllaços
Chuck Palahniuk, Jackson Pollok, Margaret Mitchell, Grace Kelly,Josef Mengele, Ernie Kovacs, Projecte Clip, James Earl Ray, Martin Luther King, Lee Harvey Oswald, Shirhan Sirhan, John Wilkes Booth , Jayne Mansfield, James Dean
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada