Lleixes

  "(...) (tal vez seamos todos turistas, en este mundo)." Tabucchi, Antonio. Viajes y otros viajes. Barcelona: Editorial Anagrama, 2012 Viaggi e altri viaggi . Traducció de Carlos Gumpert Col·lecció Panorama de Narrativas, 802 ::: Qué en diu la contraportada…. Soy un viajero que nunca ha hecho viajes para escribir sobre ellos, algo que siempre me ha parecido una estupidez. Sería como si uno quisiera enamorarse para poder escribir un libro sobre el amor.» Pero lo indudable es que Antonio Tabucchi ha viajado mucho. Y que ha escrito acerca de sus viajes. Textos con destinos de lo más variado y con un efecto hasta ahora inevitablemente dispersivo. Este libro invierte tal tendencia, pasando lista a los lugares visitados y revisitados. Y a las escrituras que los han relatado. Remodelándolas. Y el resultado es una obra muy especial, que sobre el mapa del mundo despliega el mundo contiguo de las vastas lecturas que han anticipado, provocado y acompañado siempre esos viajes. Los ...

  "(...) “Pero, ¿dónde está la poesía?.” Después, como si se avergonzara de su pregunta, dio media vuelta y se precipitó escaleras abajo, saltando los escalones de dos en dos." Tabucchi, Antonio. El barquito chiquitito. Madrid: Anagrama, 2018 Il piccolo naviglio . Traducció de Carlos Gumpert. Col·lecció Panorama de Narrativas, 980 ::: Què en diu la contraportada... Esta es la segunda novela de Tabucchi, publicada en 1978, poco después de Piazza d’Italia . Ambas forman una suerte de díptico «preportugués», en el que el joven escritor está buscando su voz definitiva y explorando los resortes de la novela. El barquito chiquitito es por tanto un libro seminal, que tras su publicación estuvo muchos años descatalogado e injustamente olvidado. Cuando se recuperó, el autor escribió para la ocasión un prólogo en el que dice: «No había vuelto a leer este libro desde que lo escribí, y hasta yo mismo me sorprendo. (...) Aquí está la Historia con mayúsculas, desatinada mucha...

"(...) les coses es poden tornar a viure fins en un instant fugisser petit com una gota de pluja que repica contra el vidre i dilata l’univers de la visió." Tabucchi, Antonio. Es va fent més i més tard.  Barcelona: Edicions 62, 2002 Col·lecció El balancí, 444 ⇲  Què en diu la contraportada... A partir de les cartes de disset homes a disset dones, Antonio Tabucchi descriu les principals passions humanes, encapçalades per l’amor. Es tracta de disset veus masculines que s’adrecen a un destinatari desconegut, una dona, per explicar estranyes històries d’amor. Del conjunt de monòlegs (ara sensuals, ara nostàlgics, rancorosos, delirants o onírics), en surt un teixit narratiu aparentment amorós, però que també parla de la mort, l’ànim i la passió. Les dones a qui s’adrecen aquests homes es troben lluny no sols en l’espai, sinó també en el temps; en algun cas són mortes. Les parelles estan marcades per una ruptura, i cada carta és una mena de recuperar e...

" Queden les paraules.... les meves... les teves, sobretot.... les paraules que donen testimoni. El verb no fou pas al principi, és al final, escriptor." Tabucchi, Antonio. Tristano es mor. Barcelona: Edicions 62, 2004 Tristano muore . Traducció de Pau Vidal. Col·lecció El balancí, 497 ⇲  Què en diu la contraportada... Què és l’heroisme? Què és la covardia? I el coratge? I la traïció? Una casa de camp en algun lloc de la Toscana. Un mes d’agost canicular dels últims anys del segle XX. En el seu llit de mort, sota els efectes de la morfina, Tristano, un home que ha lluitat per la llibertat amb aquest nom manllevat a Leopardi, ressegueix els esdeveniments que han marcat la seva vida. Una vida que avança en paral·lel a seixanta anys d’història d’Itàlia. Records, falsos o suposats, conflictes fins ara inconfessables, antics amors i, finalment, la guerra, la lluita de Tristano al bàndol feixista fins que decideix unir-se als partisans. I mentre agonitza, al capç...

"(...) morir és tan sols no ser vist. " Tabucchi, Antonio. Per a Isabel  Barcelona: Edicions 62, 2014 Per Isabel. Un mandala. Traducció de Teresa Muñoz. Col·lecció El balancí, 726 ⇲  Què en diu la contraportada... Escrita els anys noranta, Per a Isabel , una novel·la inèdita i pòstuma dels anys de maduresa d’Antonio Tabucchi, és el resultat d’un vol de la imaginació de l’autor a Nàpols una nit d’estiu en què la lluna plena brillava en tota la seva esplendor. La trama es concreta en la recerca per part del protagonista d'una dona, Isabel, de qui s'havia separat fa anys i de la qual no n'havia sabut res més. En algun moment, va sentir la necessitat de retrobar-la i saber com li havia anat i va emprendre’n la recerca. Aquesta viatge, un joc gairebé detectivesc, a poc a poc es transforma en una indagació metafòrica, existencial : “L’important és buscar. No importa si es troba o no.” ⇲  Com comença... No havia estat mai al Tavares, en tota la m...

"(...) hace tiempo que lo sabes, la vida no se mide con un metro ético: acontece." Tabucchi, Antonio. Pequeños equívocos sin importancia.  Barcelona: Anagrama, 1987 Piccoli equivoci senza importanza . Traducció de Joaquín Jordá Col·lecció Panorama de Narrativas, 104 ►  Què en diu la contraportada... Una Toscana secreta y embrujada, una estación de la Riviera, una Lisboa baudelairliana, un rally de coches de época, un perseguidor implacable de aire distinguido en un tren de Bombay a Madrás. Los cuentos de Tabucchi parecen, en una primera lectura, aventuras existenciales, retratos de viajeros irónicos y desesperados. Pero la aparente sintonía entre lo real y lo narrado se transforma de golpe en turbación y desconcierto. A modo de oblicuos «cuentos filosóficos», las historias de Tabucchi se convierten en una reflexión en torno al azar y al riesgo de escoger, una tentativa de observar los intersticios que atraviesan el tejido de la existencia. En las pági...

" A veces una sílaba puede contener un universo." Tabucchi, Antonio. Autobiografías ajenas. Poéticas a posteriori.  Barcelona: Anagrama, 2006 Autobiografie altrui . Traducció de Carlos Gumpert Col·lecció Panorama de Narrativas, 636 ►   Què en diu la contraportada... ¿Qué sucede cuando la plenitud de una página escrita se convierte, a través de los ojos del lector, en el vació de aquella abstracción que llamamos experiencia? ¿Y si el lector en cuestión es el propio autor que, releyéndose, elabora sus interesantes “poéticas a posteriori”, por citar el subtítulo de esta obra? En este caso aparece una obra intrigante sobre los meandros de la  escritura que se puede disfrutar en varios niveles: si ya hemos leído los libros de Tabucchi de los que se trata ( Réquiem, Sostiene Pereira, La línea del horizonte, Dama de Porto Pim, Se está haciendo cada vez más tarde ), podemos revisitar aquellas atmósferas a la luz de las nuevas sugerencias; si por el contrario ...

"(...) avui és un dia molt estrany, somio però sembla que tot sigui realitat." Tabucchi, Antonio. Rèquiem.  Barcelona: Edicions 62, 2001 Requiem . Traducció de Núria Prats. Col·lecció El Balancí, 411   ►  Què en diu la contraportada... Un diumenge d’estiu, un home llegeix el Llibre del desassossec sota una morera en una masia d’Azeitao i, de cop i volta –per un sortilegi, per una al·lucinació- es troba a Lisboa. És un dia calorós, la ciutat està quasi deserta. L’home comença a recórrer la ciutat a la recerca de persones i coses que han desaparegut de la seva vida (un amic, una dona, el pare, un poeta, una casa, una pintura), dels quals pren comiat per última vegada. Aquesta novel·la, que parla de la mort gairebé com una cosa alegre, és un rèquiem i, al mateix temps, un viatge errant, un somni. Però sense oblidar que és, també, un homenatge a Portugal, un recorregut extraordinari per la ciutat de Lisboa. ►  Com comença... Vaig pensar: aquest paio...