Lleixes

"La tendencia natural del hombre, tomado bajo la forma de la masa, es seguir la corriente universal hasta llegar a la nada y el olvido." Melville, Herman. El feliz fracaso y otros relatos.  Barcelona: Áltera, 1996 Traducció d’Albert Solé ::: Què en diu la contraportada... El pálpito misterioso del mundo…, pero un mundo que no por desconcertante resulta hosco, impenetrable, hostil: sin duda es éste el rasgo más característico de estos cuentos del célebre autor de Moby Dick. Unos cuentos por los que discurre una mirada tierna y cómplice hacia los múltiples pesares que abruman a los hombres. Unos cuentos que nos incitan a no dejarnos abatir ni por la adversidad ni por la oscuridad de las cosas: a afirmar, al contrario, la plenitud inconmensurable de existir. :::  Com comença... Cuando vi por primera vez la mesa, abandonada y sucia en el rincón más lejano de la vieja buhardilla que tenía forma de sombrero de hongo, sobre la que había esparcidos viejos frasqu...

"(...)  els seus esperits silents van salpar cap al més remot dels futurs." Melville, Herman. Les Encantades. Jimmy Rose. El violinista.  Terrassa: El cau ple de lletres, 1998 Traducció de Pep Julià Col·lecció Les Encantades, 1 ►  Què en diu la contraportada... Abans de recloure’s en un silenci obstinat, en la grisor d’un funcionariat de duanes i en un amarg retir enmig de l’oblit, Herman Melville (1819-1891) va escriure un dels textos més bells de tota la literatura nord-americana: The Encantadas. Viatge a una regió extraordinària del Pacífic, a l’infern o a l’interior de l’individu, aquest conjunt unitari de narracions basteix un univers inquietant i simbòlic, a voltes nihilista i cruel, impotent davant el dolor, fascinat per la bellesa del món visible i per les històries personals que guarda. Però sobretot, l’obra s’obstina a construir-ne un correlat lingüístic, riquíssim, que permeti a l’home de “sobreviure’s a si mateix”. Potser per aquesta ...

 "(...) semblava estar sol, absolutament sol a l'univers." Melville, Herman. Bartleby, l'escrivent.  Barcelona: Educaula - Grup 62, 2009 Bartleby, the Scrivener.  Traducció de Miquel Desclot Col·lecció Les Eines, 66   i è       Què en diu la contraportada... Bartleby és copista en un despatx d'advocats. Un dia, cridat per l'amo a una simple tasca de comprovació respon: "Preferiria no fer-ho". Aquest refús passiu es va estenent a tots els àmbits de la seva vida i l'acabarà duent a la catàstrofe. Bartleby s'avança al seu temps i troba la seva realització plena en els personatges de Franz Kafka. Tot i així Bartleby, l'escrivent no va ser apreciada com mereixia fins al cap de cent anys de la seva publicació. è       Com comença... Sóc home més aviat gran. Aquests darrers trenta anys, la naturalesa de les meves activitats  m'ha posat en un contacte més estret que no és habitual amb una mena de gent podríem dir-ne ...

“Creen que estoy loco (Starbuck, desde luego), pero soy diabólico; soy la locura enloquecida. ¡Insensata locura que sólo se calma para comprenderse a sí misma!" Melville, Herman. Moby Dick. La ballena blanca. Barcelona: Editorial Juventud, 1969 Col·lecció: Edición especial para Discolibro >> Com comença... Llamadme Ismael. Años atrás, no importan cuántos exactamente, hallándome con poco, o ninguno, dinero en la faltriquera, y sin nada que me interesara especialmente en tierra, se me ocurrió hacerme a la mar por una temporada, a ver la parte acuático del mundo. Es el sistema que tengo de ahuyentar la hipocondría y regular la circulación sanguínea. >> Moments... (Pàg. 12) ¿Quién no es esclavo? Decídmelo. Por consiguiente, por mucho que el viejo lobo me mande de acá para allá, por mucho que me zarandeen de un lado para otro, tengo la satisfacción de saber que está perfectamente: que a todo el mundo le ocurre aproximadamente lo mismo. (Pàg. 35) El...