Lleixes

"(...) I és que tots els Sànchez, de fet, viuen al marge de la nostra vida, de la nostra esfera. Són unes simples tangents que no arriben a interessar-nos." Trabal, Francesc. Quo vadis, Sánchez?  Barcelona: Edicions dels Quaderns Crema, 1988 Col·lecció Mínima de butxaca, 35. il·lustracions de Valentí Castanys ::: Com comença... - Sànchez!  Sààààànchez! - Xànchez! - Tai-tai! - Sànchez! - Cuita! - Ens falta un porter! - Batuà! - Corre, maco! - Sànchez! - Sàààànchez! - Sàààààààànchez! :::   Moments... (Pàg. 15) Feia temps que anava a la caça d’una altra feina, però la manca de relacions i potser també la manca d’un esperit d’iniciativa afinat, cada dia li tiraven més lluny els seus somnis. (Pàg. 33) (...) Una mica de camp de futbol, i una miqueta de pista de tennis, i una mica de pista de cendra per fer-hi marxa atlètica. Per entrenar-se tot sol, ja en tenia prou: i així, a la fi, però de quina inesperada manera!, podria assolir els s

"(...) pero dicen que no se debe volver al lugar donde has sido feliz.” Auladell, Pablo. La torre blanca Barcelona: Edicions de Ponent, 2005 Col.lecció Crepúsculo. ::: Que en diu la contraportada... Con los años, vamos tejiendo una mitología íntima, secreta, con lugares y seres que una vez creímos eternos y a salvo, que aparecen a los ojos de los demás como vulgares corrientes, cotidianos, pero que en realidad son nuestro tesoro más preciado, nuestro paisaje perdido, nuestro sueño obsesivo. Así, la Torre Blanca. Por esta obra, Pablo Auladell obtuvo en 2006 el Premio Josep Toutain al Autor Revelación en el Salón del Cómic de Barcelona. :::   Com comença... :::   Com comença... (Pàg. 6) (Pàg. 15) (Pàg. 18) < (Pàg. 21) (Pàg. 39) (Pàg. 42) (Pàg. 52)

"(...) recorria el vehicle fent sonar una moneda al fons d’un pot metàl·lic, amb l’esperança que criés fecundada per la compassió pública." Jordana, C.A. El Rusio i el Pelao.  Barcelona: Edicions 1984, 2018 Col·lecció Mirmanda, 168 ::: Que en diu la contraportada... Inspirada en l’ambient dels barris populars xilens on va viure l’autor, El Rusio i el Pelao és una nouvelle del tot original en les nostres lletres. Explica la vida de dos nois del carrer (uns rotos) que han d’espavilar-se com poden —fent les feines més diverses— i que miren de campar-se-la per un món que resulta engrescador, especialment des de la perspectiva iniciàtica, però que no els ofereix cap protecció. Els vincles entre els dos germans, les amistats de la mare, l’escenari suburbial sobre el fons de la ciutat de Santiago o la galeria de personatges passavolants (des de la figura volàtil del pare fins als parents amoïnosos) són presentats amb una prosa àgil que incorpora amb naturalita

"(...) Mi madre – nos inundó de música (¡De esta Música, transformada en Lírica, ya nunca emergimos –a la luz del día!)." Tsvietáieva, Marina. Mi madre y la música.  Barcelona :Editorial Acantilado, 2012 Мать и музыка . Traducció de Selma Ancira. Col·lecció Cuadernos del Acantilado, 53 ::: Que en diu la contraportada... Mi madre y la música es una bella evocación de la infancia, pero, sobre todo, de la presencia de la madre a través de un elemento familiar como es el piano. La fascinante fuerza poética de Marina Tsvietáieva fluye en este relato que nos transporta a un mundo donde lo cotidiano adquiere una dimensión mágica, y la vida, un protagonismo ejemplar. :::  Com comença... Cuando en vez del tan deseado, previamente decidido, casi ordenado hijo varón Alexandr, nací solamente yo, mi madre, tras haberse tragado orgullosa un suspiro, dijo. “Por lo menos será músico”. :::   Moments... (Pàg. 7) Si con mayor frecuencia las madres dijeras cosas i

"(...) Tantes històries, tantes preguntes." Brecht, Bertolt. Històries de calendari Barcelona: Adesiara Editorial, 2018 Kalendergeschichten. Traducció de Feliu Formosa. Col.lecció d’ací i d’allà, 67 ::: Que en diu la contraportada: Juli Cèsar, Sòcrates, Lao Tse, Giordano Bruno, Francis Bacon o el Buda són alguns dels personatges històrics que apareixen en les narracions i els poemes que donen forma  a aquest llibre extraordinari. La imaginació desbordant de Bertolt Brecht ens els presenta en unes situacions insòlites i de vegades despietades, i la pretesa heterogeneïtat dels conjunt esdevé en realitat una mostra inequívoca de la complexitat del nostre comportament, dels atzars que ens acompanyen i de la insignificança de les accions humanes. No és gens casual, doncs, que les Històries de calendari siguin una de les obres més reeditades de les lletres alemanyes del segle XX. :::  Com comença... En temps de la guerra dels Trenta Anys, vivia a la ciut