Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juny, 2018

El ferrocarril subterrani - Colson Whitehead

Imatge
"La llibertat era una cosa que variava segons com la miressis (...)."




Whitehead, Colson. El ferrocarril subterrani.
Barcelona: Periscopi, 2017


The Underground Railroad. Traducció d’Albert Torrescasana.
Col.lecció La Butxaca




 Que en diu la portada...
La Cora és una jove esclava que malviu en una plantació de cotó de Geòrgia, abans de la guerra civil nord-americana. Després d’una agressió brutal decideix emprendre una fugida desesperada amb el ferrocarril subterrani un mitjà de transport clandestí que li hauria de permetre començar una nova vida. Però la seva escapada es veurà marcada per la persecució salvatge d’en Ridgeway, un caça-recompenses, que farà que la noia s’embarqui en un viatge frenètic a la recerca de la llibertat.

 Com comença...
La primera vegada que en Caesar va proposar a la Cora que fugissin al nord, ella va dir que no.

 Moments...
(Pàg. 27)
Quan la Mabel va desaparèixer, la Cora es va convertir en una esgarriada. Devia tenir onze anys, o potser deu: ja no hi ha…

Eneida: volum IV - Virgili

Imatge
“(...) Aprèn, fill meu, de mi la virtut i els fatics veritables; d’altres, la bona sort (...)”.




Virgili, Eneida. Vol. IV (Llibres X-XII)
Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1978


Aeneis. Traducció de Miquel Dolç
Col.lecció Escriptors llatins




 Com comença...
Llibre X
S’esbatana, en l’endemig, el palau de l’omnipotent Olimp i el pare dels déus i rei dels homes convoca el consell dels immortals dins l’estatge estelat des d’on copsa amb el seu esguard excels totes les terres (...) Liber X
Panditur interea domus omnipotentis Olympi
conciliumqe uocat d dioum p0ater atque hominum, rex
sideream in sedem, terras unde arduos omnis (...)





Moments...
(Pàg. 23– Llibre X)
[Venus a Jupiter] (...) ¿Mai no permetràs que siguin alliberats d’un setge?
(...) numquamne leuari
obsidione sines?


(Pàg. 27– Llibre X)
Aleshores, el Pare omnipotent, que té el poder suprem de l’univers, aixeca la veu: en parlar ell, l’alta mansió dels déus enmideix, s’espaordeix la terra des de les seves entranyes, calla a l’altura l’èter, …

Eneida: volum III - Virgili

Imatge
"(...) Troia no és prou gran per a tu"





Virgili, Eneida. Vol. III
Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1977


Aeneis. Traducció de Miquel Dolç
Col.lecció Escriptors llatins





 Com comença...
Llibre VII
Tu també vas donar, nodrissa d’Eneas, als nostres ribatges una eterna anomenada, oh Caieta, amb la teva mort; i avui l’honor que t’és retut guarda el teu sepulcre i els teus ossos immortalitzen el teu nom, si això no és una petita glòria, dins la gran Hespèria.
Liber VII
Tu quoque litoribus nostris, Aeneia nutrix,
aeternam moriens famam, Caieta, dedisti;
et nunc seruat honos sedem tuos ossaque nomen
Hesperia in magna, si qua est ea gloria, signant.



 Moments...
(Pàg. 43– Llibre VII)
[Juno]  Vet aquí, però, que la cruel muller de Júpiter tornava de la inàquia Argos i el seu carro travessava els aires, quan albirà al lluny, de dat de l’èter, ja des del promontori sícul de Paquinos, la joia d’Eneas i la flota dardània. Veu que ja construeixen llurs cases, que ja s’han confiat a la terra, que …

Eneida: volum II - Virgili

Imatge
"(...) desfer el camí i remuntar-se fins a la llum de dalt, és aquí l’esforç, aquí el maltret (...)"





Virgili, Eneida. Vol. II
Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1975


Aeneis. Traducció de Miquel Dolç
Col.lecció Escriptors llatins




 Com comença... Llibre  IV
Però la reina, ja de temps colpida pel greu neguit de l’amor, nodreix la ferida amb la sang de les seves venes i es consumeix en un foc secret. L’incessant valor de l’heroi i la noble esplendor de la seva nissaga li obsedeixen el pensament; li resten clavats al cor els seus trets i les seves paraules, i la cuita amorosa no dóna plaent repòs als seus membres.
Liber IV At regina graui iamdudum saucia cura uolnus alit venis et caeco carpitur igni. multa uiri virtus animo multusque recursat gentis honos; haerent infixi pectore uoltus uerbaque, nec placidam membris dat cura quietem.




Moments... (Pàg. 29– Llibre IV) [Dido] Ah, ments ignares dels endevins! Què en treu, una ànima enfollida, dels vots i dels temples? Devora mentrestant la f…

Eneida: volum I - Virgili

Imatge
"(...) Parany o valor, ¿què ens importen contra l’enemic?"





Virgili, Eneida. Vol. I
Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1972


Aeneis. Traducció de Miquel Dolç
Col.lecció Escriptors llatins





 Com comença...
 Llibre I
Canto les armes i l’heroi que, el primer, des de les costes de Troia, foragitat pel destí, arribà a Itàlia i als ribatges de Lavínium, després d’ésser llargament batzegat per les terres i pel mar a causa de la violència dels déus de Dalt i de la ira memoriosa de Juno, després d’haver sofert també molts destrets en la guerra, fins a tant que hagué fundat la seva ciutat i hagué transportat els seus déus al Laci, d’on sorgiren la nissaga llatina, els nostres pares albans i, a l’altura, les muralles de Roma.
Liber I

Arma uirumque cano, Troiae qui primus ab orisItaliam fato profugus Launiaque uenit
litora, multum ille et terris iactatus et alto
ui superum saeuae memorem Iunonis on iram,
multa quoque et bello passus, dum conderet urbem
Inferretque deos Latio, genus unde Latinum

Pétronille - Amélie Nothomb

Imatge
" ¡Escribir! No sea vulgar, por favor. No hay nada más vulgar que escribir."








Nothomb, Amélie. Pétronille
Barcelona: Anagrama, 2016


Pétronille. Traducció de Sergi Pàmies.
Col·lecció Panorama de Narrativas, 922



 Què en diu la contraportada...
Disponer de un buen compañero de borrachera es un asunto muy serio. Aficionada al champán, Amélie Nothomb encuentra a la camarada ideal de manera imprevista en una librería donde ha sido invitada a firmar ejemplares de El sabotaje amoroso. Pétronille Fanto, un ser andrógino de veintidós años que parece que tenga quince, una especialista en Christopher Marlowe con aspecto de poligonera, se convertirá con el tiempo en una escritora prolífica y, quizás, en un álter ego maligno de la misma Nothomb. La amistad etílica entre la escritora consagrada y la novel se transforma en duelo dialéctico, diversión, compañía y contraste..., pero también en un riesgo.
Novela de inspiración autobiográfica, Pétronille es una ficción delirante y tremendamente div…
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...