Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: abril, 2012

Claroscuro - Nella Larsen

Imatge
"(...) Estaba atrapada entre dos fidelidades diferentes y aún así idénticas. Ella misma y su raza. ¡La raza! Vínculo y opresión. Diera el paso que diera, y aun no dando ninguno, algo se destruiría. El individuo o la raza." 




Larsen, Nella. Claroscuro
Zaragoza: Contraseña, 2011

Passing. Traducció de Pepa Linares


>> Què en diu la contraportada...
Claroscuro, un soberbio drama sobre la identidad y el deseo traducido por primera vez al castellano, narra la relación de amistad entre dos mujeres de color en la Nueva York de los años veinte.

Irene Redfield se reencuentra por casualidad con una amiga de la infancia, Clare Kendry, quien comparte con ella el hecho de que, a pesar de ser negra, su piel es lo suficientemente clara para que pueda pasar por blanca. Irene ha permanecido en la comunidad negra y está casada con un médico afroamericano. Clare, sin embargo, oculta su identidad racial y está casada con un blanco que goza de una desahogada posición económica y desprecia a l…

El llop - Joseph Smith

Imatge
(...) l’odi i la por que ens desperta l’home i el que ha fet l’home, es troba l’endemà al matí en un centenar de cossos bruts de sang, més salvatges en la mort del que mai no van ser en vida.




Smith, Joseph. El llop.Barcelona: Amsterdam Llibres, 2009
The Wolf. Traducció d’Ernest Riera
Il·lustracions de John Spencer


>> Què en diu la contraportada...
Agosarada. Elegant. Salvatge. Una novel·la que defuig qualsevol intent de descripció convencional.
"Sóc el llop, el que pren vides: el predador. Ataco amb els ulls oberts i veig com salta la mort, brillant i ferotge, a la mirada de la meva presa. Sóc el llop, l'ombra que porta la llum de la mort, la vida que dóna llibertat als ramats temorosos i cansats, i que posa fi al patiment dels seus febles. He estat amb molts per sentir les seves últimes alenades, per retenir-los, per abatre'ls, per esventrar-los mentre gemeguen i....
...Lluiten per la vida que havien bandejat i oblidat de viure, per escalfar-los i tornar-los a despe…

Anys de prosperitat - Chan Koonchung

Imatge
(...) encara que el món no sigui perfecte, un món millor és una impossibilitat perquè Déu va crear el millor món que va poder. Si ni tan sols Déu pot fer-ho, ¿com voleu que ho faci la Xina? 


Koonchung, Chan. Anys de prosperitat. Barcelona:  La Campana, 2011 The fat years. Traducció de Xavier Pàmies
Col·lecció Tocs, 81

>> Què en diu la contraportada... Som a Pequín el 2013: un mes sencer s’ha esborrat estranyament del calendari. Ha desaparegut tota la informació, ningú en recorda res i a ningú li importa gens. Excepte a un petit cercle d’amics que no s’aturaran fins a descobrir el motiu d’aquesta amnèsia inquietant i de la felicitat general que s’ha apoderat de la societat xinesa. Quan segresten un alt funcionari i l’obliguen a revelar-ho tot, el que descobreixen —no només sobre els seus dirigents, sinó també sobre el seu propi país— els afecta profundament. És una notícia que sacsejarà el món.
Aquesta novel·la, que la crítica ha emparentat ambDoctor Givago,Un món feliç d’Aldous Huxl…
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...