Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: desembre, 2008

El fracàs - Stanislaw Lem

Imatge
Lem, Stanislaw. El fracàs.
Barcelona: Laia, 1988





Fiasko
Traducció: Joan Ayala
Col·lecció: El Mirall i el Temps


>> Què en diu la contraportada...
"Els bons llibres sempre són reals, fins i tot quan el que s'hi explica mai no ha passat ni ha de passar mai. Són reals en un altre sentit de la paraula". Així presenta Stanislaw Lem, autor de novel·les tan provocadores i excel·lents com Solaris i Diari de les estrelles, bona part de la filosofia que la seva obra porta implícita i que l'ha fet depassar els termes estrictes de la ciència-ficció.

Ara, a partir del viatge que fa una nau tripulada per homes procedents de la Terra per comunicar-se amb una civilització superior -i que demostra ser tan agressiva com la nostra-, Lem ens proposa un intel·ligent exercici mental en què es combinen els amplis coneixements tècnics i científics, un sentit de la ironia devastador i un pessimisme profund per plantejar el que sens dubte es perfila com a gran fracàs de l'home: la seva capa…

Estimadíssim amor meu - Françoise Giroud

Imatge
Giroud, Françoise. Estimadíssim amor meu
Barcelona: Edicions La Campana, 1995




Mon très cher amour
Traducció: Lourdes Bigorra
Col·lecció Toc de ficció, 9



>> Què en diu la contraportada...
Ella és un dona divorciada, d'ulls bonics, amb allò que els francesos en diuen charme. Té una bona situació professional i algunes aventures. És una dona lliure.
Ell, més joves, és un noi angoixat, sense gaire diners, una mica insolent però divertit. Li pronostiquen un brillant futur com a advocat, i el vol aconseguir amb impaciència.
Són feliços, junts, fins al punt que un amor pot ser feliç. Però una sospita insidiosa llisca entre tots dos... Ella haurà de pujar tots els graons de la gelosia. L'estimadíssim amor pot ser també dolorós.
Françoise Giroud, la gran escriptora tan reconeguda per la crítica com pels lectors, ha escrit amb un estil lluminós i ple de vida una novel·la breu i intensa, com la passió que uneix la parella.

>> Com comença...
Sota la insolència de la mirada de vegades cre…

El desert dels Tàrtars - Dino Buzzati

Imatge
Buzzati, Dino. El desert dels Tàrtars
Barcelona: Empúries, 1985



Il deserto dei Tartari
Traducció Rosa M. Pujol i M. Mercè Senabre
Col.lecció: Tros de paper, 4


>> Com comença...
En Joan Drogo, un cop nomenat oficial, va marxar de la ciutat un matí de setembre per arribar a la Fortalesa Bastiani, la seva primera destinació.
Es va fer despertar que encara era de nit i es posà per primera vegada l'uniforme de tinent. Quan acabà, es va mirar el mirall a la claror d'un llum de petroli sense trobar-hi, però, el goig que n'esperava. A la casa hi havia un gran silenci, se sentien només petites remors en una cambra veïna: la seva mare es llevava per acomiadar-lo.
Feia anys que esperava aquell dia, l'inici de la seva vida autèntica. Pensava en les grises jornades de l'Academia Militar i recordà les tardes amargues d'estudi -quan sentia passar pel carrer la gent lliure i presumiblement feliç- i els despertars d'hivern a les grans cambres glaçades en les quals planava el …

El poema de la rosa als llavis - Joan Salvat-Papasseit

Imatge
Salvat-Papasseit, Joan. El poema de la rosa als llavis
Barcelona: Ariel, 1978

Col·lecció: Clàssics Catalans Ariel


>> Què en diu la contraportada...
La rosa és l’expressió més pura de la poètica salvatiana.
...Una bona part de poemes, que manipulen amb cautela ingredients tradicionals -mesura del vers, recursos fònics- amb altres d'Avantguarda -trencament del vers-, són autèntics madrigals, que compten, sens dubte, entre els més bells de la llengua catalana. ...En La rosa, Salvat desenrotlla una teoria de l’amor que recull, i potencia, alguns materials vells i d’altres de nous i que, per tant, aspira a la totalitat. ...la història, a la vegada realista i abstracta, el poeta la planteja en forma de diàleg. Un diàleg del qual només dóna, tanmateix, una veu, la masculina, i que redueix l'altra a una simple funció de contrast però que, al capdavall, confereix al conjunt una prodigiosa aparença de moviment i de clarobscur. ...l’amor, l’entén, el poeta, com una autèntica religió. ..…

Tòquio blues - Haruki Murakami

Imatge
Murakami, Haruki. Tòquio Blues
Barcelona: Empúries, 2005


Noruwei no mori
Traducció: Albert Nolla
Col.lecció: Narrativa, 247


>> Què en diu la contraportada...
Considerada el clàssic modern per excel·lència de la literatura japonesa, i amb èxit aclaparador arreu del món, Tòquio Blues barra l'educació sentimental d'un jove estudiant al Tòquio dels anys seixanta. Introvertit, tímid i seriós, Toru Watanabe s'enamora perdudament de Naoko, una noia continguda i impenetrable, i pateix una crisi postadolescent que el porta a l'aïllament social i a la reclusió. Per sortir-ne, i davant les dificultats de la seva relació amb la Naoko, Toru es llança a un espiral de sexe esporàdic i un dia coneix la Midori, una noia vital, exuberant i plena de vida que revolucionarà el seu món ordenat i tranquil.

Tendra, escrita amb to melancòlic i sensual, i amb un ritme molt àgil, Tòquio Blues és un novel·la rodona i plena d'humor que beu de Salinger, Sylvia Plath i Harper Lee. Amb el Japó con…

Con las mujeres no hay manera - Boris Vian

Imatge
Vian, Boris. Con las mujeres no hay manera
Madrid: Alianza Editorial, 1990





Elles se rendent pas compte
Traducció: Josep Elías
Col.lecció: El libro del bolsillo, 1481




>> Què en diu la contraportada...
Entre las innumerables facetas de la personalidad de Boris Vian (1920-1959) -que incluyen la de periodista, traductor, cantante, crítico de jazz, trompetista, escultor, autor de libretos de ópera y guiones cinematográficos o pintor- destaca, indudablemente, la de autor de una decena de relatos que resumen un talante innovador e inconformista, afín en numerosos aspectos al grupo surrealista que comenzaba a formarse en torno a la fecha de su nacimiento. Creador de un universo irreal y paradójico, conoció la celebridad gracias a una serie de "novelas negras", concebidas a imitación de la novela policíaca americana, que firmó con el seudónimo de Vernon Sullivan. Perteneciente a esa serie y publicada en 1950, CON LAS MUJERES NO HAY MANERA teje en torno al núcleo argumental -la persec…
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...