Lleixes

"(...) Le pregunté para qué servía, sonrió con esa mueca de sabihondo tan suya y dijo: "Con eso se fabrican ángeles" (...)" Hillmann, Hans. Matamoscas. Libros del Zorro Rojo, 2018 Fly Paper (Dashiell Hammet). Traducció de Pep Verger.   ::: Què en diu l'editorial... Sue Hambleton, una muchacha rebelde de familia acomodada, se había fugado. Harta de la ostentación de la Quinta Avenida de Nueva York, redirigió su vida hacia los callejones oscuros de una San Francisco vista desde abajo, repleta de gánsters, prostitutas e impostores. Tras su repentina desaparición, y contratado por el padre de la muchacha, el agente de la Continental —detective privado duro e implacable, arquetipo del subgénero hard boiled , creado por el propio Hammett— deberá resolver el caso. Durante siete años, Hans Hillman, considerado el Saul Bass del cartelismo cinematográfico europeo, elaboró para Matamoscas más de doscientas cincuenta acuarelas en una extensa gama de grises. Con sus sorpre

"(...) bollir en oli, menjar les mans, morir abans, ans peus estendre, que muller pendre; ans soterrat que mullerat (...)." Roig, Jaume. Espill o llibre de les dones. Barcelona: Edicions 62, 1978. Col.lecció Les millors obres de la literatura catalana, 3 ::: Què en diu la contraportada... Jaume Roig (València c. 1400 – Benimàmet 1.478) fou un famós metge valencià, autor d’un sol llibre, aquest Espill o Llibre de les dones que ara presentem. El qual tanmateix el situa en un lloc d’honor dins les lletres catalanes. El llibre és escrit en noves rimades forma mètrica molt en voga a la seva època, i és un prodigi d’enginy i mestratge literaris. Hi narra la historia d’un personatge que, primerament, fa una vida de vagabund i que, després, intenta d’estabilitzar-se a través del matrimoni, en el qual fracassa repetidament, fins que cerca refugi en la contemplació i la penitència. Aquesta historia central dóna peu a nombroses històries i anècdotes secundàries – i en aquest sentit po

"(...) ¡Ni con la palabra ni con el pincel era posible reproducir la armonía prodigiosa y la combinación de los planos de aquel paisaje!" Gógol, Nikolai. Roma Barcelona: Editorial Minúscula, 2001 Roma . Traducció de Selma Ancira Col·lecció Paisajes Narrados, 4 ::: Què en diu la contraportada... La bellísima Annunziata deslumbra a un joven príncipe romano. Todo parece indicar que se trata del comienzo de una historia de amor, hasta que se cae en la cuenta de que la verdadera protagonista de este relato es la Ciudad Eterna. Cuando en 1842 se publicó por primera vez en la revista Moskvitianin, apareció con el subtítulo «fragmento» debido a lo inconcluso de la trama, pero el tema central está ampliamente desarrollado. Gógol ve a la Roma del siglo XIX como un antídoto contra los valores efímeros de la modernidad. Las sugerentes descripciones y las finísimas observaciones que dan fe de su pasión por esta ciudad alcanzan su apogeo cuando la espléndida vista desde lo alto del Gianic

" (...) he tornat a oblidar –me que no és per a mi que escric, sinó per a vosaltres, desconeguts, a qui estimo i compadeixo; per a vosaltres, que encara vagueu per allà baix, en segles llunyans." Zamiatin, Ievgueni. Nosaltres. Barcelona: Editorial Males Herbes, 2015 Мы. Traducció de  Miquel Cabal. Col·lecció Distorsions, 24 ::: Què en diu la contraportada... Escrit l’any 1921, el llibre que teniu entre les mans és la mare de totes les distòpies. Anterior a Un món feliç , d’Aldous Huxley i a 1984 de George Orwell, obres sobre les quals va exercir una clara influencia, Nosaltres va estar prohibit a la Unió  Soviètica durant més de seixanta anys, considerat un llibre ideològicament reprovable. S’hi narra la historia de D-503, un enginyer fidel a l’Estat Únic que veu pertorbada la seva vida lògica i ordenada per l’aparició d’una noia difícil de computar. Zamiatin utilitza una trama d’aventures per endinsar-se en una societat regida per un sistema matemàtic perfecte, on els ed