Lleixes

  "Si avisas a la policia, te mataremos." Lepage, Emmanuel i Rieu, Delphine. Alex Clément ha muerto. Barcelona: Ediciones Glénat, 2002 Alex Clément est mort . Traducció de Franscico Pérez ::: Com comença... :::   Moments... (Pàg. 2) (Pàg. 11) (Pàg 26) (Pàg. 31) (Pàg. 33) (Pàg. 65) (Pàg. 68) (Pàg. 77) (Pàg. 82) (Pàg. 86) (Pàg. 112) (Pàg. 116) :::   Què en penso... Ho reconec. Aquesta àlbum em crea una sensació d’inseguretat molt elevada. Em fa dubtar del meu criteri lector. No tinc arguments definitius per defensar-lo, però tampoc en tinc prou com per destrossar-lo. A veure... fa passar l’estona? Sí. Sens dubte entreté. Però, convenç? Doncs no; costa de comprendre la primera part i, per tant, assumir tota la proposta. Però la gràfica és tant ben parida.... Vet-ho aquí. Si t’acostes a aquest àlbum atret pel seu títol suggerent i esperant una història de suspens, tindràs molts números de patir un desengany. Alex Clément ha muerto  tot i que arranca amb un punt d’intriga pr

"(...) Per desgràcia, la nostra vida s’escriu sense esborranys. No és pot reescriure, no se’n poden guixar línies soltes. Serà impossible corregir-ne les errates." Dovlàtov, Serguei. L’ofici. Barcelona: LaBreu Edicions, 2018 Ремесло . Traducció de Miquel Cabal. Col·lecció La intrusa, 22 ::: Què en diu la contraportada... L’ofici narra el llarg camí de l’obra inèdita fins a la publicació. Consta de dues parts: El llibre invisible i El diari invisible . Des de ben jove Dovlàtov sabia que hauria de triar entre l’entusiasme soviètic i el silenci. Però no ho va acceptar mai. No volia renunciar al seu dret a publicar. I als trenta-set anys, va decidir marxar de l’URSS. Un cop instal·lat als Estats Units, va aconseguir finalment publicar la seva primera obra. El llibre invisible és un retrat àcid i alhora ple de tendresa de la societat literària a Leningrad, d’una rica i diversa realitat cultural paral·lela. Amb el seu estil lacònic, ple de sarcasme, relata els seus esforços per

  "(...) Aquesta ha estat la meva desgràcia. No fer res, no decidir res. Viure, però sense... ." Trabal, Francesc. Era una dona com les altres. Barcelona: Quaderns Crema, 1994 Col.lecció Mínima de butxaca, 53 ::: Què en diu la contraportada... Aquesta novel·la pren com a punt central la infelicitat. Dos coneguts es troben a l’enterrament d’una vella amiga, l’Erènia. En el recorregut de l’església al cementiri enceten una conversa que ens haurà d’informar de com la difunta, nena que es va fer dona sense adonar-se’n i a la qual «una parella de coloms ran de la finestra fent-se carícies li desvetllaren una mena de set que ja mai més no pogué apagar», mor en circumstàncies estranyes. De la set d’Erènia, de la impossibilitat d’apaivagar-la i de les constriccions i hipocresies de la vida social catalana del primer terç de segle tracta aquesta novel · la, que defuig tanmateix, com és habitual en Francesc Trabal, el melodrama, la psicologia o la truculència, decidit a fer passar l’a