Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: març, 2010

El retrato de Dorian Gray - Oscar Wilde

Imatge
.
Wilde, Oscar. El retrato de Dorian Gray.
Madrid: Alianza Editorial, 1999










The picture of Dorian Gray
Traducció de José Luis López Muñoz


>> Què en diu la contraportada...

Piedra de escándalo para la mojigata sociedad victoriana cuando fue publicada originalmente en el Lippincott’s Monthly Magazine en junio de 1890, El retrato de Dorian Gray, que adoptaría su forma definitiva como libro al año siguiente, narra la fábula, de raíz fáustica, del individuo que explora en los rincones más oscuros de la existencia con aparente inmunidad, “protegido” por un retrato que va asumiendo su degradación física y moral. Articulada en torno a la dialéctica entre ser y apariencia, realidad e imagen, vida y arte, Oscar Wilde (1854 – 1900) plasmó en ella la novela esteticista por excelencia.

>> Com comença...
El artista es creador de belleza.
Revelar el arte y ocultar al artista es la meta del arte.
El crítico es quien puede traducir de manera distinta o con nuevos materiales su impresión de la bellez…

El Bestiari o la rua d'Orfeu - Guillaume Apollinaire

Imatge
Apollinaire, Guillaume. El Bestiari o la rua d’Orfeu
Palma: Lleonard Muntaner Editor, 2006









Le Bestiaire (ou Cortège d’Orpheé)
Traducció de Joaquim Sala-Sanahuja
Il·lustració de Jaume Canet Col·lecció L’obriülls, 1



>> Què en diu la contraportada...

El perill o la remor d’unes bestioles de pèl, de ploma, d’escata, de fantasia o de vesc, escàpoles o enganxadisses, és dins aquestes càpsules rimoses que es mofen de la tradició erudita per encetar-ne una de nova.
La poesia és destitució i, per això mateix, formadora de nissagues d’insolents i de bregats. Sense la tinta del pop Apollinaire, tal vegada Ferrater no seria calamar.

>> Com comença...
Admireu-ne el poder insigne
i el traçat, tan noble i digne:
és la veu que amb la llum tothom havia vist.
ja en parlava, al Pimandre, mestre Hermes Trimegist.
(ORFEU)
Admirez le pouvoir insigne Et la noblesse de la ligne:
Elle est la voix que lumière fit entendre
Et dont parle Hermès Trismégiste en son Pimandre
(ORPHÉE)

>> Moments...
(Pàg. 15)
El pèl d’aq…

L'home que plantava arbres - Jean Giono

Imatge
Giono, Jean. L’home que plantava arbres
Barcelona: Viena Edicions, 2008











L’homme qui plantait des arbres
Traducció de Isabel-Clara Simó
Il·lustració Francesc ViladotCol·lecció El cercle de Viena, 3

>> Què en diu la contraportada...
En una comarca erma, deshabitada i inhòspita de la Provença, un pastor solitari planta arbres, milers d’arbres. Aquesta és la història d’Elzéard Bouffier, un home silenciós de muntanya que, sense que ningú en sàpiga res i sense esperar cap reconeixement a canvi, transforma el paisatge que l’envolta. I mentre el país es debat en la Primera Guerra Mundial, i després en la Segona, ell continua plantant arbres incansablement, fins a cobrir les muntanyes de verdor i canviar per sempre la vida de tots els habitants de la regió.
Amb una extraordinària simplicitat, Giono ens fa el retrat d’un personatge que testimonia l’enorme valor d’un gest tan senzill com és plantar un aglà i esperar que creixi. I repetir-ho milers de vegades…

>> Com comença...
Perquè el caràc…

Els amics - Kazumi Yumoto

Imatge
Yumoto, Kazumi. Els amics
Barcelona: Cruilla, 1997
. . . . Natsuo no Niwa / The friends
Traducció de Núria Font i Ferré Col·lecció Gran Angular, 89
.
..


>> Què en diu la contraportada...
Quan l’àvia de Yamashita mor, Yamashita i els seus amics queden molt encuriosits per la mort. Quin aspecte té el cos d’un mort? Què diferencia el moment de just abans de morir amb el de just després? I, amb l’esperança de veure la mort de ben a prop, decideixen vigilar un vell del barri, tot esperant que li arribi l’hora. Però mentre ells observen l’home, aquest també els observa i, gradualment, sorgeix una mútua fascinació que es convertirà en amistat.

>> Com comença...
Ha plogut sense parar des del començament de juny i avui torna a caure un altre xàfec. A l’escola havien d’obrir la piscina, però ho han deixat córrer per demà. Embadalit, contemplo les “fulles monstre” per la finestra. Aquelles fulles gegantes, en forma de palmell i més o menys de la mida d’una carbassa, ja arriben a les finestres de …
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...