Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: gener, 2016

Relámpagos - Jean Echenoz

Imatge
"Cuán fatigoso resulta estar siempre en el interior de sí mismo, ver siempre el mundo desde ese envoltorio en que se halla uno encerrado"


Echenoz, Jean. Relámpagos 
Barcelona: Anagrama, 2012

Des éclairs. Traducció de Javier Albiñana
Col·lecció Panorama de Narrativas, 800




 Què en diu la contraportada...
Gregor ha inventado y descubierto todo lo que va a ser útil durante los próximos siglos: la transferencia inalámbrica de energía eléctrica mediante ondas electromagnéticas, la corriente alterna, la bombilla sin filamento y la radio, entre otras cosas. Pero, ¡ay!, tiene dificultades con sus asuntos personales, quizá porque la ciencia le interesa mucho más que el beneficio. Aprovechándose de este rasgo de su carácter, otros científicos acabarán robándoselo todo. Y a Gregor, como única distracción, y ocupación, sólo le quedará la compañía de los relámpagos y el teatro de los pájaros.
Aunque basada en la vida, obras y destino del ingeniero Nikola Tesla (1856-1943) y en los cuentos qu…

Autobiografías ajenas - Antonio Tabucchi

Imatge
"A veces una sílaba puede contener un universo."




Tabucchi, Antonio. Autobiografías ajenas. Poéticas a posteriori. 
Barcelona: Anagrama, 2006

Autobiografie altrui. Traducció de Carlos Gumpert
Col·lecció Panorama de Narrativas, 636



Què en diu la contraportada...
¿Qué sucede cuando la plenitud de una página escrita se convierte, a través de los ojos del lector, en el vació de aquella abstracción que llamamos experiencia? ¿Y si el lector en cuestión es el propio autor que, releyéndose, elabora sus interesantes “poéticas a posteriori”, por citar el subtítulo de esta obra?
En este caso aparece una obra intrigante sobre los meandros de la  escritura que se puede disfrutar en varios niveles: si ya hemos leído los libros de Tabucchi de los que se trata (Réquiem, Sostiene Pereira, La línea del horizonte, Dama de Porto Pim, Se está haciendo cada vez más tarde), podemos revisitar aquellas atmósferas a la luz de las nuevas sugerencias; si por el contrario no los hemos leídos, podemos aprove…

La presa - Kenzaburo Oé

Imatge
"Igual que els gossos, els nens o els arbres, el soldat negre ja formava part de la vida del poble."



Oé, Kenzaburo. La presa. 
Barcelona: Edicions de 1984, 2014

Shiiku. Traducció d’Albert Nolla
Col·lecció Incís, 1



 Què en diu la contraportada...
En un poblet aïllat del món, la guerra només s’ensuma quan algun avió enemic sobrevola les muntanyes que l’envolten. Un mati d’estiu, però, quan un d’aquells avions se’ls estavella a prop, la vida pausada d’aquell indret i d’aquella gent de cop es veu trasbalsada per l’arribada d’un presoner, que, convertit en una presa, els pren tota la innocència.

 Com comença...
El meu germà petit i jo érem al fons de la vall, remenant amb uns bastons la terra tova dels crematori, que feia olor de greix i de cendra.  Era un crematori senzill i improvisat, no gaire més que un clot poc fondo cavat en una clariana enmig d’un herbassar espès.

 Moments...
(Pàg. 12)
(...) la guerra, mantinguda durant molt de temps com una llegenda imponent i matussera, exha…

Olive Kitteridge - Elizabeth Strout

Imatge
"Morir. No morir. En ambos casos, uno se agota."




Strout, Elizabeth. Olive Kitteridge
Barcelona: El Aleph Editores/Austral, 2014

Olive Kitteridge. Traducció de Rosa Pérez.
Col·lecció Contemporánea



Què en diu la contraportada...
Olive Kitteridge es una maestra retirada que vive en un pequeño lugar de Maine, en Nueva Inglaterra. A veces dura, otras paciente, a veces lúcida, otras abnegadamente ciega, Olive lamenta las transformaciones que han agitado el pequeño pueblo de Crosby y la deriva catastrófica que va tomando el mundo entero, pero no siempre se da cuenta de los cambios menos perceptibles que afectan a las personas más cercanas: la desesperación de un ex alumno que ha perdido las ganas de vivir; la soledad de su propio hijo, que se siente tiranizado por los caprichos irracionales de Olive; y la presencia de su marido, Henry, que vive su fidelidad conyugal como una maldita bendición.

Mientras la gente del lugar afronta sus problemas, sean leves o graves, Olive Kitteridge va …

L'aiguamoll definitiu - Giorgio Manganelli

Imatge
"(...) què significa “ara”, “abans”, “després” en aquest aiguamoll il·limitat?"





Manganelli, Giorgio. L’aiguamoll definitiu. 
Pollença: El Gall Editor, 2014

La palude definitiva. Traducció de Carme Arenas
Col·lecció El Cabàs, 54



 Què en diu la contraportada...
Aquesta novel·la – l’última escrita per Giorgio Manganelli abans de la seva mort el 1990-, és la visió al·lucinada d’un lloc “on és difícil d’entrar i és impossible sortir”, anomenat l’aiguamoll definitiu. Hi entra qui ha comès un delicte, però no sap quin. A mesura que seguim el narrador i el seu cavall, que es revelarà com un personatge important, en aquesta terra “tèrbolament viva”, ens sentim arrossegats pels remolins metafísics de la creació d’un demiürg maligne. L’aiguamoll és infern i jardí, cementiri i monòleg dement, habitat per la solitud de la mort. L’obra mestra pòstuma d’aquest gran visionari.

 Com comença...
Tinc una memòria fosca, cada vegada més consumida pel pas del temps, per tot el que m’ha portat a aque…
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...