Lleixes

  "Festina lente." Erasme, Desideri.  No puc no parlar. Antologia dels Adagis . Girona: Edicions de la ela geminada, 2018 Introducció i traducció de Joan Tello. Col·lecció Quadrivium, 17 ::: Que en diu la contraportada... “Malgastem el temps amb foteses. I mentrestant els coneixements honorables i els seus autors són negligits, i s’esfondra l’autoritat dels òrgans legislatius, dels consells, de les escoles, dels experts en dret i dels teòlegs. Si la situació continua tal com ha començat, ocorrerà que el govern de totes les coses serà sotmès a l’interès d’uns pocs, i hi haurà entre nosaltres una mena de tirania bàrbara. Tot estarà subjecte al caprici d’una persona o d’unes quantes. No romandrà cap rastre de l’administració civil, ans tot sense excepció serà governat per la força militar. Tots els coneixements honorables seran abandonats, i una sola llei serà vigent: “Així ho vol qui domina el món”».   :::   Com comença... 1 Amicorum communia omnia.        

"(...) en tota aquesta història hi ha alguna cosa més forta que el fàstic." Manzoni, Alessandro. Història de la columna infame. Girona: CCG Edicions, 2007 Storia della colonna infame . Traducció de Isabel Cervelló. Col.lecció Liberalia. ::: Què en diu la contraportada... La Història de la columna infame neix tècnicament d’ Els promesos . En el transcurs de l’acurada preparació del material històric de la novel·la, amb una atenció especial a l’episodi de la pesta, Manzoni descobreix les actes d’un procés ocorregut a Milà el 1630. Els imputats eren un grup de ciutadans acusats de ser uns “untadors”, és a dir, responsables de difondre la pesta mitjançant un ungüent de fabricació pròpia, i després ajusticiats. L’escriptor “reobre”, per dir - ho d’alguna manera, el procés per descobrir si, tot i les pressions exercides per la fúria popular que exigia un boc expiatori al qual atribuir la responsabilitat de la pesta, i malgrat l’obscurantisme d’una època que creia en les bruixes,

  "(...)  el meu relat ha de causar un efecte desagradable perquè tots nosaltres hem perdut el costum de viure (...) " Dostoievski, Fiodor. Memòries del subsòl. Barcelona: Universitat Pompeu Frabra / Destino, 2004 Записки из подполья . Traducció de Raquel Ribó. Col.lecció Biblioteca Pompeu Fabra, 9 :::   Què en diu la contraportada... Memòries del subsòl és l’obra que marca el punt d’inflexió en la trajectòria literària de Fiòdor Dostoievski, el pas d’una literatura més lligada a la tradició, especialment la del seu compatriota Gògol, a un estil i una temàtica molt més introspectiva i original. Abismal i subterrània, Memòries del subsòl ens introdueix en el món d’un narrador anònim, que es despulla amb arrogància davant d’ell mateix i del lector per mostrar-nos la seva vessant més instintiva i radical. Aquest text enigmàtic i fascinant il·lumina les altres grans novel·les de Dostoievski, i posa al descobert, per primera vegada en la nostra tradició literària, els racons més

"Actriu: Parles com un idiota... Escriptor: (Dolorosament.) Hi ha dones que potser dirien que parlo... com un poeta (...). " Schnitzler, Arthur. La ronda.  Barcelona: Edicions del Mall, 1987 Der Reigen.  Traducció de Carme Serrallonga.  Adaptació de Feliu Formosa. Col·lecció Biblioteca teatral, 57 :::  Què en diu la contraportada... A La ronda ( Der Reigen ), el text que els presentem i que confirma les raons del prestigi de Schnitzler (el qual arribà a ser processat a causa d'aquesta obra), hi apareixen les diverses classes socials, totes vistes al mateix nivell per la forma d'arribar a l'acte sexual. Tant l'amor elevat com l'amor sexual i instintiu queden desmitificats. Després del coit, als personatges només els resta «un gust de cendra, de buit» i l'egoisme que provoca una certa solitud. Ben mirat, a La ronda , Schnitzler parla de l'amor i de la mort. No obstant, més enllà de les aparences, de les primeres intencions, podem entendre que l'