Lleixes

    "(...) aquí s’ha de créixer corrents i jo obeeixo, corro."   De Luca, Erri. Montedidio. Barcelona: Edicions de la Magrana, 2002 Montedidio .Traducció d’Anna Casassas. Col·lecció Les Ales Esteses, 136 ::: Què en diu la contraportada... Un barri vell de Nàpols: Montedidio. Un nen de tretze anys, de qui no coneixem el nom, deixa l'escola per entrar a treballar a casa de mestre Errico com a aprenent de fuster. Comença així una nova vida, que ens anirà relatant dia rere dia a través del seu diari, fet de trossos de paper que li regala un impressor. En aquest diari veurem com l'adolescent viu el seu primer amor amb la Maria, la seva veïna, i com creix la seva amistat amb don Rafaniello, un sabater vell i savi que viu a la fusteria, que somia de convertir-se en un àngel i que li ensenyarà a pensar sobre els homes i les coses.  Montedidio és una mosaic de personatges, esquitxat d'expressions i tradicions napolitanes. I és justament en el diari que el nen escriu, ent

  "(...)com més buit estigui, posem-hi per cas el cap de l’home, menys sent la necessitat d’omplir-lo (...)." Dostoievski, Fiódor. El cocodril i altres narracions. Girona: Papers amb Accent, 2010 Traducció de Margarida Ponsatí-Murlà Col·lecció Accent, 18 ::: Què en diu la contraportada... El cocodril i altres narracions recull quatre obres satíriques de Dostoievski que no havien conegut, encara, traducció en llengua catalana: Un episodi vergonyós, Bobok, L’esposa d’un altre i el marit sota el llit i El cocodril . Les quatre narracions que conformen aquest llibre abracen des de l’etapa de joventut de l’autor fins a un període de plena maduresa literària, previ a la redacció de “ Crim i càstig ”. Dostoievski hi combina diversos gèneres, estils i procediments narratius, amb un extraordinari talent satíric, la intensitat del qual difícilment tornarem a trobar en la seva obra posterior. El lector reconeixerà, en cada un dels relats, el temperament dramàtic i l’agudesa de penet

  "(...) no tingueu mai por de res. No és prudent." Bulgàkov, Mikhaïl. El mestre i Margarida. Barcelona: Edicions de la Magrana / Edicions 62, 1985 Ма́стер и Маргари́та . Traducció de Manuel de Seabra. Col·lecció Venècies, 3 ::: Que en diu la contraportada... El mestre i Margarida , l’obra magistral de Bulgàkov, ens presenta un complex mosaic de la vida russa durant les primeres dècades de la revolució. La historia es desenvolupa en tres plans: la visita del Diable a Moscou, els amors del mestre i Margarida i la condemna, per Ponç Pilat, d’un vagabund galileu anomenat Leixuà Ga-Notsri , i veritable novel·la dins la novel·la. Les malifetes del Diable en un Moscou de buròcrates i els amors tràgics de Margarida, contrasten amb la figura patètica del pobre vagabund que creu que no hi ha homes dolents. El mestre i Margarida és una al·legoria sobre les complexitats de la naturalesa humana, en la tradició dels Mestres russos Gogol i Dostoievski, i una sàtira sobre el poder.    :::