Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: abril, 2018

Històries imprevistes - Roald Dahl

Imatge
"(...) mai no havia aconseguit fer que ella se sentís de cap manera, tret d’una mena de pacient etern (...)" Dahl, Roahl. Històries imprevistes.  Barcelona: Empúries, 2010 Tales of the unexpected . Traducció de Rosa Borràs Col·lecció La Butxaca ⇲  Que en diu la contraportada... Històries imprevistes són setze relats àcids i macabres plens d’humor negre, sorpreses esgarrifoses i girs inesperats. Un home que aposta la mà de la seva filla amb un expert enòleg, un viatger que es llança per la borda d’un transatlàntic per guanyar una aposta o un gat misteriós que amenaça la vida domèstica són alguns dels extravagants personatges que protagonitzen aquestes històries imprevistes. Amb els elements extraordinaris, el sentit de l’humor de sempre i l’ingeni que el caracteritza, Roald Dhal ens mostra, una vegada més, el seu domini del sobrenatural, el terror i l’humor alhora que supera, com sempre, les expectatives de tots els lectors, ja siguin grans o petits. ⇲  Co

Allò que tal vegada s'esdevingué - Joan Oliver

Imatge
" ABEL : (...) Foll! Si el pare et sentís! CAÏM : Algun dia em sentirà. Ara ja sé on vaig. Prepareu-vos a veure coses desacostumades (...)". Oliver, Joan. Allò que tal vegada s’esdevingué. Barcelona: Proa Ed.62, 2010 Col.lecció Les Eines ⇲   Què en diu la contraportada... Podríem considerar Adam i Eva com els fundadors de la família burgesa? Podrien ser Caïm i Abel, els fills d’Adam i Eva, els primers a transgredir la moral? Allò que tal vegada s’esdevingué , un dels textos més irreverents del teatre de preguerra de Joan Oliver, proposa una inversió paròdica del relat bíblic per revisitar el moment fundacional de la família burgesa. Oliver es remunta als orígens mítics de la humanitat per demostrar que la crisi de la institució matrimonial es troba en els fonaments. Amb una mirada crítica, distanciada i humorística, el tractament irònic del mite bíblic que emprèn Oliver no tan sols posa en escac el caire convencional de la institució del matrimo

La litera fantástica y otras narraciones - Rudyard Kipling

Imatge
"...la distancia entre lo horrible y lo vulgar es muy pequeña." Kipling, Rudyard. La litera fantástica y otras narraciones.  Madrid: Aguilar, 1977 The phantom rickshaw . Traducció de Carlos Pereyra. ⇲  Com comença... Una de las pocas ventajas que tiene la India comparada con Inglaterra, es la gran facilidad para conocer a las gentes. Después de cinco años de servicio, el hombre menos sociable tiene relaciones directas o indirectas con doscientos o trescientos empleados civiles de su provincia, con la oficialidad de diez o doce regimientos y baterías y con mil quinientos individuos extraños a la casta de los que cobran sueldo del Estado. La litera fantástica. ⇲  Moments... (Pàg. 32) Sabréis por vosotros mismos la naturaleza precisa de mi enfermedad, y juzgareis, de acuerdo con vuestro propio criterio, si es posible concebir tormentos iguales a los que yo he sufrido en este triste mundo. La litera fantástica. (Pàg. 34) Supo, en agosto de 1882, porqu

El Petit Príncep - Antoine De Saint-Exupéry

Imatge
"(...) només hi veiem bé amb el cor. Tot el que és essencial és invisible als ulls." De Saint-Exupéry, Antoine. El Petit Príncep. Barcelona: Laia, 1981 Le Petit Prince . Traducció de Joan Xancó. Il·lustracions de l’autor. Col.lecció El Nus, 35 ⇲   Com comença... Quan tenia sis anys, vaig veure una vegada un magnífic dibuix en un llibre sobre la Selva Verge que es deia Històries viscudes. El dibuix representava una serp boa empassant-se una salvatgina. ⇲  Moments... (Pàg. 10) Sempre necessiten explicacions, la gent gran. (Pàg. 24) La gent gran volen xifres. Quan els parleu d’un nou amic, mai no us pregunten res del que és essencial. Mai no us diuen: “Quin so de veu té? Quins jocs li agraden? Que potser fa col•lecció de papallones?” El que us pregunten és: “Quants anys té? Quant pesa? Quant guanya el seu pare?” Solament així creuen tenir-ne una idea. Si dieu a la gent gran: “He vist una casa bonica de maons de color rosa, amb geranis a les fines

Ivan Turguénev - Diario de un hombre superfluo

Imatge
"Ya que hay que morir, que sea en primavera." Turguenev, Iván. Diario de un hombre superfluo.  Madrid: Nórdica libros, 2016 Dnevnik líshnego cheloveka . Traducció de Marta Sánchez-Nieves. Il·lustracions Juan Berrio Col.lecció Ilustrados   ⇲   Què en diu la contraportada... Poco antes de morir, Chulkaturin decide iniciar un diario con el que se despedirá de este mundo. No sabe qué puede contar, pues se considera, simplemente, un hombre superfluo, prescindible por completo. Su infancia fue normal y no ha hecho nada reseñable en toda su vida. Tampoco se ha preocupado por sus relaciones con los demás. Ni siquiera cuando conoció a Yelizaveta... El concepto de hombre superfluo, como hombre inteligente, sensible e idealista pero nihilista e indeciso, se hizo popular gracias a la publicación de esta obra de Iván Turguénev en 1850. Este es un personaje tipo en la literatura rusa del siglo XIX y su recurrente presencia en poemas, novelas y teatro acabó convirt
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...