Lleixes

  " ¿(...) Hi ha una espècie de ceguesa consensuada, general i amable? Sí..., en conec alguns casos. La popularitat protegeix i santifica..., té l’efecte d’aconseguir que un món ple de bona fe accedeixi a no veure-hi."       James, Henry. La font sagrada. Martorell:Adesiara Editorial, 2016 The Sacred Fount . Traducció d’Alfred Sargatal. Col·lecció   D’ací i d’allà, 48. ::: Què en diu la contraportada… Entre els aristocràtics convidats a una mansió en plena natura, ens trobem una dona abans poc agraciada que sembla haver rejovenit d’una manera extraordinària —la qual cosa contrasta amb l’envelliment prematur del seu espòs, molt més jove que ella— i un home realment idiota que sembla haver adquirit, misteriosament, una intel·ligència captivadora. Gràcies a la ploma enginyosa de James, les converses ambigües, les insinuacions, els jocs de mirades i els flirteigs entre els convidats submergeixen el lector en el broll inescrutable de la font sagrada, que és l’única expl

    "(...) No juris pel futur, que ja l’has embrutat abans d’hora amb les culpes del passat."   Shakespeare, William. Ricard III. Tarragona: Arola Editors, 2017. Richard III . Traducció de Joan Sellent. Col.lecció Textos a part / Teatre contemporani, 194   ::: Què en diu l’editorial... Ricard III, el rei més controvertit entre tots els grans personatges creats pel monstre de Stratford, protagonitza aquest magnètic viatge al fons de l’ànima humana i al dolor que poden causar les dificultats d’acceptar la pròpia identitat. Un periple colpidor, amb una teatralitat explosiva hereva dels grans retaules dramàtics medievals. L’ascensió imparable d’un ésser marginat a causa de les deformitats físiques, que amb el seu afany insaciable de poder arribarà a ocupar el tron d’Anglaterra fins que s’acabarà trobant atrapat en el remolí dels seus propis buits, disposat a oferir tot el regne per un simple cavall que li permeti continuar la seva lluita. ::: Com comença... ACTE

      "En el fons de la seva ànima Ivan Ilitx sabia que es moria i no obstant no solament no s’acostumava a la idea, senzillament no ho comprenia (...)."     Tolstoi, Lev. La mort d’Ivan Ilitx. Barcelona: Editorial Barcino, 2020 Смерть Ивана Ильича. Traducció de Francesc Payarols. Estudi introductori d’Ivan Garcia. Col·lecció Biblioteca Històrica de la Traducció Catalana, 5   ::: Què en diu l’editorial... La mort d’Ivan Ilitx (1886) és una obra fonamental de Lev Tolstoi (1828-1910) equiparable, malgrat la seva brevetat, a Guerra i pau i Anna Karènina . Amb un estil sobri i precís, Tolstoi hi aconsegueix un relat punyent sobre la malaltia i l’agonia, al mateix temps que proposa una resposta literàriament convincent al sentit de la vida i de la mort, segons l’anomenat tolstoisme, el sistema de pensament creat per l’escriptor rus per respondre a les seves inquietuds existencials. Aquesta edició ofereix l’edició facsímil de la novel·la acompanyada d’una anàlisi detall