dissabte, 14 de gener de 2017

Contra un ignorant que comprava molts llibres - Llucià de Samòsata




"(...) ¿tu et penses que et camuflaràs cobrint-te amb un llibre?"



De Samòsata, Llucià. Contra un ignorant que comprava molts llibres.
Barcelona: Adesiara, 2013
 

Πρς τν παδευτον κα πολλ βιβλα νομενονTraducció de Sergi Grau.
Col·lecció Aetas, 18

 Què en diu la contraportada...
Com una malaltia inguarible que a casa nostra hom sol associar cada vegada més a un dia determinat del calendari, a l’antiga Grècia ja hi havia ignorants i aprenents d’intel·lectual que compraven llibres sense saber què adquirien i sense entendre res del que s’hi deia. Això sí, tal com ha passat en gairebé totes les èpoques, ells, ben cofois i orgullosos, presumien de savis. Llucià, home cultivat i excel·lent coneixedor del grec, arremet de manera despietada contra el funest «exhibicionisme» cultural de què fan gala els destinataris d’aquests opuscles, delerosos, ves per on, de practicar altres activitats no tan literàries.

 Com comença...
[1] Ben bé el contrari del que desitges és això que fas ara. Et penses que et prendran per una persona de cultura perquè t’afanyes a comprar els millors llibres, i, en canvi, et va el carro pel pedregar: és precisament així que delates la teva incultura. I , a més,ni tan sols són els millors, els que compres, sinó que et refies de qualsevol que te’ls lloï i ets una ganga per als estafadors en matèria de llibres (...).
Contra un ignorant que comprava molts llibres

 Moments...
(Pàg. 77)
[4] Però, en canvi, ara esperes que tot s’arreglàrà simplement així: comprant molts llibres. Ja pots anar col.leccionant els de Demòstenes, tots els que va escriure el rètor de pròpia mà, i els de Tucídides, aquells que s’han trobat copiats vuit vegades pel mateix Demòstenes, i, en fi, els que Sul·la va fer enviar a Itàlia des d’Atenes: ¿què en trauries, de tot això, per adquirir més cultura, encara que hi dormissis ajagut al damunt o te’ls encolessis al voltant del cos com un vestit? Una mona és una mona, ja ho diu la dita, per més que dugui insígnies daurades
Contra un ignorant que comprava molts llibres

(Pàg. 79)
També tu tens sempre un llibre a les mans i llegeixes tothora, però de tot el que llegeixes no hi entens un borrall: ets ben bé com un ase que mou les orelles mentre toquen la lira.
Contra un ignorant que comprava molts llibres

(Pàg.93)
[16] Però ¿què n’esperes, dels llibres, que tothora els desenrotlles, els encoles, els retalles, els ungeixes amb safrà i amb oli de cedre, els emboliques en pergamí i els col·loques els melics, com si n’haguessis d’obtenir cap profit, de tot plegat? Realment, t’has fet molt millor gràcies a aquesta compra, proclames unes coses... Vaja, que ets més mut que els peixos i vius d’una manera que no és decent ni tan sols d’explicar.
Contra un ignorant que comprava molts llibres

(Pàg. 95)
[18] I com no et cauria la cara de vergonya si algú, veient que dus un llibre a la mà –de fet, sempre en dus un o altre-, et preguntés si és l’obra d’un orador, d’un historiador o bé d’un poeta, i tu, que només en saps el títol, responguessis tranquil·lament: “És aquest”! Després, però, com sol passar en  aquests casos quan s’aplega un grup de gent, és a dir, que la cosa s’allarga i una paraula n’estira una altra, i n’hi ha un que lloa un passatge de l’obra, un altre que el blasma, tu estaries ben perdut i no sabries pas què dir. ¿No pregaries, llavors, que se t’empassés la terra, perquès vas passejant, com Bel·lerofontes, el llibre que t’acusa?
Contra un ignorant que comprava molts llibres
.
(Pàg. 97)
(...) Qualsevol que et conegui, per poc que sigui, no creurà mai que en treguis cap profit ni gens d’utilitat; no pas més, en tot cas, que un calb que comprés pintes, un cec miralls, un sord flautistes, un eunuc concubines, rems un pagès, o un timoner, arades. ¿No deu ser una simple ostentació de riquesa, i el que vols és demostrar a tothom que disposes d’un immens patrimoni per a gastar-te’l fins i tot en coses que et resulten perfectament inútils?
Contra un ignorant que comprava molts llibres

(Pàg. 101)
(...) Si l’emperador, que és un home savi i que venera la cultura per damunt de tot, se n’assabentés, si li arribés a les orelles això sobre tu, que compres llibres i n’aplegues un munt, ja t’imagines que ben aviat ho podràs obtenir tot d’ell. Però, mariconàs, ¿que et penses que va tan drogat que escoltarà aquestes coses i no estarà igualment al cas de les altres, això és, quina mena de vida dus durant el dia, com són els teus banquets i les teves nits, i amb qui –i de quina edat!- te’n  vas al llit? ¿Que no saps que un emperador té moltes orelles i molts ulls?
Contra un ignorant que comprava molts llibres

(Pàg. 103) 
(...) Milers de senyals en delaten la figura: el caminar, la mirada, la veu, el coll decantat, el tint, la brillantina, el coloret amb què us soleu posar guapos... Vaja, ben bé com diu el refrany: “És més fàcil amagar cinc elefants sota l’aixella que no pas un sol marieta.” Per tant, si una pell de lleó no pot amagar-ne un d’aquesta mena, ¿tu et penses que et camuflaràs cobrint-te amb un llibre?
Contra un ignorant que comprava molts llibres

(Pàg. 103)
[24]  En resum: em sembla que ignores que les bones expectatives no les has de cercar pas en els llibreters, sinó en tu mateix i en la mena de vida que esculls cada dia.
Contra un ignorant que comprava molts llibres

(Pàg. 109)
(...) si estàs decidit a persistir com sigui en una malaltia com aquesta, vés, compra llibres, tingues-los tancats a casa i frueix de la glòria de posseir-los. Però n’has de tenir prou amb això: no els toquis mai de la vida, no els llegeixis ni sotmetis a la teva llengua la prosa i la poesia dels homes de l’antigor, que no t’han fet cap mal!
Contra un ignorant que comprava molts llibres

(Pàg. 117)
(...) no cal que et despullin de la pell de lleó perquè es vegi ben clar que ets un ase, llevat que algú acabi d’arribar entre nosaltres provinent del país dels hiperboris, o que sigui tant de Cumes que no s’adoni de seguida que ets el més insolent de tots els rucs, sense haver-se d’esperar a sentir-te bramar.
Un intel·lectual sense cultura

(Pàg. 131)
(...) Els antics, abans que jo, ja van aporrinar moltes vegades de la mateixa manera la gent de la teva mena, cadascun als del seu temps –llavors ja n’hi havia, és clar, de gent perversa pels seus costums i odiosa i execrable pel seu capteniment-, i li deien a un Coturn, perquè comparaven la seva vida ambigua amb aquella mena de calçat; a un altre, Calamitat, perquè era un rètor sorollós que provocava terrabastalls en les assemblees; i a un altre, encara, Setè, perquè, tal com fan els nens el setè dia de la setmana, jugava a les assemblees, i se’n reia, i convertia en un acudit la seriositat dels assumptes públics.
Un intel·lectual sense cultura

(Pàg. 133)
(...) si algú veu un marica que es dedica a fotre i a rebre, de manera inefable, a qui titllen per aquest motiu de dissolut, que no anomenen per cap altre nom que no sigui el dels seus actes, és a dir, trafolla, entabanador, perjur, perdut, bandarra i taül, ¿no en fugirà i el compararà a un dia nefast?
[18] ¿Que no ho ets tu, un d’aquests?
Un intel·lectual sense cultura

(Pàg. 139)
(...) Això que fas sí que és una grandíssima insolència! I encara ho és més per als qui menys ho hauries de fer, els qui t’escolten, que ja en tenen prou només amb el que surt de la teva boca: els barbarismes, una veu rude, la manca de criteri, els garbulls, l’absència total d’encant i altres coses d’aquesta mena. 
Un intel·lectual sense cultura

(Pàg 151)
[32] ¿Veus com t’hauria sortit més a compte deixar sense remoure aquesta Camarina i no riure’t de la paraula nefast, que et farà nefasta tota la vida?
Un intel·lectual sense cultura

 Altres n'han dit...

 Enllaços: 

 Llegeix-lo: Grec (html (comentat), html)
Grec-Francès (html)
Francès (pdf escaneig Google - Obres Completes Hacchette, 1856)
Anglès (html)
Angles (html escaneig Internet Archive - Obres Completes Oxford, 1905)

dijous, 5 de gener de 2017

Milton - William Blake




"(...) el Temps és la misericòrdia de l’Eternitat; sense la rapidesa del Temps que és la més ràpida de totes les coses; tot seria turment etern (...)"




Blake, William. Milton

Barcelona: Quaderns Crema, 2014

Traducció d’Enric Casasses
Col·lecció In amicorum numero, 20




 Com comença...
Filles de Biüla! Muses que inspireu la cançó del [Poeta
deixeu dit el viatge de Milton immortal pels   [vostres Regnes
de por i de mitja llum lunar; en suaus errors   [sexuals
de vària bellesa, per a delitar el caminant i     [calmar-li
la set ardent i la gana gèlida!
Daughters of Beulah! Muses who inspire the [Poets Song
Record the journey of immortal Milton thro’   [your Realsm
Of  terror & mild moony lustre, in soft   sexual [delusions
Of varied beaty, to delight the wanderer
[and repose
His burning thirst & freezing hunger!














 Moments...
(Pàg. 25)
Fort sona el Martell de Llos, fort giren les [Rodes d’Enitàrmon
els seus Telers vibren amb dolços afectes, [teixint la Tela de la Vida
amb la cendra dels Morts; Llos aixeca els [Cullerots de ferro
plens de mineral fos: arrossega els espadats del [ferro amb cruixir de cadenes
del Parc de Hyde als Hospicis de Cap de Milla i [a l’Arc Vell
aquí les Tres Classes d’Homes mortals prenen [llurs destins marcats
i d’aquí s’escampen per les Nacions de tota la [Terra i d’aquí
surt teixida la Tela de la Vida (...).
Loud sounds the Hammer of Los, loud turn the [Wheels of Enitharmon
Her Looms vibrete with soft affections, [weaving the Web of Life
Out from the ashes of the Dead; Los lifts his [iron Ladles
With molten ore: he heaves the iron cliffs in his [rattling chains
From Hyde Park to the Alms-houses of Mile-end [& old Bow
Here the Three Classes of Mortal Men taje their [fixd destinations
And hence they overspread the Nations of the [whole Earth & hence
The Web of Life is woven (...).

















(Pàg. 39)
I tot l’Edèn baixà a la tenda de Palamàbron
entre els Bards i els Druïdes d’Albió, a les coves [sota el Llit
de Mort d’Albió, a les cavernes de la mort, al [racó de l’Atlàntic.
i al mig de la Gran Assamblea Palamàbron [pregà:
Oh Déu protegeix-me dels amics, que no [tinguin poder damunt meu
tu m’has donat poder per a protegir-me dels [pitjors enemics.
And all Eden descended into Palamabrons tent
Among Albions Druids & Bards, in the caves [beneath Albions
Death Couch, in the caverns of death, in the [corner of the Atlantic.
And in the mist of the Great Assembly [Palamabron pray’d:
O God protect me from my friends, that they [have not power over me
Thou hast giv’n me power to protect myself [from my bitterest enemies.













(Pàg.41) 
(...) Jo sol sóc Déu
No n’hi ha d’altre! que tots obeeixin els meus [principis d’individualitat moral
els he tret dels recessos més alts i més íntims
de la meva Ment Eterna, els transgressors els [bandejaré per sempre
tal com ara bandejo del meu redós aquesta [Família maleïda.

Així bramava Satanàs a l’Assemblea! i el seu pit [es va tornar
opac a la Visió Divina; les terrasses [empedrades del
seu pit per dins brillaven amb focs, però les [pedres en tornar-se opaques!
l’ocultaven de la vista. en una extrema negror i [tenebror,
i allà un Món de més profund Ulró es va obrir, al [mig
de l’Assemblea. Al pit de Satanàs un vast [abisme insondable.
(...) I amb God alone
There is no other! let all obey my prnciples of [moral individuality
I have borught them form the uppermost [innermost recesses
Of my Eternal Mind, transgressors I will rend [off for ever,
As now I rend this accursed Family from my [covering.

Thus Satan rag’d amidst the Assembly! and his [bosom grew
Opake against the Divine Vision; the pved [terraces of
His bosom inwards shone with fires, but the [sotnes becoming opake!
Hid him form sight. in an extreme blacknss and [darkness,
And there a World of deeper Ulro was open’d, [in the midst
Of the Assembly. In Satans bosom a vas [unfathoomable Abyss.
























(Pàg. 47)
(...) en l’Eternitat tot lluu amb sa pròpia llum [interior: però tu
enfosqueixes tota llum Interior amb les fletxes [del teu estremir-te
lligat en les banyes de la Gelosia a una Lluna [que es panseix malaltissa
i Ocalítron lliga el Sol fent-ne un Globus Gelós
per tal que tot sigui fix Opac sense llum interior.

Així es lamentà Llos de Satanàs, que triomfant [dividí les Nacions.
(...) Every thing in Eternity shines by its own [Internal light: but thou
Darkenest every Internal l ight with the arrows [of thy quiver
Bound up in the horns of Jealousy to a deadly [fading Moon
And Ocalythron binds the Sun into a Jealous [Globe
That every thing is fix’d Opake without [Internal light

So Los lamented over Satan, who triumphant
[divided the Nations















(Pàg. 69)
(...) sorpreses les tenebres
de l’Infern el van veure en un rastre de llum [com d’un cometa
volant cap al Caos: així Milton va entrar [protegit a dins.

La natura de la infinitat és així! Que tota cosa, [té el seu
propi Remolí; i quan una volta un viatjant de [l’Eternitat
ha passat aquest Remolí, el veu rodolant enrere [al darrere
del seu camí, replegant-se en un globus: com [un sol:
o com una lluna, o com un univers d’estelada [majestat.
mentre ell continua endavant en el seu [meravellós viatge (...)
(...) startled the shades
Of Hell beheld him in a trail of light as of a [comet
That travels into Chaos: so Milton went guarded [within.

The nature of infinity is this! That every thing, [has its
Own Vortex; and when once a traveller thro [Eternity,
Has passed that Vortex, he percieves it roll [backward behind
His path, into a globe itself infolding: like a [sun:
Or like a moon, or like a universe of starry [majesty.
Whyle he keeps onwards in his wondrous [journey (...)




















(Pàg. 81)
(...) em posaré la Forma Humana i prendré la [Imatge de Déu
amb Llàstima i Humanitat i tot però el meu [vestit serà la Crueltat
i em posaré la Santedat de cuirassa i de casc
i tots els meus ornaments seran de l’or de cors [trencats
i de les pedres precioses de l’angúnia i l’ànsia i [la desesperació i la mort (...)
(...) I will put on the Human Form & take the [Image of God
Even Pity & Humanity but my Clothing shall be Cruelty
And I will put on Holimess as a breastplate & as [a helmet
And all my ornaments shall be of the gold of [broken hearts
And the precious stones of anxiety & care & [desperation & death  (...)
















(Pàg. 89)
L’Home i el Dimoni bregaren molts períodes, [Racab s’ho mirà
dreta al Carmel; Racab i Tirzà tremolaren de [veure
l’enorme brega, l’un donant vida, l’altre [donant mort
al seu adversari. i enviaren tots els seus fills i [filles
en tota llur bellesa a atraure Milton a l’altra [banda del riu, (...)
The Man and Demon strove many periods, [Rahab beheld
Standing  on Carmel; Rahab and Tirzah [trembled to behold
The enormous strife, one giving life, the othr [giving death
To his adversary. and they sent forth all their [sons & daughters
In all their beauty to entice Milton across the [river, (...)












(Pàg. 105)
(...) em vaig cordar les sandàlies
bé; per a avançar per l’Eternitat, Llos baixà a [mi;
i Llos es posà darrere meu; un terrible Sol [flamejant: molt a prop
a la meva esquena; em vaig girar espaordit, i [vaig mirar.
Llos estava en aquell ardent foc brillant; i ell [també es va ajupir
i em cordà  les sandàlies a Udan-Adan; [tremolant em posí dret
amb grandíssima por i terror, dret a la Vall
de Làmbet: però em besà i em desitjà salut.
i em vaig convertir en un sol Home amb ell [alçant-me ple de força:
ja era massa tard per a retrocedir. Llos m’havia [entrat a l’ànima:
els seus terror ara em posseïen del tot! em vaig [alçar ple de fúria i de força.
(...) I bound my snadal
On; to walk forward thro’ Eternity, Los [descended to me:
And Los behind me stood; a terrible flaming [Sun: just close
Behind my back; I turned round in terror, and [behold.
Los stood in thar fierce glowing fire; & he also [stoop’d down
And bound my sandals on in Idan-Adan; [trembling I stood
Exceedingly with fear & terror, standing in the [Vale
Of Lambeth: but he lissed me and wishd me [health.
And I became one Man with him arising in [strenght:
Twas too late now to recede. Los had enterd [into my soul:
His terrors now posses’d me whole! I arose in fury & strength.






















(Pàg.111)
Com la tempestat negra, que ve del Caos, enllà [dels estels:
ix per les coves intricades i fosques de la Clova [Mundana
travessant les visions planetàries, i el ben [adornat Firmament
el Sol va rodolant cap al Caos i els Estels cap [als Deserts;
i les tempestats aleshores es fan visibles, [audibles i terribles,
tapant la llum del dia, i rodolant per les [muntanyes
inunden tota la contrada. Així és una visió de [Llos;
quan Rintrà i Palamàbron parlaren: i així la [seva cara tempestuosa
aparegué, com ho fa la faç del cel, quan la [tapen atapeïdes tempestats
acompadint-se i estimant encara que ferreny per la pertorbació terrible
Like the black storm, coming out of Chaos, [beyond the stars:
It issues thro the dark & intricate caves of the [Mundane Shell
Passing the planetary visions, & the well [adorned Firmament
The Sun rolls into Chaos & the Stars into the [Desarts:
And then the sorrms become visible, audible [& terrible,
Covering the ligh of day, & rolling down upon [the mountains,
Deluge all the country round. Such is a vision of [Los;
When Rintrah & Palamabron spoke: and such [his stormy face
Appeard, as does the face of heaven, when [coverd with thick storms
Pitying and loving tho in frowns of terrible [perturbation.






















(Pàg. 117)
(...) quan Jesús aixecà Llàtzer de la Tomba jo [hi era i vaig veure
Llàtzer que és el Cos Vehicular d’Albió el [Redimit
alçant-se fins al Querubí Cobridor que és [l’Espectre d’Albió
per martiris a sofrir: el vigilar el Cos [Adormit.
damunt la Roca sota la seva Tomba, vaig [veure el Querubí Cobridor
dividint-se Quàdruple en Quatre Esglésies quan [Llàtzer s’alçà
Pau, Constantí, Carlemany, Luter; mireu els [tenim aquí davant
estesos per Europa i Àsia. (...)
(...) When Jesus raisd Lazarus from the Grave I [stood & saw
Lazarus who is the Vehicular Body of Albion [the Redeemd
Arise into the Covering Cherub who is the [Spectre of Albion
By marturdoms to suffer: to watch over the [Sleeping Body.
Upon his Rock beneath his Tomb. I saw the [Covering Cherub
Divide Four-fold into Four Churches when [Lazarus arose
Paul, Constantine, Charlemaine, Luther; behold [they stand before us
Stretchd over Europe & Asia (...)

















(Pàg. 121) 
De Llos les mortals en diuen Temps [d’Enitàrmon en diuen Espai
però el representen calb i envellit ell que té [eterna joventut
tot potent i amb rínxols ufanosos com els [cingles del matí
és l’Esperit de la Profecia l’Elies sempre visible
el Temps és la misericòrdia de l’Eternitat; [sense la rapidesa del Temps
que és la més ràpida de totes les coses; tot [seria turment etern (...)
Los is by mortals nam’d Time Enitharmon is [nam’d Space
But they depict him bald aged who is in eternal [youth
All powerful and his locks flourish like the [brows of morning
He is the Spirit of Prophecy the ever apparent [Elias
Time is the mercy of Eternity; without Times [swiftness
Wich is the swiftest of all things; all were [eternal torment (...)














(Pág. 131)
(...) les diverses Classes d’Homes es trien i es [determinen
a Baulacula; i com els Espectres trien les seves [afinitats
així neixen ells a la Terra, i cada Classe és [determinada
però no per poder Natural sinó sols per [l’Espiritual. Perquè
el poder Natural contínuament va i tendeix a la [Destrucció
que acaba en Mort: que de si mateixa seria la [Mort Eterna
i tots són Classificats pel poder Espiritual, i no [pel Natural.
(...) for the various Classes of Mena re all [markd out determinate
In Bowlahoola; & as the Spectres choose their [affinities
So they are born on Earth, & every Class is [determinate
But not by Natural by Spiritual power alone. [Because
The natural power continually seeks & tends to [Destruction
Ending in Death: which would of itself be [Eternal Death
And all are Class’d by Spiritual, & not by [Natural power.
















(Pàg. 145)
El Cel és una Tenda immortal construïda pels [Fills de Llos
i tot l’Espai que un Home veu al voltant de casa [seva.
dret a la teulada, o a l’hort o en un pujol
alt de vint-i-cinc colzes. aquest espai és el seu [Univers;
i just al seu caire el Sol surt i es pon. els Núvols [s’inclinen
cap a la Terra plana i a la Mar en aquest Espai [així ordenat:
els cels Estelats no arriben pas més lluny ans [aquí es pleguen i es ponen
a banda i banda i els dos Pols giren als seus [batents d’or:
i si es trasllada de lloc de viure. els seus cels [també es traslladen.
vagi on vaig i tot el seu veïnat lamenta el [perdre’l:
aquests  són els Espais anomenats Terra i [aquesta llur dimensió:
pel que fa a aquella falsa aparença que apareix [al raonador.
de com un Globus rodolant per la Buidor, és un [engany de l’Ulró
el Microscopi no sap d’això ni el Telescopi, [alteren
la proporcionalitat dels Òrgans de l’Espectador [però els objectes ni els toquen
que cada Espai més gran que un Glòbul roig de [la sang de l’Home
és visionari: i és creat pel Martell de Llos
i cada Espai més petit que un Glòbul de la sang [de l’Home. s’obre
a l’Eternitat de la qual aquesta Terra vegetal és [sols una ombra;
el Glòbul roig és el Sol incansable que Llos creà
per a mesurar el Temps i l’Espai als Homes [mortals, cada matí.
The Sky is an immortal Tent built by the Sons [of Los
And every Space that a Man views around
his [dwelling-place.
Standing on his own roof, or in his garden on a [mount
Of twenty-five cubits in height. such space is [his Universe;
And on its verge the Sun rises & sets. the Clouds [bow
To meet the flat Earth & the Sea in suc han [orderd Space:
The Starry heavens reach no further but here [bend an set
On all sides & the two Poles turn on their valves [of gold:
And if he move his dwelling-place. his heavens [also move.
Wher’eer he goes & all his neighbourhood [bewail his loss:
Such aret he Spaces caller Earth & such its [dimensions:
As to haht false appearance wihich apperars to [the reasonber.
As of a Globe rolling thro Voidness, it is a [deslusion of Ulro
The Microscope knows not of this nor the [Telescope, they alter
The ratio of the Spectators Organs but leave [Objects untouchd
For every Space larger than a red Globule of [Mans blood,
Is visionary: and  is created by the Hammer of [Los
And every Space smaller than a Globule of Mans [blood, opens
Into Eternity of wich this vegetable Earth is but [a shadow;
The red Globule is the unwearied Sun by Los [created
To mesure Time ans Space to mortal Men, every [morning.












































(Pàg. 169)
(...) els Estats Canvien: però les Identitats [Individuals mai no canvien ni acaben:
no pots anar a la Mort Eterna en allò que no pot [Morir mai.
Satanàs i Adam són Estats Creats en Vint-i-set [Esglésies,
i tu Oh Milton ets un Estat a punt de ser Creat
que es diu Anihilació Eterna en el qual fora dels [Vivents ningú
no gosarà entrar: i hi entraran triomfant de la [Mort
i de l’Infern i de la Tomba! Estats que no són. [però ah! Sembla que siguin.
(...)States Change: but ndividual Identities [never chage nor cease:
You cannot go to Eternal Death in that which [can never Die.
Satan & Adam are States Created into [Twenty-seven Churches,
And thou O Milton art a State about to be [Created
Called Eternal Annihilation that none but the [Living shall
Dare to enter: & they shall enter triumphant [over Death
And Hell & the Grave! States that are not, [but ah! Seems to be.
















(Pàg. 189)
A Tir i Sidó vaig veure Baal i Astarot. A Moab [Quemoix
a Ammon, Moloc: fort les seves Fornals [rugeixen entre les Rodes
d’Oc, i en tumult fort criden les Víctimes del [Foc:
i pàl·lides les seves Sacerdotesses tapades amb [Vels de Pesta. enrivetades
de Guerra: tot Teixit en Telers de Tir i de Sidó [per la bella Astarot.
a Palestina Dagó, Monstre de la Mar! Adorat per [tota la Mar.
Tammuz al Líban i Remmon a Damasc [encortinat
Osiris: Isis: Orus: a Egipte: foscos llurs [Tabernacles al Nil
surant amb cant solemnes, i als Llacs [d’Egipte de nits
amb pompa, ben bé fins que trenqui el matí i [Osiris aparegui al cel
però Belial de Sodoma i Gomorra, Dimoni [obscur dels Suborns
i dels Assassinats secrets, no reverit ni adorat; [si no és
amb el dit als llavis i donant l’esquena a la [llum
i Saturn Júpiter i Rea de les Illes de la Mar [remota
aquests Dotze Déus, són els Dotze Fills [Espectres del Druida Albió
In Tyre & Sidon U saw Baal & Ashtaroth. In [Moab Chemosh
In Ammon, Molech: loud his Furnaces rage [among the Wheels
Of Og, & pealing loud the cries of the Victims [of Fire:
And pale his Priestesses infolded in Veils of [Pestilence. border’d
With War: Woven in Looms of Tyre & Sidon by [beautiful Ashtaroth.
In Palestine Dagon, Sea Monster! Worshipd o’er [the Sea.
Thammuz in Lebanon & Rimmon in Damascus [curtaind
Osiris: Isis: Orus: in Egypt: dark their [Tabernacles on Nile
Floating  with solemn songs, & on the Lakes of [Egypt nightly
With pomp, even till morning break & Osiris [appear in the sky
But Belial of Sodom & Gomorrha, obscure [Demon of Bribes
And secret Assassinations, not worshipd nor [adord; but
With th finger on the lips & the back turnd to [the light
And Saturn Jove & Rhea of the Isles of the Sea [remote
These Twelve Gods, are the Twelve Spectre [Sons of the Druid Albion
































(Pàg. 191)
Perquè els Buits Caòtics de fora dels Estels es [mesuren amb
els Estels, que són les fronteres de Regnes, [Províncies
i Imperis del Caos invisibles a l’Home Vegetal (...)
For the Chaotic Voids outside of the Stars are [measured by
The Stars, which aret he boundaries of [Kingdoms, Provinces
And Empires of Chaos invisible to the Vegetable [Man (...)













(Pàg. 221)
I vaig veure les Vint-i-quatre Ciutats d’Albió
alçant-se als seus Trons a Jutjar les Nacions de [la Terra
i els Quatre Immortals en qui les Vint-i-quatre [apareixen Quàdruples
s’alçaren als costats del cos d’Albió: Jesús [plorà i avançà
des de la Vall de Fèlpam vestit de Núvols de [sang, per a entrar al
Si d’Albió, al si de la mort i els Quatre [l’envoltaven
en la Columna de Foc a la Vall de Fèlpam; [aleshores a llurs boques tots Quatre
aplicaren llurs Quatre Trompetes i aleshores [sonaren als Quatre vents

El terror colpejà la Vall jo escoltava aquell so [immortal
els ossos em tremolaven. vaig caure estè al [camí
un moment, i la meva Ànima tornà  a l’estat [mortal
a la Resurrecció i al Judici en el Cos Vegetal
i la meva dolça Ombra de Plaer tremolava al [costat meu
And I beheld the Twenty-four Cities of Albion
Arise upon their Thrones to Judge the Nations [of the Earth
And the Immortal Four in whom the Twenty-[four appear Four-fold
Arose around Albions body: Jesus wept & [walked forth
From Felphams Bale clothed in Clouds of blood, [to enter into
Albions Bosom, the bosom of death & the Four [surrounded him
In the Column of Fire in Felphams Vale; then to [their mouths the Four
Applied their Four Trumpets & then sounded to [the Four winds

Terror struck in the Vale I stood at that [immortal sound
My bones trembled. I fell outstretchd upon the [path
A moment, & my Soul returnd into its mortal state
Tot Resurrection & Judgment in the Vegetable [Body
And my sweet Shadoww of Delight stood [trembling by my side




























(Pàg. 223)
Rintrà i Palamàbron miren a baix la Collita [Humana
tenen les Premses del Vi i els Graners oberts; [els Forns preparats
els Carros a punt: terribles Lleons i Tigres [juguen i es diverteixen
tots els Animals de la Terra, estant preparats [amb tota llur força

per anar a la Gran Collita i Verema
de les Nacions
Rintrah & Palamabron  view the Human Harvest [beneath
Their Wine-presses & Barns stand open; the [Ovens are prepard
The Waggons ready: terrific Lions & Tigers [sport & play
All Animals upon the Earth, are prepared in all [their strength

To go forht to the Great Harvest &
Vintage of the Nations














 Enllaços...
William Blake, l'autor en context, geni o boig?claus d'interpretació, context del poema, artista total, escriptura visionaria, cosmogonia particular..., ... o esoterisme?símbols, el paper de Swedenborg, la imatge textual, el llegat de Blake arriba als nostres dies. Borges dicta.

 Llegeix-lo...
Anglès (facsímil 1907 i multiformat)


dimarts, 27 de desembre de 2016

Fanny Hill - John Cleland




"(...) considerava que el plaer, fos de la classe que fos, era sempre el port últim d’arribada (...)"






Cleland, John. Fanny Hill 
Barcelona: Adesiara Editorial, 2012


Fanny Hill or Memoirs of a Woman of Pleasure. Traducció de Xavier Pàmies
Col·lecció D’ací i d’allà, 26



 Què en diu la contraportada...
Veritable insult a la religió i als bons costums —com exclamà, esquinçant-se les vestidures, l’Església anglicana per demanar-ne la prohibició—, Fanny Hill ha estat un dels llibres més perseguits i censurats de la història. Això no obstant, amb les peripècies eròtiques de la protagonista, que arriba a Londres a quinze anys i hi descobreix tots els secrets del sexe i dels plaers, però també de l’amor i de l’amistat, Cleland teixeix una novel·la esplèndida, que Guillaume Apollinaire va definir de manera magistral: «Fanny Hill és la germana anglesa de Manon Lescaut, però menys desgraciada, i el llibre on apareix té el sabor voluptuós dels contes que explicava Xahrazad.»

 Com comença...
Benvolguda senyora,
Prenc la ploma per donar-vos una prova fefaent que per a mi els vostres desitjos són ordres ineludibles. Per més ingrata que pugui semblar la comesa, penso evocar totes aquelles èpoques escandaloses de la meva vida de les quals he acabat alliberant-me per gaudir de tots els beneficis de l’amor, la salut i la fortuna em poden concedir mentre encara sóc a la flor de la joventut i no és massa tard per aprofitar el lleure que em proporciona una vida folgada i acomodada per conrear un talent gens menyspreable i que, fins i tot enmig del remolí de plaers desenfrenats a què em vaig veure abocada, em va esmolar la facultat d’observació de la gent i l’educació mundana molt més del que és comú en les persones de la meva infeliç professió, que veuen qualsevol idea o reflexió com a enemigues mortals i se’n mantenen tan lluny com poden o les destrueixen sense contemplacions.

 Moments...
(Pàg. 43)
Vaig palpar tot el llit buscant alguna cosa a què pogués aferrar-me en el meu somieig, i, com que no la vaig trobar, em van venir ganes de plorar d’irritació, perquè tota jo era un incendi voraç. Al final vaig acabar sortint del pas amb l’únic remei que tenia a mà: una trista prestidigitació en un teatre reduït que no deixava prou lloc a l’acció i que els dits van deixar tan adolorit pugnant per entrar-hi (...)

(Pàg. 52)
(...) Aquests cops invertits de l’enclusa sobre el mall no van trigar a conduir al clímax, que vam percebre per tots els senyals característics de la imminència d’un èxtasi compartit.

(Pàg. 59)
No pensava ni en el passat ni en el futur; el present era tot el que les meves forces eren capaces de suportar sense desmaiar-me

(Pàg. 66)
(...) Vaig començar a assaborir la pura delícia d’aquell plaer de plaers en què el fluix tebi inunda les seduïdes entranyes. Quin devessall de goig! Quin estat de deliqui! Quina ànsia de delit! És una ardència tan intensa que la naturalesa no la pot suportar, i per això deu ser que ella mateixa es proporciona l’alleujament d’un meravellós instant d’abandó, la imminència del qual és anunciada per un deliri deliciós, una dolça esgarrifança prèvia a l’efusió d’aquell licor en què el gaudi mateix s’ofega i tens una estremitud en el moment de l’ejecció.

(Pàg. 117) 
En cap moment em vaig preocupar per les conseqüències ni em vaig fer retret d’haver-me incorporat, fent aquell pas, a una professió condemnada (però no pas a l’oblit). Hauria sigut una ingrata amb el plaer que havia rebut si me n’hagués penedit; i, com  que ja havia abandonat la riba, vaig pensar que tirant-me de cap al corrent que se m’enduia ofegaria tot dubte i tota vergonya.

(Pàg. 121)
Que aquell qui vulgui protegeixi, defensi i premiï  les arts del pintor, l’escultor i el músic per la satisfacció que n’obtingui; però a la meva edat, i amb la meva inclinació al plaer, que en mi és congènita, la facultat d’agradar de què la naturalesa dota una persona graciada constituïa per a mi el més gran de tots els mèrits, comparat amb el qual les habituals opinions preconcebudes a favor dels títols, les dignitats, els honors i altres distincions semblants posseïen ben poc valor.

(Pàg. 156) 
- (...) Segons una màxima de la vida, hauria d’enorgullir-me de la meva naixença perquè sóc filla de l’amor i prou, no pas de cap matrimoni; en tot cas, no crec que ningú hagi heretat una inclinació més gran que jo a la causa que em va engendrar (...)

(Pàg. 177) 
La majoria dels homes no saben fins a quin punt menyscaben el seu propi plaer quan deixen de professar el respecte i el benvoler deguts al nostre sexe, incloent-hi aquelles que viuen només per complaure’ls.

(Pàg. 182)
Enduta a l’extrem més alt del plaer que la vida humana pot resistir, però sense sucumbir a la desmesura, vaig atènyer aquell punt de dolça sensibilitat en què, precedida amb prou feines per l’efusió de la meva parella, vaig caure en deliqui; i, deixant anar un sospir llarg i profund, vaig fer anar tota l’ànima sensitiva a aquell conducte on la delectança t’atrapava i t’envescava i no te’n deixava sortir.

(Pàg. 187)
(...) I és que els homes, sobretot quan els entres per la vista, tenen un fons de credulitat que passa desapercebut a la seva saviesa excelsa i en virtut del qual fins i tot els més sagaços semblen sovint els nostres titelles.

(Pàg. 196)
Amb trenta anys encara no, havia reduït la força del seu desig a una sòrdida dependència d’estimulants artificials que ben poca ajuda rebien de la potència natural d’un cos castigat i consumit fins al moll de l’os per un excés repetit de plaers, que havien obrat com seixanta hiverns durant la primavera de la seva vida, però sense prendre-li el foc i l’ardor juvenil de la imaginació, cosa que el turmentava i l’empenyia a l’abisme al mateix temps.

(Pàg. 204)
Ara bé, si haig de judicar a partir de la meva experiència, no hi ha ningú més ben pagat ni més ben tractat, durant la seva hegemonia, que les amants d’aquells homes que, afeblits per la naturalesa, la disbauxa o l’edat, fan menys ús del sexe. Com que tenen consciència que una dona ha de ser satisfeta d’una forma o d’una altra, l’obsequien amb una munió de petits detalls, presents delicats, manyagueries i confidències, i s’empesquen com poden mitjans i recursos per compensar la seva mancança principal (...).

(Pàg. 212)
(...) considerava que el plaer, fos de la classe que fos, era sempre el port últim d’arribada, i que tots els vents que portessin eren bons sempre que no perjudiquessin ningú (...).

(Pàg. 242)
(...) quan ell va sortir, ella va quedar immòbil, amarada de plaer i expulsant-ne els humors essencials, però exhausta, sense alè i sense cap altre senyal de vida que les delicades vibracions que encara tremolaven en les cordes del delit, que havien sigut polsades i percudides per la naturalesa amb massa passió perquè els sentits haguessin pogut tornar a asserenar-se.

(Pàg. 250)
En un no res va quedar desposseïda d ela facultat de recórrer a cap art; perquè, ben mirat, ¿quin art no cedeix quan la naturalesa, rendida al seu assaltant, envaïda fins al centre del seu reialme i arrossegada per la tempesta, queda a la mercè de l’altiu conqueridor que ha fet la seva entrada triomfal i fulminant? Però per convertir-se en vassall ben aviat; perquè, quan el combat cos a cos es tornava més acarnissat, ella el va constrènyer a pagar el tribut d’amor a la naturalesa; i, en el moment que acabava de recaptar-lo, igual que el duelista que deixa el rival estès als seus peus quan ell mateix acaba de rebre una ferida mortal, l’Emily va tenir amb prou feines temps per gloriar-se de la victòria, perquè, abatuda per la mateixa descàrrega, amb una sonora expiració, l’aclucament dels ulls, l’estirament dels membres i una relaxació general del cos, va indicar de forma manifesta que tot havia anat com havia d’anar.

(Pàg. 255)
(...) mirava per sobre de l’espatlla un món que coneixia a la perfecció i del qual només aspirava a passar desapercebut.

(Pàg. 270)
Ai! Quin contacte més enervant i més delitós! I de cop em vaig sentir, en l’íntim del cor, la prodigiosa mà afilada amb què l’amor, quan presideix aquest acte, esmola el plaer; l’amor, que es pot dir que és la sal àtica del gaudi; i és que, sense ell, el goig, per més gran que sigui, no deixa de ser una cosa vulgar, sigui d’un rei o d’un captaire; perquè és indubtable que només l’amor el purifica, l’ennobleix i l’exalça.

(Pàg. 274)
(...) no vaig poder evitar compadir-me, fins i tot en qüestió de gust, d’aquells qui, reduïts a una sensualitat grollera, són insensibles als encants de la virtut, que és la millor amiga del plaer i la pitjor enemiga del vici. Així, la temperància converteix els homes en senyors d’aquells mateixos plaers de què la intemperància els fa esclaus: l’una és font de salut, de vigor, de fertilitat, de satisfacció i de qualsevol altre bé suprem de la vida; l’altra, de malalties, de feblesa, d’esterilitat, de repugnància d’un mateix i de tots els altres mals inherents a la naturalesa humana.

 Altres n'han dit...

 Enllaços:

 Llegeix-lo:
Anglès (html - html - multiformat)
Espanyol (pdf)

dissabte, 24 de desembre de 2016

Per a Isabel - Antonio Tabucchi



"(...) morir és tan sols no ser vist. "




Tabucchi, Antonio. Per a Isabel 
Barcelona: Edicions 62, 2014


Per Isabel. Un mandala. Traducció de Teresa Muñoz.
Col·lecció El balancí, 726




 Què en diu la contraportada...
Escrita els anys noranta, Per a Isabel, una novel·la inèdita i pòstuma dels anys de maduresa d’Antonio Tabucchi, és el resultat d’un vol de la imaginació de l’autor a Nàpols una nit d’estiu en què la lluna plena brillava en tota la seva esplendor.
La trama es concreta en la recerca per part del protagonista d'una dona, Isabel, de qui s'havia separat fa anys i de la qual no n'havia sabut res més. En algun moment, va sentir la necessitat de retrobar-la i saber com li havia anat i va emprendre’n la recerca. Aquesta viatge, un joc gairebé detectivesc, a poc a poc es transforma en una indagació metafòrica, existencial : “L’important és buscar. No importa si es troba o no.”

 Com comença...
No havia estat mai al Tavares, en tota la meva vida. El Tavares és el restaurant més luxós de Lisboa, ple de miralls vuitcentistes i cadires de vellut, s’hi menja cuina internacional però també cuina portuguesa típica, tot i que elaborada subtilment (...).

 Moments...
(Pàg. 25)
Era baixet i rabassut, d’aspecte pagès, en veure’l no hauries dit mai que era l’escriptor refinat que era, però els escriptors sempre són així, enganyen.

(Pàg. 45)
Els diumenges de Lisboa, com poden arribar a ser alguns diumenges de Lisboa, quan arriba un espès nuvolot atlàntic i ofega la ciutat. Al matí, què fas?, vas a missa a S. Domingos, em deia un amic, i a la tarda prens quatre gotes de pluja i et grates la panxa.

(Pàg.74)
(...) No volia semblar sarcàstic però d’alguna manera la pregunta convidava al sarcasme, així que vaig dir: res més lluny del que sóc, senyor Tiago, no ho ha endevinat, l’hi asseguro, la mort és el revolt del camí, morir és tan sols no ser vist. I aleshores per què, va fer ell amb un posat encara més perplex, amb quin objectiu?

(Pàg. 75)
(...) recordo que algú va dir que la fotografia és la mort perquè fixa el moment irrepetible. Es va passar la fotografia entre els dits, com si fos un joc de cartes, i va continuar: però després em torno a preguntar: i si fos la vida?, la vida amb la seva immanència i la seva peremptorietat que es deixa sorprendre en un moment i ens mira amb sarcasme, perquè és allà, fixa i immutable, i en canvi nosaltres vivim en la transformació (...).

(Pàg. 88) 
En cap moment em vaig preocupar per les conseqüències ni em vaig fer retret d’haver-me incorporat, fent aquell pas, a una professió condemnada (però no pas a l’oblit). Hauria sigut una ingrata amb el plaer que havia rebut si me n’hagués penedit; i, com  que ja havia abandonat la riba, vaig pensar que tirant-me de cap al corrent que se m’enduia ofegaria tot dubte i tota vergonya.

(Pàg. 94)
(...) I a més?, va preguntar el capellà. I a més què?, vaig preguntar al meu torn. Tots els altres pecats que has comès en la vida, va dir ell, vés a saber quins altres pecats deus haver comès en la vida. Molts, vaig respondre, però aquests no tenen importància, pertanyen a la misèria dels homes, tant se me’n foten, els podem deixar estar.

(Pàg. 104) 
(...) potser hi ha una Isabel en la meva poesia, o en els meus pensaments, la qual cosa és el mateix, però si és en la meva poesia i en els meus pensaments és una ombra que pertany a la literatura, com és que vostès vol buscar una ombra que pertany a la literatura? Potser perquè esdevingui real, vaig respondre feblement, per donar un sentit a la seva vida i al meu repòs.

(Pàg.112) 
Va fer una pausa i va dir: l’estimava com es pot estimar un fill, sap com es pot estimar un fill? Malauradament no he tingut mai fills, vaig respondre, però potser vostè m’ho pot explicar. Més que a nosaltres mateixos, va dir la Lise, molt més que a nosaltres mateixos, així es poden estimar els fills.

(Pàg. 126)
Per què parla en un passat remot?, li vaig preguntar. Ell va somriure i va mirar al cel. Passat remot, va dir, passat pròxim, present, futur, perdoni però no conec el temps, no conec el temps, per a mi tot és igual.

 Altres n'han dit...

 Enllaços:

I perquè no?

I perquè no?