Lleixes

“Un llibre menys per atestar el món, un llibre menys per ocupar espai i cobrir-se de pols i viatjar sense ser llegit (...)"






Mitchell, Joseph. El secret d’en Joe Gould. 
Barcelona: Edicions de 1984, 2009

Joe Gould’s secret / Professor Sea Gull.  Traducció de Teresa Muñoz.
Col.leccció El balancí,733




:::Què en diu la contraportada...
Aquest llibre que sou a punt de llegir és una porta d’entrada perfecta per entendre l’estratègia i caràcter del periodisme mitchellià. Perquè El secret d’en Joe Gould és molt més que la història d’un personatge estrafolari, amb un passat acadèmic excel·lent a Harvard, que vagava per hotels de mala mort i bars del Bowery vantant-se d’haver escrit una obra mestra del saber universal, la Història oral del nostre temps, un manuscrit de més de nou milions de paraules que havia de revolucionar la literatura planetària i que multiplicava dotze vegades l’extensió de la Bíblia.

Joseph Mitchell va ser un confessionari amb potes que buscava tot allò que la gent no vol…

"Excepto los poetas,
¿hay alguien más en el mundo
capaz de nadar en una piscina sin agua?"








Liao, Jimmy. Hermosa soledad
Granada: Barbara-Fiore editora, 2008
Beatiful Solitude. Traducció de Jordi Ainaud




::: Què en diu l’editorial
En la primavera de 1995 Jimmy descubrió que tenía leucemia. Durante el año de tratamiento, vivió en reclusión y silencio. Hasta 1998 los dibujos fueron toda su vida. Este libro recoge las obras de dicho período, un mundo poético que se rige por sus propias leyes. En él, las ballenas bailan y cantan ante el asombrado y triste espectador.

::: Com comença:
3 de enero. Despejado

Sueño
que corro por una llanura desierta.
Hasta donde alcanza la vista hay niebla,
la luz de mim ano pronto se apagará.

En este mundo solitario corro sin cesar,
sin dejar de repetirme:
ya llego,
ya llego.


::: Moments:
(Pàg. 10) 11 de enero. Despejado

Mira por la ventana,
mira a lo lejos,
imagina que las gotas de lluvia empapan el alféizar,
imagina que una gran nevada cubre el desierto…

"(...) era una obra aèria, inconsútil: estava feta de frisances trèmules, batecs del cor, torrents de sang...".





Argemí, Josep M. El somni de William Blake. 
Barcelona: Males Herbes, 2016




:::Què en diu la contraportada...
El somni de William Blake és un cant d’amor a la literatura. Aquest recull d’històries breus es mou pel territori misteriós que s’estén entre el somni i l’erudició, i constitueix una història secreta de la imaginació humana. Josep M. Argemí col·loca el lector darrere la mirada d’alguns dels visionaris que han sabut revelar tot allò de meravellós i inexplicable que ens amaga la realitat, des de Caterina d’Alexandria fins a Jacint Verdaguer, passant per Athanasius Kircher, Joan Perucho o el mateix William Blake.

:::Com comença...
Joan Perucho va triar un llibre (gairebé per atzar) d’entre els prestatges de la biblioteca.
Aquell llibre no era cpa volum de l’obra de Garcilaso, enquadernada en tafilet i or, que desprenia tota sencera un aire cavalleresc que embaumava …

"(...) Feia una cara com fan els nens a qui ningú no estima, ho porten escrit al front i no desperten compassió. Els manca l’encant infantil."





Tulli, Magdalena. Sabates de taló italià. 
Barcelona: Raig Verd Editorial, 2018

Wloskie szpilki. Traducció de Xavier Farré
Col·lecció Raigs globulars, 31



:::Què en diu la portada...
Una nena amb la boca bruta de tinta. Unes claus perdudes sistemàticament. Un piano que cal afinar després de cada bombardeig. Unes sabates de taló italià que susciten recels a Varsòvia. Un país lliure i un país que sempre perd.
La protagonista de Sabates de taló italià, mig polonesa, mig italiana, es descobrirà a si mateixa. Torna a casa a cuidar de la seva mare per un Alzheimer que avança cap a records cada vegada més distants. Així, combinarà la duresa de la cura de la seva mare amb els records de la seva infància i els secrets que la malaltia ja no pot amagar més.

::: Com comença...
El més fàcil d’imaginar-se és una situació sense sortida.

:::Moments...
(Pàg. …