Lleixes

  "(...) I es va fer una última pregunta: “De què i per a què caldria salvar aquest enrenou infinit?” Lawrence,D.H. L’home que va morir. Barcelona: Angle Editorial, 2018 The Man Who Died . Traducció d’Anna Turró. Col.lecció El far, 35 ::: Què en diu la contraportada... De bon matí un gall canta i desperta un home que havia mort. Esgotat, trasbalsat, vacil·lant, torna a la vida en un món que no reconeix: és el món dels sentits, el món dels homes mortals. Inspirant-se en la resurrecció de Jesucrist, Lawrence va escriure una extraordinària narració, de profundes ressonàncies, que Josep Palau i Fabre havia llegit i «li havia produït un gran efecte, per la qualitat del text i perquè s’identificava amb el personatge de l’home mort».  Quan l’home que va morir s’alça i es refà del tràngol que ha passat, descobreix que el món físic és un lloc increïble, molt més meravellós que qualsevol paradís o qualsevol salvació promesa, i agraeix que ara ja no hagi de complir una missió celestial. Per

"Ja habita entremig de nosaltres, dintre mateix de nosaltres. I al damunt nostre cau la feixuga ombra de les seves ales traïdores." Roth, Joseph. L’Anticrist Barcelona: Adesiara, 2020 Der Antichrist . Traducció de Pilar Estelrich. Col·lecció Vagueries, 23. ::: Què en diu la contraportada... La barbàrie i la intolerància s’han apoderat del món abans de l’esclat de la Segona Guerra Mundial. El nazisme ben consolidat, el comunisme més aparent que real, els patrioterismes de pa sucat amb oli i, sobretot, l’ús foraviat de les invencions tecnològiques —que tot ho governen sense que en siguem prou conscients— converteixen els homes i les dones en un reguitzell d’ombres que es venen al més-dient i que s’encaminen indefectiblement cap al desastre. «Aquesta és la seva hora; aquesta és l’hora de l’Anticrist», deia l’autor el 1934, any de publicació d’aquest llibre formidable. Per poc que ens fixem en el món d’avui, ens adonarem de seguida que Roth va ser un gran visionari. :::   Com co

  "Festina lente." Erasme, Desideri.  No puc no parlar. Antologia dels Adagis . Girona: Edicions de la ela geminada, 2018 Introducció i traducció de Joan Tello. Col·lecció Quadrivium, 17 ::: Que en diu la contraportada... “Malgastem el temps amb foteses. I mentrestant els coneixements honorables i els seus autors són negligits, i s’esfondra l’autoritat dels òrgans legislatius, dels consells, de les escoles, dels experts en dret i dels teòlegs. Si la situació continua tal com ha començat, ocorrerà que el govern de totes les coses serà sotmès a l’interès d’uns pocs, i hi haurà entre nosaltres una mena de tirania bàrbara. Tot estarà subjecte al caprici d’una persona o d’unes quantes. No romandrà cap rastre de l’administració civil, ans tot sense excepció serà governat per la força militar. Tots els coneixements honorables seran abandonats, i una sola llei serà vigent: “Així ho vol qui domina el món”».   :::   Com comença... 1 Amicorum communia omnia.        

"(...) en tota aquesta història hi ha alguna cosa més forta que el fàstic." Manzoni, Alessandro. Història de la columna infame. Girona: CCG Edicions, 2007 Storia della colonna infame . Traducció de Isabel Cervelló. Col.lecció Liberalia. ::: Què en diu la contraportada... La Història de la columna infame neix tècnicament d’ Els promesos . En el transcurs de l’acurada preparació del material històric de la novel·la, amb una atenció especial a l’episodi de la pesta, Manzoni descobreix les actes d’un procés ocorregut a Milà el 1630. Els imputats eren un grup de ciutadans acusats de ser uns “untadors”, és a dir, responsables de difondre la pesta mitjançant un ungüent de fabricació pròpia, i després ajusticiats. L’escriptor “reobre”, per dir - ho d’alguna manera, el procés per descobrir si, tot i les pressions exercides per la fúria popular que exigia un boc expiatori al qual atribuir la responsabilitat de la pesta, i malgrat l’obscurantisme d’una època que creia en les bruixes,

  "(...)  el meu relat ha de causar un efecte desagradable perquè tots nosaltres hem perdut el costum de viure (...) " Dostoievski, Fiodor. Memòries del subsòl. Barcelona: Universitat Pompeu Frabra / Destino, 2004 Записки из подполья . Traducció de Raquel Ribó. Col.lecció Biblioteca Pompeu Fabra, 9 :::   Què en diu la contraportada... Memòries del subsòl és l’obra que marca el punt d’inflexió en la trajectòria literària de Fiòdor Dostoievski, el pas d’una literatura més lligada a la tradició, especialment la del seu compatriota Gògol, a un estil i una temàtica molt més introspectiva i original. Abismal i subterrània, Memòries del subsòl ens introdueix en el món d’un narrador anònim, que es despulla amb arrogància davant d’ell mateix i del lector per mostrar-nos la seva vessant més instintiva i radical. Aquest text enigmàtic i fascinant il·lumina les altres grans novel·les de Dostoievski, i posa al descobert, per primera vegada en la nostra tradició literària, els racons més

"Actriu: Parles com un idiota... Escriptor: (Dolorosament.) Hi ha dones que potser dirien que parlo... com un poeta (...). " Schnitzler, Arthur. La ronda.  Barcelona: Edicions del Mall, 1987 Der Reigen.  Traducció de Carme Serrallonga.  Adaptació de Feliu Formosa. Col·lecció Biblioteca teatral, 57 :::  Què en diu la contraportada... A La ronda ( Der Reigen ), el text que els presentem i que confirma les raons del prestigi de Schnitzler (el qual arribà a ser processat a causa d'aquesta obra), hi apareixen les diverses classes socials, totes vistes al mateix nivell per la forma d'arribar a l'acte sexual. Tant l'amor elevat com l'amor sexual i instintiu queden desmitificats. Després del coit, als personatges només els resta «un gust de cendra, de buit» i l'egoisme que provoca una certa solitud. Ben mirat, a La ronda , Schnitzler parla de l'amor i de la mort. No obstant, més enllà de les aparences, de les primeres intencions, podem entendre que l'