Entrades

El cervell de l'Andrew - E.L. Doctorow

Imatge
"Parli'm del seus plans de futur. No em faci riure, doctor. Li estic parlant del final de la meva vida."




Doctorow, E.L. El cervell de l’Andrew

Barcelona: Edicions de 1984,  2014

Andrew’s brain. Traducció de Maria Iniesta.
Col·lecció Mirmanda, 128




:::Què en diu la contraportada...
Aquesta novel·la brillant, escrita per un mestre de les lletres nord-americanes, l’autor de Ragtime, Històries de la dolça terra, Tot el temps del món, Homer i Langley, Billy Bathgate o La gran marxa, ens porta a fer un viatge agosarat per la ment d’un home que més d’un cop a la vida ha sigut l’agent involuntari de la desgràcia.
Des d’un lloc desconegut, l’Andrew, el protagonista, parla amb un interlocutor també desconegut. Pensa, raona, li explica la història de la seva vida, els seus amors i les tragèdies que l’han dut fins allà. I, mentre som testimonis de les seves confessions, mentre frase rere frase ell desgrana la seva estranya història, ens veiem empesos a qüestionar-nos el que sabem sobre la…

La filial - Sergei Dovlatov

Imatge
"La presència d’algú que porta les sabates estripades és depriment. T’obliga a pensar en els capricis del destí."






Dovlatov, Sergei. La Filial.
Barcelona: LaBreu Edicions, 2016

Filial. Traducció de Miquel Cabal.
Col·lecció La intrusa, 16



:::Què en diu la contraportada... 
Som a finals de la dècada de 1980. A la Unió Soviètica es parla de Perestroika però el règim encara mira d’evitar que els seus ciutadans escoltin “La Tercera Ona”, emissora de ràdio amb seu Nova York on treballa l’escriptor rus Dalmàtov, exiliat als Estats Units. No és un entusiasta del nou país i es resisteix a l’autoritat del director, que no li diu què ha de dir però sí què no ha de dir. I ara li toca anar a Califòrnia i fer un reportatge sobre el congrés “El futur de Rússia”.

A la convenció hi ha ponències d’alguns professors americans i d’una amalgama de russos exiliats d’orígens antagònics: liberals, nacionalistas eslavòfils, antics aristòcrates o l’escriptor Eduard Limónov. Tots ells formen “la filial”, l…

Permagel - Eva Baltasar

Imatge
"Mentir és una manera de resistir."








Baltasar, Eva. Permagel. 
Barcelona: Club Editor, 2018





 Que en diu la portada...
Permagel és aquella part de la terra que no es desglaça mai i és la membrana que revesteix l'heroïna d'aquest llibre. Una manera de preservar la part tovíssima que hi ha dins d'una persona en formació. El món exterior amenaça, cal atrevir-se a sortir de la cel·la familiar, desactivar la mare obsessa de la salut, la germana obsessa de la felicitat, negar.se a pagar el deute del que han invertit en tu: no hi ha res a esperar d’una lesbiana suïcida. Després, reunir forces: no fer res més que follar i llegir. Trobar un lloc on la mentida no sigui necessària, on el glaç s'esquerdi. I començar.

 Com comença...
S’hi està bé, aquí. Finalment. Les alçades ja ho tenen, això: cent metres de vidre verticals. L’aire és aire en un estat superior de puresa i per això, també, sembla més dur, en alguns moments gairebé compacte.

 Moments...
(Pàg 16)
Al cap d’un tem…

10 anys - 10 years - 10 años - 10 ans

Imatge

Caigut fora del temps - David Grossman

Imatge
"(...)vam aprendre a viure el negatiu de la vida."





Grossman, David. Caigut fora del temps.
Barcelona: Edicions 62, 2012

נופל מחוץ לזמן Traducció de Roser Lluch
Col·lecció El balancí, 676



 Què en diu la contraportada...
Un home i una dona han perdut el seu fill. Ara, cinc anys després, ell emprèn un viatge més enllà del temps per intentar connectar amb aquest noi que ja no parla, que ja no somriu... que ja no és. En el camí lacompanya una llarga comitiva daltres homes i dones que també han perdut un fill. Després danys de silenci, tots estan decidits a desafiar la mort i a donar veu al seu dolor, un dolor universal que queda «fora del temps».
Fent servir les paraules per no caure en la follia, a Caigut fora del temps David Grossman tanca una història que va començar a Tota una vida. I amb aquest descens literari al món de la mort ens permet recórrer camins desconeguts que només estan a l'abast del geni d'un gran escriptor

 Com comença...
El cronista de la ciutat: Mentre …

Quadern de vacances - Miquel Martí i Pol

Imatge
"Res no detura el pas feixuc del temps.     Pluja de segles que no cau enlloc."






Martí i Pol, Miquel. Quadern de vacances.
Barcelona: Edicions Proa, 2000

Col.lecció Els llibres de l’Óssa Menor, 88




Com comença...
Hi ha algú que vetlla quan tot dorm, i algú
que fa l’amor amb una noia núbil,
algú que cerca no sap ben bé que
i algú que estripa fulls del calendari.
(...)
I

 Moments...
(Pàg. 20)
De tant en tant la mort i jo som u:
mengem el pa de la mateixa llesca,
bevem el vi de la mateixa copa
i compartim amicalment les hores
sense dir res, llegint el mateix llibre.

De tant en tant la mort, la meva mort,
se’m fa present quan sóc tot sol a casa.
Aleshores parlem tranquil•lament
del que passa pel món i de les noies
que ja no puc haver. Tranquil.lament
parlem la mort i jo d’aquestes coses.

De tant en tant –només de tant en tant-
és la mort la que escriu els meus poemes
i me’ls llegeix, mentre jo faig de mort
i l’escolto en silenci, que és tal com
vull que escolti la mort quan jo llegeix…

Planetas Invisibles - VVAA (Ken Liu, editor)

Imatge
"Él consagró mil años a apagar todas y cada una de las estrellas; ella, a escapar a la última que todavía brillaba."




Liu, Ken (Ed.). Planetas Invisibles. 
Madrid: Alianza Editorial, 2017


Invisible Planets. Traducció de David Tejera y Manuel de los Reyes
Col.lecció Runas



Què en diu la contraportada...
Trece visiones del futuro. Trece historias poderosas que dan una idea de la variedad de voces, temas y técnicas de los autores chinos de ciencia ficción: las hay inquietantes, irónicas, distópicas, emotivas... Algunas han recibido premios y elogios de la crítica, otras han aparecido seleccionadas en distintas antologías y otras son simplemente favoritas de Ken Liu. Completan la colección varios ensayos de los propios autores sobre la ciencia ficción china y la introducción de Ken Liu.

 Com comença...
Oscurece de nuevo. Llevamos dos días en este cuchitril y no hemos visto ni un mísero pelo de rata.
Mis calcetines parecen bayetas grasientas. Es tan irritante que me dan ganas de pegar…
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...