Lleixes

"(...) Hi ha llibres que et fan sentir un amor més intens del que ja coneixies, un valor més desenfrenat del que ja havies experimentat."




De Luca, Erri. La natura exposada.
Alzira: Bromera, 2019

La Natura Esposta. Traducció d’Albert Pejó
Col.lecció L’Eclèctica, 294



:::Que en diu la contraportada:
En un poble allunyat a les muntanyes, un escultor que coneix molt bé la contrada comença a passar persones clandestinament d’un costat a l’altre de la frontera. No ho fa a canvi de diners, i això crida l’atenció d’un dels viatgers, un escriptor que explicarà la seva història. Els mitjans, interessats per la notícia, volen saber més coses de l’escultor, que decideix marxar a un poble a la vora de la mar. Allà, el mossèn li fa un encàrrec d’allò més particular: restaurar una estàtua de marbre que representa el mateix Jesucrist i dotar-lo de sexe.
Amb el seu estil personal, Erri De Luca reflexiona en La natura exposada sobre la presència de la religió en les nostres societats, però també …

" - (...) Tota la nova literatura, com si fos el vent de tardor en una canonada, gemega i udola: “Ai, infeliç! La teva vida es pot comparar amb una presó!"







Txèkhov, Anton. El regne de les dones.
Barcelona: Viena Edicions, 2019

Babe tsarstvo. Traducció de Juan Gabriel Saiz
Col.lecció Petits plaers, 1



:::Que en diu la contraportada...
Amb només 26 anys, l’Anna Akímovna ha heretat una gran fàbrica que dona feina a milers de treballadors. Durant la celebració del Nadal, mentre puja i baixa les escales de casa seva, reflexiona sobre el futur que l’espera i les dificultats de trobar un bon marit. L'Anna no se sent còmoda ni amb els del pis de dalt, a la part noble, on rep els membres de l'alta societat de la província, amb qui li toca alternar ara que és rica -però que sap que la menyspreen pel seu origen-, ni amb els del pis de baix, els treballadors i les dones del poble ras, de qui se sent separada per la seva nova condició.

:::Com comença...
El gruixut paquet ple de bitllet…

"- (...) Aquest món no és bonic ni agradable per a ningú, especialment si ets diferent."





Wyndham, John. Les crisàlides. 
Barcelona: Empúries, 1990

The Chrysalids. Traducció de Mònica Martín.
Col.lecció L’odissea, 76



:::Que en diu la contraportada...
Amb Les crisàlides, John Wyndham guia el lector fins al nucli angoixat d’una comunitat en la qual les possibilitats de reproduir-se segons un model invariable no arriben al 50 per cent, i les desviacions, per petites que siguin, s’eliminen com a pecats i abominacions. El narrador, David, és un noi que té la capacitat de comunicar-se amb una colla de nois i noies mitjançant formes que crea amb el pensament.
Primer, ningú no s’adona d’aquesta desviació, que transgredeix una norma d’una rigidesa cruel. Però aviat deixarà de ser un secret i aquest descobriment tindrà unes conseqüències horroroses i violentes, però creïbles. Com a assenyalar un crític, John Wyndham “sap defugir perspicaçment els tòpics del gènere i reflectir un sentit de …

"(...) quan s’han tombat els trenta anys tot el camí a fer no és sinó un resultat, una seqüència a la joventut (...)."






Trabal, Francesc. Hi ha homes que ploren perquè el sol es pon. 
Barcelona: Quaderns Crema, 1987

Col.lecció Mínima de butxaca, 24


:::Com comença...
- Tants afanys, tota la meva vida, tot s’ha acabat! La meva única il·lusió, i ara...

Efectivament, la vida d’H.Càrol Ferreres finia. Massa tard per a redreçar-se, s’adonava que havia lluitat fins aleshores contra un fantasma, contra el fantasma d’ell mateix.

:::Moments...
(Pàg. 15)
H. Càrol Ferreres, professor de matemàtiques al Liceu Politècnic, de Tharbes, incapaç de besar les dents de Maria, que havia cercat l’alè de noies esgarriades no pas per xuclar-lo, sinó per redimir-lo, havia resolt la seva vida com resolia una lliçó davant els seus alumnes.

(Pàg. 17)
Aturava llargament els ulls damunt el rostre de Maria. Semblava que l’espiés, que n’esperés no sabia què... Fins que cloïa els ulls davant aquell mur de somriure…

"La vida i la mort, la vida i la mort i l’instint, i la violència, aquí dalt, hi són presents a cada passa (...)."





Solà, Irene. Canto jo i la muntanya balla.
Barcelona: Anagrama, 2019

Col.lecció Llibres Anagrama, 61



:::Que en diu la contraportada:
Primer hi ha la tempesta i el llamp i la mort d’en Domènec, el pagès poeta. Després, la Dolceta, que no pot parar de riure mentre explica les històries de les quatre dones penjades per bruixes. La Sió, que ha de pujar tota sola la Mia i l’Hilari allà dalt a Matavaques. I les trompetes de la mort que, amb el seu barret negre i apetitós, anuncien la immutabilitat del cicle de la vida.

Canto jo i la muntanya balla és una novel·la en què prenen la paraula dones i homes, fantasmes i dones d’aigua, núvols i bolets, gossos i cabirols que habiten entre Camprodon i Prats de Molló. Una zona d’alta muntanya i fronterera que, més enllà de la llegenda, guarda la memòria de segles de lluita per la supervivència, de persecucions guiades per la ignoràn…

"(...) Hom no sap què esperar de les dones, o dels caràcters inconstants, i això atropella el bon funcionament social."





García Tur, Víctor. El país dels cecs.  Barcelona: Proa, 2018

Col.lecció A Tot Vent, 699
:::Que en diu la contraportada: Un exili català a l’Argentina on Borges (Jordi) és un autor de Barcelona, una història d’exploracions i guerra de sexes a Papua, una faula xinesa, la reformulació gràfica d’un conte cèlebre, una icona del feminisme i un futur proper on els viatges en el temps han canviat la manera d’entendre la literatura. El país dels cecs porta al seu terreny imprevisible els arguments, els estils i les dèries d’autors com Jorge Luis Borges, Tísner, UrsulaK.LeGuin o Charlotte Perkins Gilman, de la mà d’un Víctor García Tur inconfusiblement lúdic que convida els lectors a afegir-se al seu joc i, reivindicant l’apropiació i la reescriptura, dona la seva obra més provocadorament original.

:::Com comença...
Van tornar les orenetes (unes altres). Però a mi la p…