Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2008

El fracàs - Stanislaw Lem

Imatge
Lem, Stanislaw. El fracàs. Barcelona: Laia, 1988 Fiasko Traducció: Joan Ayala Col·lecció: El Mirall i el Temps >> Què en diu la contraportada... "Els bons llibres sempre són reals, fins i tot quan el que s'hi explica mai no ha passat ni ha de passar mai. Són reals en un altre sentit de la paraula". Així presenta Stanislaw Lem, autor de novel·les tan provocadores i excel·lents com Solaris i Diari de les estrelles , bona part de la filosofia que la seva obra porta implícita i que l'ha fet depassar els termes estrictes de la ciència-ficció. Ara, a partir del viatge que fa una nau tripulada per homes procedents de la Terra per comunicar-se amb una civilització superior -i que demostra ser tan agressiva com la nostra-, Lem ens proposa un intel·ligent exercici mental en què es combinen els amplis coneixements tècnics i científics, un sentit de la ironia devastador i un pessimisme profund per plantejar el que sens dubte es perfila com a gran fracàs de l'home: la s

Estimadíssim amor meu - Françoise Giroud

Imatge
Giroud, Françoise. Estimadíssim amor meu Barcelona: Edicions La Campana, 1995 Mon très cher amour Traducció: Lourdes Bigorra Col·lecció Toc de ficció, 9 >> Què en diu la contraportada... Ella és un dona divorciada, d'ulls bonics, amb allò que els francesos en diuen charme . Té una bona situació professional i algunes aventures. És una dona lliure. Ell, més joves, és un noi angoixat, sense gaire diners, una mica insolent però divertit. Li pronostiquen un brillant futur com a advocat, i el vol aconseguir amb impaciència. Són feliços, junts, fins al punt que un amor pot ser feliç. Però una sospita insidiosa llisca entre tots dos... Ella haurà de pujar tots els graons de la gelosia. L'estimadíssim amor pot ser també dolorós. Françoise Giroud, la gran escriptora tan reconeguda per la crítica com pels lectors, ha escrit amb un estil lluminós i ple de vida una novel·la breu i intensa, com la passió que uneix la parella. >> Com comença... Sota la insolència de la mirada de

El desert dels Tàrtars - Dino Buzzati

Imatge
Buzzati, Dino. El desert dels Tàrtars Barcelona: Empúries, 1985 Il deserto dei Tartari Traducció Rosa M. Pujol i M. Mercè Senabre Col.lecció: Tros de paper, 4 >> Com comença... En Joan Drogo, un cop nomenat oficial, va marxar de la ciutat un matí de setembre per arribar a la Fortalesa Bastiani, la seva primera destinació. Es va fer despertar que encara era de nit i es posà per primera vegada l'uniforme de tinent. Quan acabà, es va mirar el mirall a la claror d'un llum de petroli sense trobar-hi, però, el goig que n'esperava. A la casa hi havia un gran silenci, se sentien només petites remors en una cambra veïna: la seva mare es llevava per acomiadar-lo. Feia anys que esperava aquell dia, l'inici de la seva vida autèntica. Pensava en les grises jornades de l'Academia Militar i recordà les tardes amargues d'estudi -quan sentia passar pel carrer la gent lliure i presumiblement feliç- i els despertars d'hivern a les grans cambres glaçades en les quals plan

El poema de la rosa als llavis - Joan Salvat-Papasseit

Imatge
Salvat-Papasseit, Joan. El poema de la rosa als llavis Barcelona: Ariel, 1978 Col·lecció: Clàssics Catalans Ariel >> Què en diu la contraportada... La rosa és l’expressió més pura de la poètica salvatiana. ...Una bona part de poemes, que manipulen amb cautela ingredients tradicionals -mesura del vers, recursos fònics- amb altres d'Avantguarda -trencament del vers-, són autèntics madrigals, que compten, sens dubte, entre els més bells de la llengua catalana. ...En La rosa , Salvat desenrotlla una teoria de l’amor que recull, i potencia, alguns materials vells i d’altres de nous i que, per tant, aspira a la totalitat. ...la història, a la vegada realista i abstracta, el poeta la planteja en forma de diàleg. Un diàleg del qual només dóna, tanmateix, una veu, la masculina, i que redueix l'altra a una simple funció de contrast però que, al capdavall, confereix al conjunt una prodigiosa aparença de moviment i de clarobscur. ...l’amor, l’entén, el poeta, com una autèntica relig

Tòquio blues - Haruki Murakami

Imatge
Murakami, Haruki. Tòquio Blues Barcelona: Empúries, 2005 Noruwei no mori Traducció: Albert Nolla Col.lecció: Narrativa, 247 >> Què en diu la contraportada... Considerada el clàssic modern per excel·lència de la literatura japonesa, i amb èxit aclaparador arreu del món, Tòquio Blues barra l'educació sentimental d'un jove estudiant al Tòquio dels anys seixanta. Introvertit, tímid i seriós, Toru Watanabe s'enamora perdudament de Naoko, una noia continguda i impenetrable, i pateix una crisi postadolescent que el porta a l'aïllament social i a la reclusió. Per sortir-ne, i davant les dificultats de la seva relació amb la Naoko, Toru es llança a un espiral de sexe esporàdic i un dia coneix la Midori, una noia vital, exuberant i plena de vida que revolucionarà el seu món ordenat i tranquil. Tendra, escrita amb to melancòlic i sensual, i amb un ritme molt àgil, Tòquio Blues és un novel·la rodona i plena d'humor que beu de Salinger, Sylvia Plath i Harper Lee. Amb el

Con las mujeres no hay manera - Boris Vian

Imatge
Vian, Boris. Con las mujeres no hay manera Madrid: Alianza Editorial, 1990 Elles se rendent pas compte Traducció: Josep Elías Col.lecció: El libro del bolsillo, 1481 >> Què en diu la contraportada... Entre las innumerables facetas de la personalidad de Boris Vian (1920-1959) -que incluyen la de periodista, traductor, cantante, crítico de jazz, trompetista, escultor, autor de libretos de ópera y guiones cinematográficos o pintor- destaca, indudablemente, la de autor de una decena de relatos que resumen un talante innovador e inconformista, afín en numerosos aspectos al grupo surrealista que comenzaba a formarse en torno a la fecha de su nacimiento. Creador de un universo irreal y paradójico, conoció la celebridad gracias a una serie de "novelas negras", concebidas a imitación de la novela policíaca americana, que firmó con el seudónimo de Vernon Sullivan. Perteneciente a esa serie y publicada en 1950, CON LAS MUJERES NO HAY MANERA teje en torno al núcleo argumental -la p

El vizconde demediado - Italo Calvino

Imatge
Calvino, Italo. El vizconde demediado Barcelona: Bruguera, 1979 Il visconte dimezzato Traducció: Francesc Miravitlles Col.lecció: Libro amigo 1502/644 >> Què en diu la contraportada... El vizconde Medardo de Torralba viene a quedar partido en dos de resultas de un cañonazo; ambas mitades sobreviven... Pero además de este suceso, ya de por sí notabilísimo, también el espíritu del vizconde queda partido por el eje. Una de las mitades es malvada a más no poder; la otra, en cambio, es de una bondad rayana en la estupidez. Así escindido, Medardo de Torralba ya no es un hombre, aun cuando sus dos fracciones aspiran desesperadamente a unirse nuevamente para ser, como antes, persona. Con originalidad y penetración inimitables, Italo Calvino riza el rizo de un tema eterno y siempre renovado: el del Bien y el Mal, complementarios y opuestos en la naturaleza humana. Y consigue, además, narrar una espléndida fábula sin moraleja en la que la humanidad contemporánea tiene forzosamente que rec

Les cròniques marcianes - Ray Bradbury

Imatge
Bradbury, Ray. Les cròniques marcianes Barcelona: Bruguera, 1984 The martian chronicles Traducció: Quim Monzó Col·lecció: Els Llibres del Mirador, 3 >> Què en diu la contraportada... Com un Ramon Muntaner del futur, Ray Bradbury ha escrit aquestes cròniques -de la conquesta d'una Neopàtria marciana pels almogàvers ianquis- com una reflexió sobre la quotidianitat, l'angoixa i la patètica tristor de la condició humana, i les ha tenyides d'humor. L'aparició de Les cròniques marcianes va suposar la més gran alenada d'aire fresc que la ciència-ficció ha rebut en el darrer mig segle. "¿Què ha fet aquest home d'llinois -es demanava Jorge Luis Borges el 1954, en tancar les pàgines del llibre- perquè episodis de la conquesta d'un altre planeta m'omplin de terror i solitud?" >> Com comença... Feia un minut, a Ohio era l'hivern: les portes i les finestres eren tancades, el gebre entelava els vidres, el gel feia el serrell a les teulades,

Kafka a la platja - Haruki Mukarami

Imatge
Mukarami, Haruki.Kafka a la platja Barcelona: Empúries, 2006 Umibe no kafuka. Traducció Albert Nolla Col·lecció Narrativa, 284 >> Què en diu la contraportada... Després de l'èxit aclaparador de Tòquio blues , i amb un nombre de lectors cada dia més ampli, Haruki Murakami presenta una esplèndida nova novel.la que narra les desventures de dos carismàtics i extraordinaris personatges. Kafka Tamura és un estudiant solitari i disciplinat que un bon dia decideix fugir de casa empès per al convicció que si no ho fa tindrà el mateix destí tràgic d'Èdip. Agafa un autobús en direcció a Takamatsu, un poble escollit a l'atzar, i allà troba una peculiar biblioteca privada per passar les hores i completar la seva educació autodidacta. Paral.lelament, la plàcida vida del vell Nakata, un home que parla amb els gats i està marcat per un accident d'infància que el va deixar mutilat, canviarà de manera tràgica i irreversible. Les odissees personals i sempre paral.leles d'aquests

De teves a meves - Pere Calders

Imatge
Calders, Pere. De teves a meves. 32 contes que acaben més o menys bé. Barcelona: Laia, 1989 Col·lecció: El Mirall i el Temps >> Què en diu la contraportada... Fantasia, humor, cordialitat, to líric i, per damunt de tot, un coneixement exhaustiu dels mecanismes del cor i de la intel·ligència: aquestes serien algunes de les característiques dels contes de Pere Calders, surrealista i hiperrealista, bruixot dels recursos impensables, inventor de paraules. Els contes de Calders, com ha escrit Josep Faulí, sempre corren per aquests espais indefinits, entre la realitat i la irrealitat: "de la realitat a la irrealitat, Calders va i ve sense esforç, amb naturalitat. Tot es u. No hi ha diferència per a ell, ja que no es detura a la superfície". Doncs bé: heus aquí amb una mostra inèdita fins ara, nova de trinca, dels nous contes de Calders. Amb títols que segur que no suggereixen el desenllaç insòlit de situacions massa quotidianes: "De teves a meves", "Mort a data

La hojarasca - Gabriel García Márquez

Imatge
García Márquez, Gabriel. La hojarasca Madrid: Alfaguara, 1983 Col·lecció: Literatura Alfaguara, 52. Biblioteca de Gabriel García Márquez >> Què en diu la contraportada... Alrededor del cadáver de un médico, que se ha suicidado después de vivir muchos años encerrado por voluntad propia, tres personajes pertenecientes a una misma familia piensan y recuerdan. A través de sus monólogos se reconstruye un pasado que se remonta a finales del siglo XIX, cuando un grupo de familias, que huía de los azares de la guerra, fundó Macondo. Años más tarde una compañía bananera se instaló en el pueblo. Tras ella, en busca de trabajo y de dinero, llegaron los forasteros, la hojarasca , como desdeñosamente les denominaron los primeros fundadores. La compañía bananera supuso una rápida prosperidad, pero también la corrupción y el caos. El destino de Macondo quedó íntimamente unido al de la compañía, hasta el punto de que al marcharse ésta se inició la decadencia que convirtió a Macondo en un pueblec

Ejercicios de estilo - Raymond Queneau

Imatge
Queneau, Raymond.Ejercicios de estilo Madrid: Cátedra, 1989 Exercices de style Traducció: Antonio Fernández Ferrer >> Què en diu la contraportada... Ejercicios de estilo es todo un manifiesto en contra de la separación tradicional entre teoría literaria y práctica de escritura. A partir de la construcción de 99 variantes sobre la anécdota escandalosamente trivial que sirve de punto de partida, surge esta obra sorprendente que aúna ironía, ingenio u sabiduría retórica. Raymond Queneau (1903-1976) forma parte de los autores franceses contemporáneos más imaginativos y versátiles. Creador de una extensa producción y fundador, junto a otras iniciativas, del grupo OULIPO ("Taller de literatura potencial"), no es fácil encontrar en nuestro ámbito cultural escritores de talante tan sugestivo. La versión de Antonio Fernández Ferrer - autor, también, del estudio introductorio- supone un esforzado centésimo "ejercicio de estilo". >> Com comença... Notaciones. En e
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...