Lleixes

"- (...) Aquest món no és bonic ni agradable per a ningú, especialment si ets diferent." Wyndham, John. Les crisàlides.  Barcelona: Empúries, 1990 The Chrysalids . Traducció de Mònica Martín. Col.lecció L’odissea, 76 ::: Que en diu la contraportada... Amb Les crisàlides , John Wyndham guia el lector fins al nucli angoixat d’una comunitat en la qual les possibilitats de reproduir-se segons un model invariable no arriben al 50 per cent, i les desviacions, per petites que siguin, s’eliminen com a pecats i abominacions. El narrador, David, és un noi que té la capacitat de comunicar-se amb una colla de nois i noies mitjançant formes que crea amb el pensament. Primer, ningú no s’adona d’aquesta desviació, que transgredeix una norma d’una rigidesa cruel. Però aviat deixarà de ser un secret i aquest descobriment tindrà unes conseqüències horroroses i violentes, però creïbles. Com a assenyalar un crític, John Wyndham “sap defugir perspicaçment els tòpics del gèn

"(...) quan s’han tombat els trenta anys tot el camí a fer no és sinó un resultat, una seqüència a la joventut (...)." Trabal, Francesc. Hi ha homes que ploren perquè el sol es pon.  Barcelona: Quaderns Crema, 1987 Col.lecció Mínima de butxaca, 24 ::: Com comença... - Tants afanys, tota la meva vida, tot s’ha acabat! La meva única il·lusió, i ara... Efectivament, la vida d’H.Càrol Ferreres finia. Massa tard per a redreçar-se, s’adonava que havia lluitat fins aleshores contra un fantasma, contra el fantasma d’ell mateix. :::   Moments... (Pàg. 15) H. Càrol Ferreres, professor de matemàtiques al Liceu Politècnic, de Tharbes, incapaç de besar les dents de Maria, que havia cercat l’alè de noies esgarriades no pas per xuclar-lo, sinó per redimir-lo, havia resolt la seva vida com resolia una lliçó davant els seus alumnes. (Pàg. 17) Aturava llargament els ulls damunt el rostre de Maria. Semblava que l’espiés, que n’esperés no sabia què... Fins que cloïa e

"La vida i la mort, la vida i la mort i l’instint, i la violència, aquí dalt, hi són presents a cada passa (...)." Solà, Irene. Canto jo i la muntanya balla. Barcelona: Anagrama, 2019 Col.lecció Llibres Anagrama, 61 ::: Que en diu la contraportada: Primer hi ha la tempesta i el llamp i la mort d’en Domènec, el pagès poeta. Després, la Dolceta, que no pot parar de riure mentre explica les històries de les quatre dones penjades per bruixes. La Sió, que ha de pujar tota sola la Mia i l’Hilari allà dalt a Matavaques. I les trompetes de la mort que, amb el seu barret negre i apetitós, anuncien la immutabilitat del cicle de la vida. Canto jo i la muntanya balla és una novel·la en què prenen la paraula dones i homes, fantasmes i dones d’aigua, núvols i bolets, gossos i cabirols que habiten entre Camprodon i Prats de Molló. Una zona d’alta muntanya i fronterera que, més enllà de la llegenda, guarda la memòria de segles de lluita per la supervivència, de persecuc

"(...) Hom no sap què esperar de les dones, o dels caràcters inconstants, i això atropella el bon funcionament social." García Tur, Víctor. El país dels cecs.  Barcelona: Proa, 2018 Col.lecció A Tot Vent, 699   ::: Que en diu la contraportada: Un exili català a l’Argentina on Borges (Jordi) és un autor de Barcelona, una història d’exploracions i guerra de sexes a Papua, una faula xinesa, la reformulació gràfica d’un conte cèlebre, una icona del feminisme i un futur proper on els viatges en el temps han canviat la manera d’entendre la literatura. El país dels cecs porta al seu terreny imprevisible els arguments, els estils i les dèries d’autors com Jorge Luis Borges, Tísner, UrsulaK.LeGuin o Charlotte Perkins Gilman, de la mà d’un Víctor García Tur inconfusiblement lúdic que convida els lectors a afegir-se al seu joc i, reivindicant l’apropiació i la reescriptura, dona la seva obra més provocadorament original. :::   Com comença... Van tornar