Lleixes

"- (...) Vostè creu que hi pot haver un assassí dins l’escola? - Jo no. Vostè si? L’inspector no va respondre." Tabbs, Anthony. Només es viu dues vegades, senyor Linares. Sant Cugat del Vallès:Editorial Rourich, 2000 .... Que en diu la contraportada: L’inspector Linares-Brown, un policia de mare anglesa i pare andalús, ocupa, d’una manera interina, el càrrec de comissari en un poble costaner; aquesta col·lecció de novel·les està formada per les narracions dels casos més sorprenents i inquietants que l’inspector va viure en el transcurs de la seva vida professional a la Costa Brava. ::: Com comença... El Sr. Céspedes es llevava d’hora:  a les sis més o menys. Aquell dia es va llevar una mica més tard ja que el despertador no li va sonar. Es va vestir amb presses relatives, mentre deixava anar esbufecs i malediccions, en mateixa proporció dels uns i les altres (...). :::   Moments... (Pàg. 37) - (...) Colonialisme cultural, amic meu, colonialisme cul

"(...) No es pot jugar amb les joguines dels morts." Jaeggy, Fleur. La por del cel.  Barcelona: Editorial Les Hores, 2019 La paura del cielo . Traducció de l’Anna Cassassas. ::: Que en diu la contraportada: Set relats de complicitats fosques, ironies subtils i atmosferes aterridores que ens induiran a la malenconia i a la por del cel. Un terror subtil i silenciós planarà sobre les històries i descobrirem les motivacions, les pors i els secrets més íntims i obscurs dels seus protagonistes. Amb l’estil gèlid i concís que la caracteritza, Fleur Jaeggy ens deixa trastocats per una emoció difícil de definir, entre el desconcert, la seducció i la por. :::   Com comença... En tot cas la detestava. La Marie Anne havie passat tota la tarda podant, més del que convenia. Es deixa anar a la fúria. Primer de tot la neteja. La terra era flonja, havia plogut. I es veia bruta.  El seu jardí era un pati, el sol no aconseguia entrar a la terra. La calor, insegura, s’

“(...) estoy seguro de que todos venderíais vuestra alma con sumo gusto, no tengo la menor duda. Pero no seríais capaces de imaginar nada original (...)" Kuprín, Aleksandr I.,   La estrella de Salomón Barcelona: Alba editorial, 2015 Svezdá Solomona . Traducció de Alberto Pérez. Col·lecció Rara Avis, 23 ::: Què en diu la contraportada... ¿Hay que ir con cuidado con lo que se desea porque se puede convertir en realidad? Así podría resumirse esta novela del gran escritor ruso Aleksandr I. Kuprín (1870-1938). El joven Iván Stepánovich Tsviet es un simple administrativo del Juzgado de Menores Huérfanos; canta también, para «duplicar su raquítico sueldo», como sustituto en el coro de la parroquia; vive en una buhardilla y manda dinero a su madre; no fuma, no bebe, no juega y no es mujeriego. Su único sueño es que lo asciendan en el trabajo. Pero he aquí que un día se le presenta un tal Tófel, «agente de negocios», para comunicarle que ha heredado de un t

"(...) I beveu de les copes del petroli fins que us sadolleu (...)." AAVV. La maledicció de Gilgamesh. Antologia de la poesia iraquiana contemporània. Edició d’Abdul Hadi Saadoun i Josep Ramon Gregori. Barcelona: Llibres de l’Índex, 2005 ::: Com comença... Allà la tristesa fabrica, ara, de les canyes del pantà rellotges sanguinolents per a qui no té mà ni ulls que el mira, tampoc casa on el penja; perquè aquells rellotges funcionen segons els horaris del botxí i assenyalen cap a la mort sempre. Hores de canya . Shirku Peque Se. (1994) :::  Moments... (Pàg. 20) És una veu? Un got espurneja o va venir sense el seu cristall. És una veu? un record, o una mort que ens agrada, la nostra foto després d’anys, sostre que tremola o sol somrient o potser el fantasma de Déu que volta per aquí (...). Una veu . Mehdi M. Ali.  (Pàg. 24) Ara, d’ací a una estona o pel Nadal, si s’equivoca el franctirador o et falla una sola vegada