Lleixes

   "(...) un éxito prematuro es casi siempre causa de decadencia para un poeta o un artista cualquiera."   Apollinaire, Guillaume. El paseante de las dos orillas. Córdoba: El Olivo Azul, 2009 Le fláneur des deux rives. Traducció d’Elena Fons i Jérôme Gauchet. Epíleg de J. Ignacio Velázquez. Col.lecció Errantes, 1 ::: Què en diu l’editorial... Apollinaire nos propone en El paseante de las dos orillas un largo y asombroso paseo por el París vibrante de las vanguardias de principios del siglo XX. La obra es una continuación de la tradición francesa de la flânerie que, más que un “paseo”, implica una actitud vital y constituye un género literario cultivado por autores como Rebelais, Rétif o Baudelaire, quien lo definió como la capacidad de “estar fuera de casa, y sin embargo sentirse en todas partes como en casa.” En su flânerie personal, Apollinaire nos conduce a la animada bodega frecuentada por Vollard, célebre marchante de arte; a las bibliotecas del...

Apollinaire, Guillaume. El Bestiari o la rua d’Orfeu Palma: Lleonard Muntaner Editor, 2006 Le Bestiaire (ou Cortège d’Orpheé) Traducció de Joaquim Sala-Sanahuja Il·lustració de Jaume Canet Col·lecció L’obriülls, 1 >> Què en diu la contraportada... El perill o la remor d’unes bestioles de pèl, de ploma, d’escata, de fantasia o de vesc, escàpoles o enganxadisses, és dins aquestes càpsules rimoses que es mofen de la tradició erudita per encetar-ne una de nova. La poesia és destitució i, per això mateix, formadora de nissagues d’insolents i de bregats. Sense la tinta del pop Apollinaire, tal vegada Ferrater no seria calamar. >> Com comença... Admireu-ne el poder insigne i el traçat, tan noble i digne: és la veu que amb la llum tothom havia vist. ja en parlava, al Pimandre, mestre Hermes Trimegist. (ORFEU) Admirez le pouvoir insigne Et la noblesse de la ligne: Elle est la voix que lumière fit entendre Et dont parle Hermès Trismégiste en son Pimandre (ORPHÉE) >> Moments......