Lleixes

  "(...) la llibreria tampoc no és una botiga com una altra, almenys una llibreria que sigui digna d’aquest nom. El que s’hi assembla més, una merceria a l’antiga."   Desalmand, Paul. Les desventures d’un llibre vagabund. Barcelona: Editorial Empúries, 2010 Le pilon . Traducció de Jordi Roureda. Col.lecció Narrativa, 361. ::: Què en diu la contraportada... «Vaig néixer el 17 de juny de 1983, a les 16.37, sortit de la impremta de La Manutention a Mayenne. Format: 16,5 cm x 12,5 cm. Pes: 230 grams». Així comença la seva història l'inusual protagonista i narrador de Les desventures d'un llibre vagabund . Un llibre abocat a escriure la seva autobiografia. Llibreries, propietaris, anècdotes, biblioteques i converses nocturnes amb altres textos marquen una vida l'objectiu de la qual és «ser devorat en el millor sentit del terme». Però la mort l'espera a cada topant. Lletraferit, omple el seu relat de les obres i autors que més admira, i amb un punt de pedanteria, m

"(...) Si dejo esto, pensó, seré viejo: no quedarán más que fantasmas, resacas y dulces recuerdos. A la mierda, pensó, haz lo que sientas."   Stone, Robert. Dog Soldiers. Barcelona: Libros del Silencio, 2010 Traducció de Mariano Antolín y Inga Pellisa. Col·lecció Miradas ::: Què en diu la contraportada... Dog Soldiers es una de las grandes obras de la literatura norteamericana contemporánea. Seleccionada por la revista Time entre las cien mejores obras del siglo xx y por Harold Bloom en su canon, fue la ganadora del National Book Award del año 1975 y convirtió a su autor en un referente indiscutible. Y es que Robert Stone fue uno de los primeros en aventurarse desde la ficción en un terreno -el del abrupto despertar del sueño americano que se produjo en los setenta- que hasta el momento parecía exclusivo de ese Nuevo Periodismo perpetrado por escritores como Michael Herr o Hunter S. Thompson. Con un estilo que algunos han calificado de «realismo alucinatorio», Dog Soldiers

"Habían sido días felices, a pesar de que corrían tiempos terribles."   Maouf, David. El gran mundo. Barcelona: Libros del Asteroide, 2010 The Great World . Traducció de Juan Tafur. ::: Què en diu la contraportada... Durante la segunda guerra mundial, dos soldados australianos, Digger Keen y Vic Curran, se conocen en un campo japonés para prisioneros de guerra. Keen es un hombre taciturno y atento, que lleva una existencia tranquila en una pequeña aldea cercana a Sídney. Curran es un hombre expansivo que después de una infancia de extrema pobreza desarrolla una brillante carrera empresarial. La peculiar amistad que se forja entre ambos durante la guerra continuará una vez liberados y terminará marcando sus vidas. Mediante una inteligente combinación de escenarios y secuencias temporales, Malouf logra un admirable retrato de la vida de sus protagonistas y de acontecimientos que, como la depresión, la segunda guerra mundial o la expansión de los años cincuenta y sesenta, fuero

    “¿Una malaltia, la vellesa? ¿Una malaltia, una part de la vida? ¿I que seria aleshores la joventut?”. Svevo, Italo. La història del bon vell i la bonica joveneta. Martorell: Adesiara, 2019 La novella del buon vecchio e della bella fanciulla .  Traducció de Marina Laboreo. Col·lecció d’ací i d’allà, 72 ::: Què en diu la contraportada... En el curs de la Primera Guerra Mundial, a Trieste, una dona humil demana feina per a la seva filla a un empresari ja gran, que mou els fils escaients per trobar-li una plaça de conductora de tramvies. Al cap de poc, la noia coincideix per atzar amb el vell i inicien una relació sentimental ambigua i singular —l’última per a ell—, que el farà emmalaltir i acabarà per treure a la llum les interioritats més pregones que el neguitegen (els dubtes morals, l’instint de protecció, la culpa, la gelosia, el remordiment...). Poques vegades s’han expressat amb tanta justesa com en aquesta novel·la les contradiccions de l’edat i els envitricolls de l’amor. :::

  "No vull continuar; només tinc ganes d’anar-me’n cap a l’estació, agafar un tren i fotre el camp (...).  Dos Passos, John. El Número U. Martorell: Adesiara Editorial, 2018 Number One .  Traducció de Xavier Pàmies Col·lecció d’ací i d’allà, 65 ::: Què en diu la contraportada... En Homer T. Crawford és un polític populista sense escrúpols que, servint-se d’una oratòria abrandada i unes idees radicals i demagògiques, ha aconseguit el càrrec de senador i aspira a la presidència dels Estats Units. Els periodistes que l’afalaguen, els jutges venals que l’afavoreixen, les emissores de ràdio que li retransmeten els discursos, els homes de palla que li fan la feina bruta i un estol de mercenaris de la política moguts per l’ambició personal ens mostren cruament, en aquesta gran novel·la, les interioritats més infectes del sistema. I és que la democràcia, quan està corrompuda fins al moll de l’os, ahir com avui, crea monstres perillosos. :::  Com comença... Quan busques el poble, sempre a

  "Hem perdut del tot el sentit de l’orientació. Massa de tot partint d’un codi font massa limitat (...)" DeLillo, Don. El silenci. Barcelona: Edicions 62, 2020 The silence .  Traducció de Ferran Ràfols Col·lecció El Balancí, 829 ::: Què en diu la contraportada... Any 2022: en Jim i la Tessa viatgen a casa d’uns amics a Nova York. Durant la maniobra d’aterratge, l’avió té un accident, i tot i que ningú pateix ferides greus, la parella es troba amb una escena increïble: una apagada d’energia ha deixat el mon sencer en un estat de pausa, sense telèfons, sense pantalles; on abans hi havia llum, ara hi ha foscor; on abans regnava el soroll, ara tot és silenci. Sense mitjans de transport operatius, es veuen obligats a caminar per uns carrers deserts. Un cop a casa dels amics, junts intenten entendre què ha passat i fins a quin punt el mon que tots coneixíem ha canviat, tant les certeses a les quals ens aferràvem com a societat com l’enemic, que ha passat de ser quelcom real i tan

  "He mirat de ser gran, diu. Però no puc treure’m la por, i en tinc molta (...)."  Smith, Ali. Hivern Barcelona: Raig Verd Editorial, 2020 Winter . Traducció de Dolors Udina. Col·lecció Raigs globulars, 37 ::: Què en diu la contraportada... És l’hivern. Quatre persones, desconeguts i família, convergeixen en una casa de quinze habitacions a Cornwall per passar el Nadal, però sembla que no hi ha lloc per a tothom. Una immigrant aporta la llum i l’escalfor que la família no ha sabut trobar unificant passat i present. Així és l’hivern, les coses es tornen visibles quan recordem com endurir-nos per després tornar flexiblement a la vida. Després de Tardor , amb Hivern l’autora llança una mirada sàvia, divertida i contundent sobre l’era de la postveritat, la crisi de refugiats, la crisi climàtica, i les notícies falses. Ali Smith és una de les escriptores més importants i provocadores en llengua anglesa, i ha guanyat premis tan prestigiosos com el Costa Book Award, el Folio Priz