Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2014

El fil de l'horitzó - Antonio Tabucchi

Imatge
"(...) si un no té el coratge d'anar més enllà no entendrà mai, només es veurà constret a interpretar tota la vida sense saber per què."
Tabucchi, Antonio. El fil de l'horitzó. 
Barcelona: Pòrtic, 1987

I filo dell'orrizzonte. Traducció de Santiago Albertí i Marta Albertí
Col·lecció El brot, 46



Què en diu la contraportada...
"Aquest llibre és deutor d'una ciutat, d'un hivern particularment fred i d'una finestra. Escriure'l no m'ha procurat gaire alegria. Tanmateix he notat que, com més s'envelleix, més es tendeix a riure sol."


Com comença...
Per a obrir els calaixos cal girar la maneta de palanca, tot pitjant. Aleshores la molla es desenganxa, el mecanisme es dispara amb un lleu clic metàl·lic, es posen automàticament en moviment els coixinets de boles, els calaixos estan lleugerament inclinats i s'escorren tots sols sobre petites vies. De primer apareixen els peus, després el ventre, després el tronc, després el cap del cadàver.

El diable al cos - Raymond Radiguet

Imatge
"(...) l'amor, que és l'egoisme de dos, ho sacrifica tot per a ell mateix i viu de mentides."

Radiguet, Raymond. El diable al cos.
Barcelona: Viena Edicions, 2010

Le Diable au corps. Traducció de Josep Maria Pinto.
Col·lecció Clàssics moderns.




► Què en diu la contraportada...
Amb només vint anys, Raymond Radiguet ho havia fet pràcticament tot: havia viscut sense preocupar-se de res en l’alegre París de començament de segle, havia tastat amb delit tot allò que se li havia ofert, havia fascinat els cercles intel·lectuals i havia escandalitzat la societat benpensant, i, de cop, s'havia extingit amb una mort sobtada, poc després de revisar les proves d’impremta de la seva petita gran novel·la: El diable al cos.

En aquesta obra, Radiguet parla obertament de la iniciació sexual d'un adolescent amb una dona més gran que ell, casada amb un militar que ha estat mobilitzat al front durant la Gran Guerra. Però, sobretot, parla de l'irrefrenable arravatament de la passi…

Notícies de tres ratlles - Félix Fénéon

Imatge
"Al Voló, uns oficials espanyols han injuriat un turista francès culpable d'aquest grafit: Visca Catalunya!."




Fénéon, Félix. Notícies de tres ratlles. 
Barcelona: L'Avenç, 2012

Traducció de Joan-Lluís Lluís
Col·lecció Literatures  i

è Què en diu la contraportada...
Les «notícies de tres ratlles» són un objecte literari no identificat. El diari parisenc Le Matin va publicar a partir de 1905 notícies curtes que circulaven per telègraf. L’arribada de Félix Fénéon va transformar aquesta monòtona secció en una atracció diària. Entre maig i novembre de 1906, Fénéon va fer de la recopilació de notícies breus un exercici estètico-polític. Abans de Fénéon, un tren que descarrilava era un tren que descarrilava. Amb ell, el mateix descarrilament esdevenia una altra cosa: potser una obra literària, potser una obra de subversió política. Així, les «notícies de tres ratlles» van esdevenir «Contes de tres ratlles» o, fins i tot, autèntics «haikus periodístics».

è Com comença...

El cadà…

Vals con Bashir - Ari Folman i David Polonsky

Imatge
"Aquella noche...por primera vez en veinte años... tuve un horrible flashback de la guerra del Líbano."






Folman, Ari i Polonsky, David. Vals con Bashir.
Barcelona: Salamandra, 2009


Waltz with Bashir. Traducció de Isabel Margelí   i


è Què en diu la contraportada... Beirut, septiembre de 1982. Mientras las tropas israelíes acordonan la zona, las milicias cristianas entran en los campos de refugiados de Sabra y Chatila y perpetran la masacre de cientos, si no miles, de palestinos. Ari Folman, autor de este libro, fue uno de aquellos soldados israelíes, y durante más de veinte años no logró recordar nada del horror de aquella noche ni de las semanas siguientes. Sin embargo, el sueño recurrente e inquietante de un amigo lo motiva para buscar la verdad sobre la guerra del Líbano y encontrar respuesta a una pregunta crucial: ¿qué hizo él durante las horas de aquella despiadada matanza? Desafiando la amnesia colectiva de sus amigos y camaradas de armas, Folman, con dolorosa franqueza, …

Almas grises - Philippe Claudel

Imatge
"El equilibrio entre nuestros deseos culpables y la realidad absoluta sólo se da en las guerras."


Claudel, Philippe,  Almas grises. Barcelona: Salamandra, 2005
Les âmes grises. Traducció de José Antonio Soriano
Col·lecció Narrativa Salamandra.   i


è Què en diu la contraportada...
Ganadora del prestigioso premio Renaudot y elegida Libro del Año por los libreros franceses y la revista Lire, esta novela posee una belleza sombría y seductora que emana tanto del clima misterioso que envuelve la historia como del profundo y descarnado retrato de los personajes que la componen.

Diciembre de 1917. En un pequeño pueblo del norte de Francia, el cuerpo sin vida de una hermosa niña aparece flotando en el canal. A la escena del crimen acuden, acompañados por el incesante tronar de los cañones y el acre olor a pólvora de un frente que se desgarra a escasos kilómetros, un policía, un juez instructor y un militar. En este mundo provinciano, el asesinato de Belle suscita innumerables sospechas,…

Terra baixa - Angel Guimerà

Imatge
"(...)  per mi no hi ha lleis d'ací baix ni res que m'aturi, que els llamps i les mestralades m'han fet lliure."



Guimerà, Angel. Terra baixa. 
Barcelona: Selecta, 1985 (7ª ed.)

Biblioteca Popular Teatral, 11




è Com comença...
ACTE PRIMER

ESCENA PRIMERA
Xeixa garbellant blat. Després Pepa i Antònia.

XEIXA. - Tant se me'n dóna que quedi net com brut, aquest blat. (Buida el garbell i torna a omplir-ho) Té: i que li amargui a l'amo.
PEPA, ve de fora ambun cabàs de mongetes per esclofollar.- Deu vos guard.
XEIXA.- Bo! Les d'aquí al costat!
ANTONIA, entrant.- Hola Xeixa!
XEIXA, indiferent.- Hola
PEPA.- Venim a fer companyia a la Marta. Sembla mentida! Lo molí tocant a casa, i si nosaltres no vinguéssim... Oi, Xeixa?

è Moments...
(Pàg. 13)
JOSEP.- (...) Afigureu's-e si és rucàs el Manelic! Li diuen Manelic, sabeu? Doncs afigureu's-e si ho és, de rucàs, que amb prou feines ha vist quatre persones en sa vida, i encara mascles, que de dones... potser ni la ferum n…

L'herba de les nits - Patrick Modiano

Imatge
"(...)És curiosa, la manera com certs detalls de la teva vida, que en el moment et passen desapercebuts, se't revelen al cap de vint anys."



Modiano, Patrick. L'herba de les nits. 
Barcelona: Proa, 2014

L'herbe des nuits. Traducció de Mercè Ubach
Col·lecció A Tot Vent, 614   i


è Què en diu la contraportada...
La Dannie desapareix sense deixar rastre. Cinquanta anys més tard, un escriptor que la va estimar d’una manera estranya i breu intenta reconstruir l’afer tèrbol en què ella va estar implicada. A partir dels apunts presos a l’època en una vella llibreta negra, l’escriptor practica una exploració que és obsessivament topogràfica (en Modiano, la ciutat de París és un personatge), però també moral i sentimental. A partir de les claus de la novel·la negra (un peculiar inspector, bars dubtosos, un hotel on es reuneixen uns personatges sinistres), L’herba de les nits busca, més que respostes, indagar proustianament en el passat. Tant se val, si Dannie era un nom fals, “…

Nos vemos allá arriba - Pierre Lemaitre

Imatge
"(...) desde que había ganado la guerra, tenía la impresión de perderla un poco más cada día. "


Lemaitre, Pierre. Nos vemos allá arriba. 
Barcelona: Ediciones Salamandra, 2014

Au revoir là-haut. Traducció de José A. Soriano
Col·lecció Narrativa  i


è Què en diu la contraportada...
Galardonada con el Premio Goncourt, ensalzada por los críticos y convertida en un auténtico fenómeno editorial en Francia —donde ya ha superado el medio millón de ejemplares vendidos—, esta novela es un emocionante canto a la capacidad de superación del ser humano y, a la vez, un fresco y atrevido retrato de una sociedad descompuesta por uno de los más crueles inventos del hombre: la guerra.
En noviembre de 1918, tan sólo unos días antes del armisticio, el teniente d’Aulnay-Pradelle ordena una absurda ofensiva que culminará con los soldados Albert Maillard y Édouard Péricourt gravemente heridos, en un confuso y dramático incidente que ligará sus destinos inexorablemente. Édouard, de familia adinerada y …

Los domingos de un burgués en París - Guy de Maupassant

Imatge
"(...) si la guerra es una cosa horrible, ¿acaso no es el patriotismo la idea que la sostiene?"




De Maupassant, Guy. Los domingos de un burgués en París. 
Caceres: Periférica, 2014

Les Dimanches d'un bourgeois de Paris. Traducció de Manuel Arraiz
Col·lecció Largo Recorrido, 62 i


è Què en diu la contraportada...
El señor Patissot, memorable protagonista de esta historia, es, valga el juego de palabras, todo un personaje. Preocupado por su salud después de un ligero malestar, y siguiendo las recomendaciones de su médico, se propone recobrarla organizando cada domingo, metódica y minuciosamente, grandes y «deportivos» paseos por los alrededores de París. Cada uno de ellos dará pretexto a situaciones tan ridículas como desternillantes.

Figura caricaturesca del perfecto burócrata, funcionario amante del gobierno, camaleón político y «amical» cuando hace falta, Patissot tiene, sin embargo, algo que nos lo hace también entrañable. Quizá las buenas sonrisas que nos provoca; hasta lle…
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...