Les històries naturals - Joan Perucho

Perucho, Joan. Les històries naturals
Barcelona: Cercle de Lectors, 1991

>> Què en diu la contraportada...
El vampirisme és un fenomen força mitificat que connecta amb la cultura contemporània d'una manera molt directa. Joan Perucho, en aquesta extraordinària obra, se'ns revela com un clàssic de la imaginació.

Les històries naturals és una fantàstica novel·la d'aventures protagonitzada per un humanista que s'enfronta a l'irracional.
Perucho, amb gran sensibilitat i una vasta cultura, ens conta el viatge apassionant d'Antoni de Montpalau a la recerca d'Onofre de Dip, cavaller del rei En Jaume que els avatars de la vida han convertit en vampir.

La persecució es duu a terme enmig de les guerres carlines i liberals que brotaren amb força a la Catalunya de l'època. I la fina ironia de l'autor acabarà impregnant el personatge amb un lirisme tan poc ensucrat, que Antoni de Montpalau esdevindrà un dels personatges emblemàtics de la novel·la catalana de tots els temps.

La minuciosa estructura de l'obra embarcarà el lector en una excursió de recerca paral·lela a la d'Antoni de Montpalau. I el suspens anirà creixent progressivament fins a l'última ratlla. Ningú no podrà llegir aquest llibre sense sentir una petita sensació de desassossec al seu interior.

>> Com comença...
El sol, a través de la vidriera, prenia uns tons morats, blaus, grocs o vermells, segons la petita forma geomètrica que el filtrava, i queia, en diagonal, a la gran sala per a reflectir-se en l'ull de la monstruosa "scolopendra martirialis". Al defora, les fines columnes de la galeria pujaven erectes, una mica torturades pel guix de les garlandes, i servien de marc al jardí botànic on cada planta i arbust duia un petit rètol escrupolosament cal·ligrafiat. A vegades, quan feia una mica de vent fresc, se sentia una remor vegetal, insinuant i dolça, mesclada amb un soroll de cartolines que es fregaven les unes amb les altres; llavors, de manera inesperada, l'autòmat, impel·lit per algun ressort que es disparava, feia un intent de tocar la guitarra i movia els llavis silenciós, sense cap èxit. L'havien arraconat a la galeria, ja feia algun temps, quan minvà la forta passió per la mecànica recreativa, i fou substituït per la nova màquina d'estampació d'indianes.

>> Moments...
(Pàg. 23)
Pensada, dita, somniada, mastegada, eructada i beguda, aquesta damisel·la transitava, funàmbula, per damunt de les testes dels clients. Somreia i saludava. Amb una mà delicada escrivia graciosament el seu nom de to pompós, singularment heroic: La Llibertat.

(Pàg. 38)
Mademoiselle Dupin i Frederic Chopin arribaren a Barcelona entre un núvol de pols, procedents d'Arenys de Mar, en la diligència de Mataró. Mentrestant, el príncep Lichnowsky, amb el seu esquadró de cavalleria, rumiava una càrrega, especialment destructora i perillosa, contra un dels combois del govern a Solsona, la vila assetjada; i "l'àurea picuda", la del cant inefable, trobava un bosc d'alzines sureres adequadíssim per a fer-hi niu, lluny de la mirada malvada i traïdora de l'home. Entonà el seu cant inaudible.

(Pàg. 55)
En el fons, Montpalau sabia que les conviccions del poble, desbrossades de la mítica fantasia inherent, tenien sempre una explicació.

(Pàg. 67)
L'home es forja en la batalla i en l'amor. La batalla ha d'ésser justa, l'amor ha d'ésser pur.
Sense aquestes condicions, la virilitat naufraga en l'abjecció i en el remordiment.

(Pàg. 92)
El pànic, desplaçant la primitiva eufòria, s'apoderà de l'auditori i el reduí a un humiliant esclavatge. Ni el dicteri ni el sarcasme no produïren cap efecte. Montpalau sentia una gran desil·lusió , una tristesa derivada de la contemplació de la humana feblesa.

>> Altres han dit...
Llunàtic, Paper Mullat, Cercle V, Llibròfags


>> Enllaços...
Joan Perucho, Il·lustració, Il·lustració als Països Catalans, Renaixença, vampirs en català, guerres carlistes, Van Helsing, Dip, Racionalisme, novel·la gótica, Pratdip, Ramón Cabrera, Elisabeth Kostova, bestiari,