Lleixes

    “Què llegeixes? em va dir, o més aviat quants anys tens?  perquè se sap l’edat pel llibre (...).”   Jacob, Max. El gobelet dels daus. Palma de Mallorca: Lleonard Muntaner Edicions, 2010 Le Cornet à dés . Traducció d’Enric Cassasses. Col.lecció L’obriülls, 3 :::   Què en diu la contraportada... Què es pensen, doncs, que hi tenim tòfones, al cor? Si et poses l’orella al tic-tac de l’orella sentiràs en tu una cosa que no ets tu mateix i que és un o el dimoni. L’estil de mestre és l’estil de deixeble. Obriré una escola de vida interior i a la porta hi posaré escola d’art. A vegades, quan ronques, el món material desperta l’altre. Mira amb el teu crani al fons del teu capell. La veritat sempre és nova. Una obra sempre és la intel·ligència d’alguna cosa. La poesia moderna se salta les explicacions. Les cases comercials serioses no fan exhibicions d’aparador. L’art despullat i no les despulles de les arts. La inspiració s’ha de vigilar. :::   Com comença... Els llamps, a l’estrange

  "¿Qué pretendía la sociedad que saliera de allí? ¿De verdad esperaban sembrar cicuta y recoger trigo?" Bunker, Edward. Perro come perro. Barcelona: Sajalín Editores, 2010 Dog eat dog . Traducció de Zulema Couso.  Col·lecció Al margen, 5 ::: Què en diu la contraportada... Troy Cameron, criminal ampliamente respetado en los bajos fondos de Los Ángeles, embarca a dos viejos camaradas del reformatorio en un golpe de los que difícilmente rechazaría quien ha entregado su vida al crimen. Se trata de Gerald McCain, apodado «Mad Dog» por su conducta demente y violenta en extremo, y de Charles «Diesel» Carson, un grandullón que desaprueba el carácter atormentado e imprevisible de Mad Dog. A pesar de su mutua antipatía, ambos comparten una ciega idolatría hacia Troy, nacida en los años del reformatorio dada su poco común inteligencia. La sociedad está hecha y el plan es perfecto, sólo falta controlar los recelos de Diesel hacia Mad Dog, y tener a raya al segundo, algo que se presume

  "(...) I es va fer una última pregunta: “De què i per a què caldria salvar aquest enrenou infinit?” Lawrence,D.H. L’home que va morir. Barcelona: Angle Editorial, 2018 The Man Who Died . Traducció d’Anna Turró. Col.lecció El far, 35 ::: Què en diu la contraportada... De bon matí un gall canta i desperta un home que havia mort. Esgotat, trasbalsat, vacil·lant, torna a la vida en un món que no reconeix: és el món dels sentits, el món dels homes mortals. Inspirant-se en la resurrecció de Jesucrist, Lawrence va escriure una extraordinària narració, de profundes ressonàncies, que Josep Palau i Fabre havia llegit i «li havia produït un gran efecte, per la qualitat del text i perquè s’identificava amb el personatge de l’home mort».  Quan l’home que va morir s’alça i es refà del tràngol que ha passat, descobreix que el món físic és un lloc increïble, molt més meravellós que qualsevol paradís o qualsevol salvació promesa, i agraeix que ara ja no hagi de complir una missió celestial. Per

"Ja habita entremig de nosaltres, dintre mateix de nosaltres. I al damunt nostre cau la feixuga ombra de les seves ales traïdores." Roth, Joseph. L’Anticrist Barcelona: Adesiara, 2020 Der Antichrist . Traducció de Pilar Estelrich. Col·lecció Vagueries, 23. ::: Què en diu la contraportada... La barbàrie i la intolerància s’han apoderat del món abans de l’esclat de la Segona Guerra Mundial. El nazisme ben consolidat, el comunisme més aparent que real, els patrioterismes de pa sucat amb oli i, sobretot, l’ús foraviat de les invencions tecnològiques —que tot ho governen sense que en siguem prou conscients— converteixen els homes i les dones en un reguitzell d’ombres que es venen al més-dient i que s’encaminen indefectiblement cap al desastre. «Aquesta és la seva hora; aquesta és l’hora de l’Anticrist», deia l’autor el 1934, any de publicació d’aquest llibre formidable. Per poc que ens fixem en el món d’avui, ens adonarem de seguida que Roth va ser un gran visionari. :::   Com co