Lleixes

"(...) Va veure que tota jo era una ferida oberta i va venir per ser el meu bàlsam." Ward, Jesmyn. Canteu, esperits, canteu. Barcelona: Edicions del Periscopi, 2017 Sing, Unburied, sing. Traducció de Josefina Caball Col·lecció Antípoda, 29     ::: Què en diu la portada... En Jojo és un nen mestís que viu amb els seus avis i la seva germana. La seva mare és una dona absent que té visions del seu germà mort i que viu perdudament enamorada del seu marit, que compleix condemna a la presó del comtat. Quan ella s’assabenta que està a punt de ser alliberat, decideix agafar els seus dos fills i emprendre un viatge introspectiu i salvatge que els obliga a relacionar-se per primera vegada com a família. A la presó, en Jojo es troba en Richie, un noi amb qui descobreix el llegat de l’esclavitud però també la importància de la reconciliació amb el passat.  Amb un llenguatge ric i musical Jesmyn Ward ens ofereix una road movie literària imponent

"Un hombre sensato solo es útil si sigue siendo hombre y se niega a ser arcilla..." Dan, A i Le Roy, Maximilien. Thoreau - La vida sublime Madrid: Impedimenta, 2013 Thoreau - La vie sublime . Traducció d'Olalla García. Col.lecció El chico amarillo ::: Com comença... : : :   Moments... (Pàg. 8) (Pàg. 18) Lo que necesito es vivir en plenitud, absorber todo el jugo de la existencia, vivir con resolución, como un espartano, para apartarme de todo lo que no es la vida... (...)  Mi forma de vida tiene esa ventaja sobre la de la gente obligada a salir a la sociedad y al teatro para entretenerse...  (Pàg. 22) (...) esos impuestos financian la esclavitud y la guerra contra México. Así que esto es lo que yo sostengo: cuando un gobierno es injusto, el lugar de todo hombre justo está en la carcel.  (Pàg. 27) (Pàg. 31) (Pàg. 41) (Pàg. 43) (Pàg. 44) (Pàg. 46) (Pàg. 57) ::: Altres n'han d

"(...)  els instints ens recorden que som fills dels micos i no dels déus. " Pagès Jordà, Vicenç. Exorcismes. Antologia personal.  Barcelona: Editorial Empúries, 2018 Col·lecció Narrativa, 539 ::: Què en diu la contraportada... “Un contista ha de badar cap enfora i cap endins, ha de mirar la lluna, ha de registrar les seves pors nocturnes, els seus records deformats, les seves mancances, les seves pulsions”. És el que sosté Vicens Pagès Jordà al pròleg d’aquests seus Exorcismes, i ho demostra amb un llibre imponent, que és alhora conegut i nou i que deixarà  admirats tant els seus seguidors com els lectors que el descobreixin ara en la seva faceta d’escriptor de contes. Amb l’ofici que ha adquirit en el curs de trenta anys, i conservant intacta la passió exploradora del inicis, Pagès Jordà revisita els seus tres reculls de narrativa breu – Cercles d’infinites combinacions (1990), En companyia de l’altre (19999) i El poeta i altres contes (2005)- i

“(…) Mireu els gossos de l’infern!  Frenètics  corren a devastar aquell món, que és obra  meva, creat tan bell i bo (...).” Milton, John. El paradís perdut. Martorell: Adesiara Editorial, 2014 Paradise Lost . Traducció de Josep M. Boix Col·lecció d’ací i d’allà, 35 ::: Què en diu la contraportada... El paradís perdut, una de les obres mestres de la poesia universal, manté intacta, encara avui, la seva sublimitat. Com digué Carles Riba, «amb Milton, a cada nova lectura, revivim, com qui tan intensament el visqué en el seu cor i en el seu cap, el drama del paradís, Adams que som cadascun de nosaltres. I això, miracle de la poesia, pren forma i signes en el llenguatge, allò que de més noble l’home guardà de la seva primera plenitud». I si és sublim el magne poema anglès, també ho és la imponent traducció que en va fer Josep M. Boix i Selva, i que ell mateix va anar esmenant, durant dècades, fins a la seva mort. Aquest volum inclou els canvis que el poeta i traductor b