Lleixes

"Amb els llibres cal obrar com amb els homes: escollir els més enraonats, examinar-los, i mai no retre’s més que a l’evidència. " Voltaire. La princesa de Babilònia i L’home que guanyava quaranta escuts.  Barcelona: Proa, 1999 La princesse de Babylone i L’homme aux quarante écus . Traducció de Marta Bes Col.lecció A tot vent ::: Que en diu la contraportada: Talment un conte de fades, La princesa de Babilònia narra les aventures de la princesa Formosanta i del seu enigmàtic enamorat. Savis emperadors xinesos, frívoles cantants parisenques, salvatges siberians i alemanys raonables sortiran al pas d’aquesta parella, en una successió fantàstica que serveix a Voltaire per esmolar les possibilitats de la seva sàtira lúcida i punyent. L’home que guanyava quaranta escuts és una narració pessimista on l’escriptor il·lustrat denuncia la injustícia, la ignorància i les ingerències de la religió en la societat del seu temps. :::   Com comença... El vell Belus, r...

"- (...) hauré de renunciar per sempre a l’optimisme.   - Què és l’optimisme? –va preguntar Cacambo.   - Vatua món! –va dir Càndid–, és la mania de sostenir que tot va bé quan tot va malament." Voltaire. Càndid o l’optimisme.  Barcelona: Proa, 1996.  Candide ou l’Optimisme. Traducció de Jordi Llobet. Col·lecció A tot vent, 344 ⇲  Què en diu la contraportada... Càndid , la més cèlebre de les novel·les de Voltaire, és l’exemple més reeixit de narració filosòfica, un gènere sorgit amb la Il·lustració. A través del personatge del jove Càndid, Voltaire formula la pregunta present en tota la seva obra: per què existeix el mal? A Càndid destaca la figura de Pangloss, tutor del jove i company de viatge en les seves aventures. Pangloss, caricatura de l’optimisme de Leibnitz i una font de disbarats filosòfics, està convençut que allò que passa és el millor que pot passar i que vivim en el millor dels mons possibles. Voltaire oposa a aquest confor...