Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: abril, 2011

Nada - Janne Teller

Imatge
Teller, Janne. Nada.
Barcelona: Seix Barral, 2011








Intet

Traducció de Carmen Freixanet Tamborero
Col·lecció Biblioteca furtiva


>> Què en diu la contraportada...
Pierre Antón deja el colegio el día que descubre que la vida no tiene sentido. Se sube a un ciruelo y declama a gritos las razones por las que nada importa en la vida. Tanto desmoraliza a sus compañeros que deciden apilar objetos esenciales para ellos con el fin de demostrarle que hay cosas que dan sentido a quiénes somos. En su búsqueda arriesgarán parte de sí mismos y descubrirán que sólo al perder algo se aprecia su valor. Pero entonces puede ser demasiado tarde.

>> Com comença...
Nada importa.
Hace mucho que lo sé.
Así que no merece la pena hacer nada.
Eso acabo de descubrirlo.

>> Moments...
(Pàg. 10)
- Todo da igual –dijo un día-. Porque todo empieza sólo para acabar. En el mismo instante en que nacéis empezáis ya a morir. Y así ocurre con todo.
”¡La Tierra tiene cuatro mil seiscientos millones de añ…

¡ Puta Guerra ! - Tardi i Jean-Pierre Verney

Imatge
Tardi i Verney,Jean-Pierre. ¡Puta Guerra! 1914-1919
Barcelona: Norma Editorial, 2010


Putain de guerre! 1914-1915-1916 i Putain de guerre! 1917-1918-1919
Traducció de Enrique Sánchez Abulí.

>> Com comença...



>> Moments...
(Pag. 10 - 11)
(Pag. 24 - 25)
(Pàg. 48)(Pàg. 56 - 57)
(Pàg. 74)(Pàg. 78)(Pàg. 94)
>> Altres n'han dit...
La Teiera, Pausadament, FantasyMundo, La Cárcel de Papel, El blog Ausente, 1977 Voltios,

>> Enllaços:
Jacques Tardi, Jean-Pierre Verney, per què aquest tema?, algunes claus de l'obra, més pistesparla l'autor, còmic documentalla mentida en negre sobre blanc, la mentida en cel·luloidecarn de canyó

La línia d'ombra - Joseph Conrad

Imatge
Conrad, Joseph. La línia d’ombra
Barcelona: Proa, 1997






The Shadow-Line
Traducció de Marta Bes
Col·lecció Clàssics Moderns, 39


>> Què en diu la contraportada...
La línia d’ombra conta la història d’un jove capità de vaixell en el seu primer comandament, amb l’embarcació aturada als mars tropicals, la tripulació presa de la febre, i el rosec d’un sentiment d’incopetència culpable. La novel·la és narrada des de la perspectiva d’algú que travessa “la línia d’ombra”, que fa “el pas – com diu el mateix Conrad- de la joventut, amb la seva despreocupació i fervor, a una etapa més conscient i dolorosa de la vida”.

>> Com comença...
Tan sols els joves tenen moments d’aquests. No em refereixo als molt joves, no. Els molt joves, pròpiament dit, no tenen moments. La primera joventut gaudeix del privilegi d’avançar-se a la seva època, de viure en la meravellosa continuïtat de l’esperança que no coneix les pauses ni la introspecció.
Tanques darrere teu la porteta de la mera infància.…

Windows on the World - Frédéric Beigbeder

Imatge
Beigbeder, Frédéric. Windows on the World (Finestres sobre el Món)
Barcelona: Edicions La Campana, 200
4




Windows on the World
Traducció de Pere-Albert Balcells
Col·lecció Toc de Ficció, 39



>> Què en diu la contraportada...
Ja sabeu com acaba aquesta història: tothom mor. L’originalitat d’aquesta història està en el fet que moriran tots al mateix temps i en el mateix lloc. En el restaurant del pis 107 de la torre nord del World Trade Center, ningú no parla amb ningú. Fan mala cara, com qualsevol que s’ha llevat massa d’hora i mastega mecànicament el seu esmorzar en una cafeteria de luxe. De tant en tant alguns fan fotos de la vista, que és la més bonica del món. Ni tan sols les gavines no volen a l’altura d’aquest mirador. La major part dels clients del Windows on the World no es coneixen. Quan les seves mirades es creuen per descuit, estosseguen lleugerament i tornen a submergir-se immediatament en els seus diaris. Primers de setembre, de bon matí; tothom està de mal humor: l…

El carter sempre truca dues vegades - James M. Cain

Imatge
Cain, James M. El carter sempre truca dues vegades.
Barcelona: Edicions 62, 2009







The postman always rings twice

Traducció de Manuel de Pedrolo
Col·lecció La Cua de Palla


>> Què en diu la contraportada...
No hauria passat res de nou si els xofers no haguessin expulsat Frank Chambers de llur camió carregat de palla. La taverna tenia un rètol on es llegia “Twin Oaks” i l’amo era un grec llardós i amical, fàcil d’acontentar. Ella es deia Cora i feia la mena d’olor que han de fer les dones. Ja n’hi havia prou.
Un gat, que ho pagà amb la pell, va salvar-los la primera vegada, però el segon cop la víctima era humana, i els policies –de l’Estat i de la companyia d’assegurances- es mostraren desagradablement obstinats.
Sí, el carter va trucar dues vegades; una de massa.

>> Com comença...
Cap a migdia, van expulsar-me del camió carregat de palla. M’hi havia enfilat la nit abans, prop de la frontera i vaig adormir-me tan aviat com em vaig trobar sota la lona. Després de les tres s…
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...