Lleixes

"Excepto los poetas, ¿hay alguien más en el mundo capaz de nadar en una piscina sin agua?" Liao, Jimmy. Hermosa soledad Granada: Barbara-Fiore editora, 2008 Beatiful Solitude . Traducció de Jordi Ainaud ::: Què en diu l’editorial En la primavera de 1995 Jimmy descubrió que tenía leucemia. Durante el año de tratamiento, vivió en reclusión y silencio. Hasta 1998 los dibujos fueron toda su vida. Este libro recoge las obras de dicho período, un mundo poético que se rige por sus propias leyes. En él, las ballenas bailan y cantan ante el asombrado y triste espectador. :::  Com comença: 3 de enero. Despejado Sueño que corro por una llanura desierta. Hasta donde alcanza la vista hay niebla, la luz de mim ano pronto se apagará. En este mundo solitario corro sin cesar, sin dejar de repetirme: ya llego, ya llego. :::  Moments: (Pàg. 10) 11 de enero. Despejado Mira por la ventana, mira a lo lejos, imagina que las gotas d

"(...) era una obra aèria, inconsútil: estava feta de frisances trèmules, batecs del cor, torrents de sang...". Argemí, Josep M. El somni de William Blake.  Barcelona: Males Herbes, 2016 ::: Què en diu la contraportada... El somni de William Blake és un cant d’amor a la literatura. Aquest recull d’històries breus es mou pel territori misteriós que s’estén entre el somni i l’erudició, i constitueix una història secreta de la imaginació humana. Josep M. Argemí col·loca el lector darrere la mirada d’alguns dels visionaris que han sabut revelar tot allò de meravellós i inexplicable que ens amaga la realitat, des de Caterina d’Alexandria fins a Jacint Verdaguer, passant per Athanasius Kircher, Joan Perucho o el mateix William Blake. :::   Com comença... Joan Perucho va triar un llibre (gairebé per atzar) d’entre els prestatges de la biblioteca. Aquell llibre no era cpa volum de l’obra de Garcilaso, enquadernada en tafilet i or, que desprenia tota sencera un

"(...) Feia una cara com fan els nens a qui ningú no estima, ho porten escrit al front i no desperten compassió. Els manca l’encant infantil." Tulli, Magdalena. Sabates de taló italià.  Barcelona: Raig Verd Editorial, 2018 Wloskie szpilki . Traducció de Xavier Farré Col·lecció Raigs globulars, 31 ::: Què en diu la portada... Una nena amb la boca bruta de tinta. Unes claus perdudes sistemàticament. Un piano que cal afinar després de cada bombardeig. Unes sabates de taló italià que susciten recels a Varsòvia. Un país lliure i un país que sempre perd. La protagonista de Sabates de taló italià , mig polonesa, mig italiana, es descobrirà a si mateixa. Torna a casa a cuidar de la seva mare per un Alzheimer que avança cap a records cada vegada més distants. Així, combinarà la duresa de la cura de la seva mare amb els records de la seva infància i els secrets que la malaltia ja no pot amagar més. :::  Com comença... El més fàcil d’imaginar-se és una situació

"Els corbs no arribaven a semblar-li ocells. Als ulls tenien una expressió de gats negres i es movien amb uns moviments indolents que produïen esgarrifor." Fukazawa, Shichirô. Narayama Barcelona: Proa, 2008 (2ª ed.) Narayama bushikó. Traducció d’Alfred Badia Col·lecció A tot vent, 209 ::: Què en diu la portada... Narayama és un dels clàssics de la literatura japonesa del segle XX. Fukazawa parteix d’una llegenda del folklore tradicional per traslladar-nos a un poble rural, una petita comunitat perduda enmig d’unes muntanyes sense fi, els habitants de la qual es comuniquen mitjançant cançons al·lusives. L’autor se serveix d’una llengua ritmada i d’un ús hàbil de la repetició per revelar-nos el sentit de cada cançó. Narayama ens descriu un món dur, mineral, en què el bé i el mal s’encarnen en personatges d’una estatura antiga, un món en què les lleis i la moral són dictades per la por de patir fam. Un món filtrat pel lirisme de la música, en què el