Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: gener, 2015

La comèdia dels errors - William Shakespeare

Imatge
"(...) ¿Doncs què passa, 
marit meu, doncs què passa, jo em pregunto,
que ara ets tan foraster de tu mateix? (...) "






Shakespeare, Willian. La comèdia dels errors. 
Barcelona: Bruguera, 1981

The Comedy of Errors. Traducció de Josep M. de Sagarra
Col·lecció Popular de Teatre Clàssic Universal, 12


 Què en diu la contraportada...
La comèdia dels errors és la primera comèdia escrita per William Shakespeare. Hom la data habitualment a les acaballes del 1591, o bé dintre ja del 1592, immediatament després de les tres parts d'Enric IV i de Ricard III. Diríem que, en acabar de sortir dels horrors d'aquesta darrera tragèdia, Shakespeare, terriblement humà, sent la necessitat de refrescar-se en unes fonts més agradoses, de ventar-se de la pell els esquitxos sangonosos d'aquell monarca astut i brutal. I decideix fer-ho amb una alegria sense fre, sense por a les exageracions i a les incongruències, que posades en les seves mans es tornen profundament congruent, dotades d'un se…

La voz cantante - Eloy Tizón

Imatge
"(...) aún queda margen para vivir, no sé si mucho o poco. Algo. Lo suficiente. "


Tizón, Eloy. La voz cantante. 
Barcelona: Anagrama, 2004

Col·lecció Narrativas Hispánicas, 361


 Què en diu la contraportada...
Un martes al mediodía, en un vagón de metro, el profesor Gabriel Endel ve al diablo. No se trata de un espejismo ni de una alucinación: es Lucifer en persona. El Ángel Caído. Belcebú. Como un pasajero más, mezclado entre los viajeros. Está seguro de ello. Lo sabe porque no es la primera vez que sus miradas se cruzan. Ya le ha visto antes, en distintas ocasiones, a lo largo de su vida. A partir de ese encuentro en el metro, la máquina de evocar se pone en funcionamiento, y Gabriel Endel toma la palabra para narrar y hacer el recuento de las veces que el diablo, adoptando diferentes máscaras y disfraces, cambiando de identidad y de nombre, se ha inmiscuido en sus asuntos. Convencido de que "la biografía entre de cualquier ser humano puede resumirse en la narración de u…

Viatge al fons de la nit - Louis Ferdinand Céline

Imatge
"No cregueu mai, doncs, d'entrada, en la desventura dels homes. Demaneu-los solament si encara poden dormir... Si sí, tot va bé. N'hi ha prou.

Céline, L.F. Viatge al fons de la nit.
Barcelona: Proa, 2007

Voyage au bout de la nuit. Traducció d'Estanislau Vidal-Folch
Col·lecció A tot vent, 460


 Què en diu la contraportada...
Viatge al fons de la nit (1932), la novel·la que projectà Céline a la fama literària, és un atac frontal i sarcàstic contra tota la societat. Céline fa girar tota l'acció de la novel·la al voltant d'un inoblidable personatge central -Bardamu-, que és el retrat enlluernant i alhora esfereïdor de l'autor. Céline representa, millor que cap altre escriptor modern, el personatge fastiguejat, revoltat socialment i literàriament. Humà i racista, revolucionari i reaccionari, estilista i descurat, elegant i immers en l'argot, Céline és un geni anàrquic de la llengua i un dels revulsius contra tota la humanitat benpensant.

 Com comença...
Vi…

Novecento - Alessandro Baricco

Imatge
"Novecento... ¿Por qué no bajas?¿Por qué?"




Baricco, Alessandro. Novecento. 
Barcelona: Anagrama, 1999

Novecento. Traducció de Xavier González
Col·lecció Compactos, 191  


Què en diu la contraportada...
En los años de entreguerras, un transatlántico, el Virginian, recorría las rutas entre Europa y América, con su carga de millonarios, de turistas, de emigrantes... En el Virginian tocaba cada noche un pianista extraordinario, llamado Novecento, con una técnica maravillosa, capaz de arrancar notas mágicas, inauditas. Se hablaba de su inusitado duelo pianístico nada menos que con Jelly Roll Morton, el inventor del jazz... Se decía que el melancólico pianista había nacido en el barco, del que jamás habría descendido. Se decía que nadie sabía la razón.
Un monólogo teatral, recientemente llevado al cine por Giuseppe Tornatore con el título La leyenda del pianista en el océano, del que Alessandro Baricco ha afirmado: «Más que un texto teatral, lo considero una novela corta o un relato l…
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...