Lleixes

  "Heus ací una història antiga tan nova que encara està passant, escrivint-se ara mateix sense saber on ni com acabarà."   Smith, Ali. Tardor. Barcelona: Raig Verd, 2019 Autumn . Traducció de Dolors Udina. Col·lecció Raigs globulars, 34 ::: Què en diu la contraportada... Arriba la tardor. L’Elisabet observa els canvis en el seu entorn després d’un estiu que ho ha capgirat tot al seu país. Els governs deceben, les opinions es polaritzen, el temps passa… No pot evitar que les relacions de les persones que l’envolten es transformin, igual que ho fan les estacions, però sempre queda lloc per a l’esperança. Tardor és el primer llibre del quartet estacional d’Ali Smith, una obra lluminosa que reinventa les formes clàssiques d’escriptura i de relacionar-se amb el nostre present a través de la literatura. Ali Smith és una de les escriptores més importants i provocadores en llengua anglesa, i ha guanyat premis tan prestigiosos com el Costa Book Award, el Folio Prize, el Baileys o e

    "Si els edificis de les ciutat poguessin parlar no podríem dormir (...)".   Ibarz, Mercè. A la ciutat en obres. Barcelona: Quaderns Crema, 2002 Col.lecció Biblioteca Mínima, 117 ::: Què en diu la contraportada... Un passeig per la ciutat, en aparença gens ocasional, dóna pas a les tres històries d’aquest volum. Una visitant imprevisible, un viatger cubista i les plantes transterrades d’un umbracle. Una escala de veïns de les moltes que les restaurades façanes de l’antic ordre urbà amaguen. Dues amigues que es retroben pel carrer. Seguint desorientacions i orientacions, aquests relats corals conjuren lligams tan transformats com la mateixa ciutat. Amb sàvia habilitat narrativa travessada d’impuls poètic, Mercè Ibarz continua explorant les fronteres entre experiències del temps—el somni i la memòria, la ruptura i el retorn—, en una ciutat en obres que mostren i alhora oculten el present. :::   Com comença... Aquella nit vaig somiar que m’havia d’orientar. Em vaig despertar

  "(...) Rasgar a los hombres cual papeles de seda.Que las piedras golpeen las piedras como la lluvia el vientre de las mujeres." Levallois, Stephane. Noé Les humanoïdes Associés, 2000 Col·lecció Tohu-Bohu. ::: Com comença... :::   Moments... (Pàg. 6) El desierto es como una página en blanco marcada con líneas, puntos y arañazos, con trazados interrumpidos, sinuosos o rotos y ello siendo la obra de los hombres o del capricho de los vientos... ... estos trazados en sus perpetuos derroteros ¿forman las letras de un mensaje límpido sólo desvelado a la comprensión del cielo? ... pero los vientos borran los pasos y la arena bebe la sangre de los hombres como el papel, la tinta negra de la pluma.  (Pàg. 23) (Pàg. 31) (Pàg. 40) (Pàg. 49) (Pàg. 50) (...) Confió estas páginas alos grandes vientos del desierto para estar seguro de que un día le llegarán.  (Pàg. 69) El cuero de sus botas venía del norte, de más allá del mar.... de la España de Franco. Para ellos el desierto no era nada

  "(...) no ha conegut mai ningú amb tant de talent per a no destacar, per a, sense ocultar-se, passar desapercebut." Baixauli, Manuel. Ignot. Barcelona: Edicions del Periscopi, 2020 Col.lecció Escafandre, 12   ::: Que en diu la contraportada... Quan Mateu, un pintor en hores baixes, rep l’encàrrec d’il·lustrar els textos d’un escriptor anomenat Crisòstom, accepta sense pensar-s’ho dues vegades. Però qui és, realment, Crisòstom? Per què no ha transcendit, la seva obra? A poc a poc, Mateu descobrirà un personatge humil però fascinant, un geni desconegut, i se submergirà en un món insòlit, ple de miralls i poblat per individus solitaris i esquius. Imaginativa, enginyosa i enlluernadora, Ignot és una novel·la que gira al voltant de la necessitat de crear, de les expectatives i de la frustració. Manuel Baixauli, un dels autors més singulars de les nostres lletres, ens ofereix una veu literària única i una demostració de capacitat narrativa de primer ordre. :::   Com comença... U