Els ous fatídics - Mikhaïl Bulgàkov

"(...) Però el gran any 1917, que havia estroncat la carrera de molts, havia conduït l’Aleksandr Semiónovitx per nous camins."

Bulgàkov, Mikhaïl. Els ous fatídics.
Barcelona: Editorial Comanegra, 2022


Роковые яйца. Traducció de Jordi Puig
Col·lecció Narratives, 10




::: Què en diu la contraportada...
Moscou, 1928. El professor Pèrsikov descobreix un raig excepcional que fa que els ous fertilitzin a una velocitat extraordinària i amb un vigor inaudit. Això passa en temps de carestia radical per culpa d’una pesta que afecta les granges de gallines russes. El poble passa gana, i el prodigi de Pèrsikov sembla caigut del cel. El govern expropia l’invent del professor i crea un pla esperpèntic per reflotar les granges del país a partir d’un gran centre de producció que, gràcies al raig, crearà unes gallines esplèndidament ponedores. I a partir d’aquí, tot anirà de tort. Què passa quan la ciència cau en mans d’ineptes? Mikhaïl Bulgàkov va escriure aquesta novel·la d’anticipació l’any 1924; una sàtira del que el jove escriptor s’ensumava del règim soviètic. No cal dir que l’obra no li va procurar gaire bona fama.


::: Com comença...
El 16 d’abril del 1928, a hora foscant, el professor de zoologia de la IV Universitat estatal i director de l’Institut Zoològic de Moscou, Vladímir Pèrsikov, entrà al seu gabinet de l’Institut, al carrer Herzen. El professor va encendre el globus de vidre esmerilat del sostre i mirà al seu voltant.
L’inici de l’espantosa catàstrofe s’ha de situar precisament en aquest vespre nefast, igual que en la persona del professor Vladímir Ipàtievitx Pèrsikov n’hem de veure la causa primera.

::: Moments...
(Pàg. 21)
(...) No era precisament un mediocre, per desgràcia de la República, qui seia davant del microscopi. No, era el professor Pèrsikov! Tota la seva vida, el seus pensaments s’havien concentrat al seu ull dret. Durant cinc minuts, en un silenci marmori, l’ésser superior observà l’inferior, forçant i aguditzant la vista sobre la preparació que estava fora de focus. Al voltant tot callava.

(Pàg. 27)
Quan el professor havia acostat el seuull genial a l’ocular, s’havia adonat per primerva vegada a la vida que en l’espiral multicolor hi destacava un raig especialment brillant i gruixut. Aquest raig era d’un color vermell viu i sortia de l’espiral en forma de petita punta, prima com una agulla, per dir-ho d’alguna manera.
Simplement havia estat una fatalitat que, durant uns pocs segons, el raig hagués retingut el seu ull expert de virtuós.

(Pàg. 28) 
Les amebes acabades de néixer es llançaven furiosament les unes contra les altres, es destrossaven i es devoraven. Enmig de les més noves rodolaven els cadàvers de les que havien sucumbit en la lluita per l’existència. Guanyaven les millors i les més fortes. I les millors eren esgarrifoses.

(Pàg. 30)
L’1 de juny la cambra fosca va ser instal·lada al gabinet de Pèrsikov, que començà àvidament tot un seguit d’experiments amb ous de granota exposats al raig. Aquests experiments van donar uns resultats trasbalsadors.

(Pàg. 35)
- (...) la notícia del seu descobriment mundial, que ha causat sensació al món sencer, obliga la nostra revista a demanar-li uns quants aclariments.
- Però què diu d’aclariments i al món sencer? –s’exclamà Pèrsikov en to cridaner i amb el rostre esgrogueït–. No estic obligat a donar-li aclariments ni res de res... Estic ocupat... terriblement ocupat.

(Pàg. 67)
Sense mirar ningú, ni parar atenció a ningú, ni respondre als cops de colze o als tendres murmuris d’invitació de les prostitutes, un Pèrsikov inspirat i solitari, coronat d’una glòria inesperada, s’obria pas pel carrer Mokhovaia cap al rellotges llunimós del Manège. Allà, sense donar ni un cop d’ull al voltant, sumit en els seus pensaments, va empènyer sense voler un home estrany que duia roba passada de moda, i es va fer mal als dits en topar violentament amb la funda de fusta d’un revòlver que l’home portava a la cintura.
- Ah, redimonis! –amollà Pèrsikov-. Perdoni.
- Soc jo qui demana perdó –respongué amb veu desagradable el desconegut que havia empès, i es va desenganxar, separant-se de qualsevol manera enmig del renou humà.

(Pàg. 85)
L’home es torna millor al si de la natura. I l’Aleksandr Semiónovitx no resultava tan desagradable com a la ciutat.

(Pàg. 93)
(...) Però el gran any 1917, que havia estroncat la carrera de molts, havia conduït l’Aleksandr Semiónovitx per nous camins. Deixà Els Somnis Màgics i el setí polsegós carregat d’estrelles, i es llançà al mar obert de la guerra i la revolució, substituint la flauta per un mortífer Mauser.

(Pàg. 110)
Un so estrany, molt agut, arribava de l’hivernacle i de més enllà. Semblava ben bé un xiulet de locomotora. Zau-zau...zau-zau... s-s-s-s-s –xiulava l’hivernacle.
- Compte, eh! –xiuxiuejà Sxukin, i, procurant no fer soroll amb els talons, els agents s’acostaren als vidres i guaitaren a dins.
Immediatament, Polaitis es va fer enrere i es tornà pàl·lid del tot. Sxukin va obrir la boca i es quedà petrificat amb el revòlver a la mà.

::: Què en penso...
Els ous fatídics és una sàtira política disfressada de ciència-ficció escrita el 1924 per Mikhail Bulgàkov. Es tracta d’una novel·la breu, encara que esbojarrada i brillant, que alerta sobre el poder, la ciència i la condició humana.

Escèptic pel que està vivint després dels Fets d'Octubre, Bulgàkov tria la ciència-ficció per denunciar l’ús del coneixement científic com eina bolxevic per la redempció social. De la mateixa manera, l'autor rus usa el gènere fantàstic per criticar la deriva autoritària del nou règim. Bulgàkov reparteix llenya a tort i a dret: contra la burocràcia soviètica, els mitjans de comunicació, la fe cega en el progrés, i l’estultícia de les masses que, desinformades i acrítiques, esdevenen còmplices del desastre.

I ho fa amb una faula científica que arranca amb lleugeresa i humor, però que avança amb un to dramàtic i inquietant, fins a convertir-se en un malson grotesc i terrorífic. Sí, Bulgàkov aconsegueix estremir-nos, tot i que Els ous fatídics no és una obra de terror en sentit estricte. Les criatures mutades —serps gegants, gripaus deformes, cucs descomunals— evoquen el body horror avant la lettre.  El terror no prové només dels monstres, sinó de la impotència humana davant el caos generat. L’estil de tot plegat recorda el cinema de sèrie B, i fins i tot les produccions de Troma: absurdes, desmesurades, però amb un missatge claríssim.

La prosa de Bulgàkov és viva i directa, però no pas simple. Les descripcions són viscudes, inquietants, i l’atmosfera es torna opressiva i grotesca. El narrador omniscient manté una distància crítica, i l’humor negre impregna cada pàgina. El ritme narratiu és tens, amb una progressió dramàtica que va in crescendo, fins a esclatar en un caos terrorífic i, això sí, amb una conclusió abrupte, un pel massa fàcil, encara que conseqüent amb tot el relatat.

Llegida avui, els temes principals de Els ous fatídics segueixen sent vigents: el debat sobre els límits de la ciència, sobre la manipulació mediàtica, sobre la incompetència institucional i política, i sobre el tantenfotisme gregari de les masses. Tot plegat continua força viu.

Acabem. Amb Els ous fatídics Bulgàkov ens adverteix -amb sornegueria- que el coneixement sense ètica, el poder sense control i la informació sense veritat poden convertir el progrés en catàstrofe. Es tracta d’una obra breu que ara, just un segle després de ser escrita, continua interpel·lant-nos amb força.

::: Altres n'han dit...
Llibres, i punt!, El Biblionauta, La biblioteca del Kraken, Trapezi (A.Bea), Núvol (O.Delisau), Un libro al día (Oriol), Saltus altus, Las lecturas de Guillermo, Mejores libros recomendados, El Cultural (M. Hidalgo), Il prisma di Newton, Mangialibri (M. Meloni), Il passaparola dei libri, Reading project.

::: Enllaços:
Mikhail Bulgàkov, contextos i conseqüències, final censurat. 

::: Llegeix-la:
Rus (html)
Anglès (txt)

::: Mira-la:
Italià (TV serie: part 1 - part 2)
Anglès (curmetratge: Youtube)