Pregària al mar - Khaled Hosseini / Dan Williams




"Tu ets un carregament preciós, Marwan."






Hosseini, Khaled. Pregària al mar. 
Barcelona: Edicions 62, 2018

Sea prayer. Traducció d’Albert Nolla
Il·lustracions de Dan Williams


::: Què en diu la contraportada...
Un pare i un fill fugen de la guerra a Síria. Mentre mira com dorm el seu fill, el pare escriu una carta on reflexiona sobre els perills de creuar el mar en el viatge que com a refugiats s’han vist obligats a afrontar. Explica, també, com era la seva vida a Síria abans de la guerra, i com ha canviat la ciutat d’Homs, un lloc on fins fa poc vivien en harmonia, i ara, en canvi, és una zona de guerra i mort.

Khaled Hosseini es va sentir impel·lit a escriure aquest relat quan va veure la feridora imatge del
cos del nen sirià de tres anys Alan Kurdi, mort ofegat al mar mentre fugia de la guerra a Síria amb la seva família, estès en una platja de Turquia el setembre de 2015.

::: Com comença...
Estimat Marwan,
Durant els llargs estius d’infantesa,
quan tenia la teva edat,
els teus oncles i jo
esteníem els matalassos al terrat
del mas del teu avi,
als afores de Homs.

::: Moments...
(Pàg. 12)
Tant de bo no haguessis estat tan petit.
No hauries oblidat el mas,
el sutge a les parets de pedra,
el rierol on els teus oncles i jo vam construir
un miler de preses quan érem nens.

(Pàg. 14-15)














(Pàg. 19)
(...) Però aquella vida, aquella época,
ara sembla un somni,
fins i tot per a mi,
com un rumor que s’ha apagat fa temps.

(Pàg. 22-23)
El cel escopint bombes.
La fam.
Els enterraments
























(Pàg. 24-27)
Aquestes són les coses que tu coneixes.
Tu saps que el cràter d’una bomba
es pot convertir en un bassal per banyar-s’hi.
Has après
que la sang fosca és millor
que la brillant.

(Pàg. 30-31)























(Pàg. 33)
(...) Aquesta nit la teva mare és aquí, Marwan,
amb nosaltres, en aquesta platja freda
il·luminada per la lluna,
entre els nadons que ploren
i les dones que es lamenten en llengües
que no parlem.
Afganesos, somalís, iraquians,
eritreus i sirians.
Tots esperem impacients la sortida del sol,
tots la temem.
Tots busquem una llar.

He sentit dir que ningú no ens ha convidat.
Que no som benvinguts.
Que hauríem d’emportar-nos la nostra
desgracia a un altre lloc .

(Pàg. 35)


(Pàg. 36)
(...) en l’únic que puc pensar aquesta nit
és en la profunditat del mar,
i en la seva immensitat, en la seva indiferencia.
En la meva impotencia per protegir-te’n.























(Pàg. 38)
L’únic que puc fer és pregar.





















(Pàg. 40)
(...) Perquè tu,
Tu ets un carregament preciós, Marwan,
el més preciós que hi ha hagut mai.

::: Altres n'han dit...
Paranoia 68, Trafegando RonseisReferenciasVivrelivre, Cazando estrellasAnouk Library, Galeradas (Sany G.)Aria's wild, I libri di Momo, Moon's cornerIl colore dei libri, L'angolo della cultura di Becky, Anika entre libros, Kirkus Reviews, Of books and reading, Pep Grill.

::: Enllaços:
Khaled HosseiniDan Williamsquè en diu l'autorperfil i context, l'autor exposa els motius, la realitat (tràgica), eina pedagògica,

::: Escolta'l:
Anglès (Youtube


Comentaris

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

Entrades populars d'aquest blog

Les cròniques marcianes - Ray Bradbury

La veïna - Isabel-Clara Simó

Nosaltres - Ievgueni Zamiatin

-Uf, va dir ell - Quim Monzó

El gobelet dels daus - Max Jacob

Amore - Giorgio Manganelli