Fidelitats - Diane Brasseur



"(...) fantasiar significa córrer el risc de quedar decebut." 






Brasseur, Diane. Fidelitats.
Barcelona: Edicions 62,  2015

Les fidélités. Traducció d’Anna Casassas.
Col·lecció El Balancí, 743



::: Què en diu la contraportada...
Fidelitat, fidelitats o infidelitat: Tot o res? Poques hores abans d’emprendre un viatge amb la seva família, el narrador d’aquesta novel·la, un home de cinquanta-quatre anys que té una doble vida des de fa un any, s’obliga a prendre una decisió. ¿Deixarà la seva dona i començarà una nova vida amb l’Alix, la seva jove amant, com fan molts homes en aquesta edat, o trencarà la intensa relació amb la noia per protegir la vida familiar?

Tancat en una habitació, l’home fa un repàs dels darrers mesos: com va conèixer l’Alix, com amb ella sent que recupera l’entusiasme i l’energia de la joventut, les primeres mentides, el sentiment de culpabilitat... I afronta el dilema de com ser fidel, lleials, a les dues dones que estima, perquè molts homes se senten satisfets amb una doble vida, però ell no.

Fidelitats, el debut novel·lístic de Diane Brasseur, desmunta tots els tòpics sobre la infidelitat en oferir-nos una fina anàlisi psicològica amb tots els matisos d’un triangle amorós des del punt de vist masculí.

::: Com comença...
No em vull fer vell.

No vull que em surtin taques fosques a les mans, no vull anar amb la gota penjant del nas sense adonar-me’n, no vull demanar a la gent que repeteixi el que m’acaba de dir mentre em poso una mà fent cassoleta darrere de l’orella per sentir-hi millor. No vull oblidar el nom d’una ciutat on he estat, no vull trempar menys, no vull que em cedeixin el lloc a l’autobús encara que alguna vegada jo ho faci, encara que digui a la meva filla que ho faci. No vull mirar la mort serenament.

::: Moments...
(Pàg. 9) Tinc una amant, tinc una aventura. Sóc infidel.
M’ho repeteixo mentalment uns quants cops al dia a veure si me’n convenço. Tinc la sensació que són els pensaments d’un altre home.

(Pàg. 22) Les paraules que es fan servir per trencar, abaixant una mica la veu. Es busquen i es trien atentament per mirar de fer tan poc mal com sigui possible, i com més ben embolicades estan per atenuar el xoc, com un paper de bombolles al voltant d’un got, més fereixen.

(Pàg. 37) Oblido el que hi ha a l’altra punta de la meva vida sense oblidar-ho.
Hi ha nits, quan sóc a París, que igual com les picades de mosquit que es desperten i tornen a picar, recordo que tinc una dona i una filla.

(Pàg. 46) A l’Alix no li agrada que la gent vulgui saber si té parella i, quan li pregunten si té fills, té una sensació de fracàs.
Digui el que digui, sempre li fa l’efecte que és mentida i se sent incòmoda.
Quan contesta: “No, no estic amb ningú”, no és veritat.
Si diu: “Sí”, tem les preguntes que vindran a continuació.
Quan diu: “Sí”, se sent obligada a afegir “però”, encara que no tingui ganes d’explicar la continuació perquè no n’ha de fer res ningú.

(Pàg. 68) A les hores més melangioses, a l’hivern quan es fa de nit o certs diumenges ennuvolats, l’Alix trobarà que em faig vell? I jo, en aquests moments pensaré en la meva dona i la meva filla amb recança?

(Pàg. 82) Quan la tornaré a veure?
La pròxima vegada em sembla tan lluny, tinc por que no n’hi hagi.
No hem quedat cap dia en concret, no hem fixat una data com qui agafa hora per anar al metge. No hi ha compte enrere possible. Assegut al taxi, no puc dir-me: “D’aquí vint-i-dos dies la tornaré a veure. Passen de pressa, vint-i-dos dies”.
I si no hi hagués una pròxima vegada?

(Pàg. 87) “Ja no fem l’amor”.
Em passa la ràbia i em sento culpable.
Des de quan m’he convertit en l’adversari de la meva dona?

(Pàg. 90) (...) els sis primers mesos no penetrava l’Alix cada vegada amb el sexe.
Ja em semblava bé. Encara que sigui una mica estúpid, tenia la sensació que enganyava menys la meva dona, si penetrava l’Alix amb els dits o amb la llengua.

(Pàg. 92) Asseguda davant meu, l’Alix no sospitava que havíem fet l’amor una dotzena llarga de cops.

(Pàg. 93) Normalment, fantasiar significa córrer el risc de quedar decebut.

(Pàg. 110) Podria pujar i trucar a l’Alix en veu baixa des de la nostra habitació, parant l’orella, a punt de penjar si sentís algun cruixit als graons de l’escala.
Però no tinc ganes de trucar a l’Alix en veu baixa.
Podria anar al fons del jardí, encara que fos en mànigues de camisa, però si la meva dona em busca i em crida, no vull penjar precipitadament dient a l’Alix: “T’he de deixar, t’he de deixar”.
Hi ha l’excusa del passeig digestiu però ja fa estona que he paït i la meva dona em proposarà acompanyar-me. Si dic que vaig a fumar un cigarret a fora, em dirà que fumi a dins, fa massa fred.
L’Alix potser ha apagat el llum, s’ha ajagut a les fosques però encara espera.

(Pag. 114) Estimo la meva dona i, des que l’enganyo amb l’Alix, em molesta que la nostra filla o el meu pare la critiquin.
No la vull fer patir.
Hi ha dies que sento un pes al pit però no tinc insomni. Al contrari, dormo profundament, com un tronc.
Li envio missatges tendres. No li envio mai la mateixa foto que a l’Alix, no els envio mai un missatge a l’una després de l’altra, com a mínim deixo passar una hora.
Són regles que em vaig marcar.

(Pàg. 127) Jo sóc casat i tinc cinquanta-quatre anys.
L’Alix és lliure, no m’allunya.
Jo no l’obligo a res, no l’he oblidat mai.
No la vaig ajudar a resistir (...).

(Pàg. 128) No li vaig dir: “Deixaré la meva dona”
No vaig començar ni una sola frase per: “Et prometo”.
Vaig dir el contrari, i serveix d’esquer.

(Pàg. 134) Que espero?
Que algú prengui una decisió per mi?
Una tragèdia?

(Pàg. 140) Vaig seure a la cadira del seu costat després d’haver demanat al taulell i em vaig adonar que tenia alguna cosa a la cella esquerra. D’entrada vaig pensar en un pèl de gat, però era blau.
Aleshores, a la cadira de davant de l’Alix, sobre el respatller, vaig veure la meva bufanda de llana, blava.
Aquell fil que li havia quedat a la cella era la confessió més preciosa.

::: Altres n'han dit...
Nosaltres llegim, Llegir en cas d'incendiUn món de llibres, La ventana de los librosEl almacén de libros (Loli Ros), WeedgeUna isla de papel, Mangiapagine, Devilishly Stylish, L'angolo dei libri, SakalivresAnika entre libros, Mil y un libros para disfrutar, Lecturas comentadas, Generación Reader, Margaud Liseuse, Pep Grill.

::: Enllaços:
Diane Brasseur, què en diu l'autoradel fons i la forma.

Comentaris

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

Entrades populars d'aquest blog

-Uf, va dir ell - Quim Monzó

Les cròniques marcianes - Ray Bradbury

La veïna - Isabel-Clara Simó

El poema de la rosa als llavis - Joan Salvat-Papasseit

El baró rampant - Italo Calvino

Hijo de Satanás - Charles Bukowski