El poema de la rosa als llavis - Joan Salvat-Papasseit



Salvat-Papasseit, Joan. El poema de la rosa als llavis
Barcelona: Ariel, 1978

Col·lecció: Clàssics Catalans Ariel


>> Què en diu la contraportada...
La rosa és l’expressió més pura de la poètica salvatiana.
...Una bona part de poemes, que manipulen amb cautela ingredients tradicionals -mesura del vers, recursos fònics- amb altres d'Avantguarda -trencament del vers-, són autèntics madrigals, que compten, sens dubte, entre els més bells de la llengua catalana. ...En La rosa, Salvat desenrotlla una teoria de l’amor que recull, i potencia, alguns materials vells i d’altres de nous i que, per tant, aspira a la totalitat. ...la història, a la vegada realista i abstracta, el poeta la planteja en forma de diàleg. Un diàleg del qual només dóna, tanmateix, una veu, la masculina, i que redueix l'altra a una simple funció de contrast però que, al capdavall, confereix al conjunt una prodigiosa aparença de moviment i de clarobscur. ...l’amor, l’entén, el poeta, com una autèntica religió. ...Així, el poema és la història d’una iniciació o, més en concret, la de l’oposició entre l’astúcia del mestre i la innocència de l’enamorada. Una oposició que ha de defensar el seu secret contra la insídia dels ignorants o dels espies, que prepara, amb detallisme, l’escenografia de la darrera lliçó i que, al capdavall, acaba amb l’entrada de la novícia en el regne de la ciència.

(Del Pròleg de Joaquim Molas)


>> Nota del blogaire
Desafortunadament, l'editor de text del Blogger no permet reflectir l'estructura formal dels versos de Salvat-Papasseit. Tots aquells que vulgueu consultar l'obra tal i com va ser concebuda, podeu veure-la aquí.

>> Com comença...
Botons de foc al cor
la fiblada d’amor-
però els déus s’hi tatuaven.

>> Moments...
(Pàg. 10)
Perquè has vingut

Perquè has vingut han florit els lilàs
i han dit llur joia
envejosa
a les roses:

mireu la noia que us guanya l’esclat,
bella i pubilla, i és bruna de rostre.

De tant que és jove enamora el seu pas
-qui no la sap quan la veu s’enamora.

Perquè has vingut ara torno a estimar:
diré el teu nom
i el cantarà l’alosa.

(Pàg. 19)
i el vent deixava

i el vent deixava dintre la rosella
granets de blat com espurnes de sol
-només per dir com és la boca d'Ella :

com la neu rosa als pics
quan surt el sol.

(Pàg. 51)
Perquè és alta i esvelta

Perquè és alta i esvelta
tota es sap estremir.
Si els cabells li penjaven
com el fruit del raïm
pels clotets de la sina
s’hi perdien gotims!

- Més avall si arribaven
floria l'omelic.

(Pàg. 69)
I quant confiats els arbres
i quan confiats els arbres es vesteixen
ignoren els seus ulls
nit dia sol estelada plena

i les rodes de la fortuna de la seva sina
i el misteri de la rosa vermella dels seus colzes

ignoren el seu ventre
damunt la cripta ufana
que flameja el seu cos

vas de l’amor
llet i mel en son clos
flor d’atzabeja:

- quan confiats els arbres es vesteixen
Ella és la Primavera

(Pàg. 83)
Si anessis lluny

Si anessis lluny
tan lluny que no et sabés
tampoc ningú sabria el meu destí,
cap altre llavi no em tindria pres
però amb el teu nom faria el meu camí.

Un ram de noies no em fóra conhort
ni la cançó sota el dring de la copa,
vaixells de guerra vinguessin al Port
prou hi aniria, mariner de popa.

Si jo posava la bandera al pal
i era molt alta, t'hi veuria a dalt.

>> Altres han dit...

>> Enllaços

Comentaris

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

Entrades populars d'aquest blog

Les cròniques marcianes - Ray Bradbury

La veïna - Isabel-Clara Simó

Nosaltres - Ievgueni Zamiatin

-Uf, va dir ell - Quim Monzó

El gobelet dels daus - Max Jacob

Amore - Giorgio Manganelli