El fracàs - Stanislaw Lem

Lem, Stanislaw. El fracàs.
Barcelona: Laia, 1988

Fiasko
Traducció: Joan Ayala
Col·lecció: El Mirall i el Temps


>> Què en diu la contraportada...
"Els bons llibres sempre són reals, fins i tot quan el que s'hi explica mai no ha passat ni ha de passar mai. Són reals en un altre sentit de la paraula". Així presenta Stanislaw Lem, autor de novel·les tan provocadores i excel·lents com Solaris i Diari de les estrelles, bona part de la filosofia que la seva obra porta implícita i que l'ha fet depassar els termes estrictes de la ciència-ficció.

Ara, a partir del viatge que fa una nau tripulada per homes procedents de la Terra per comunicar-se amb una civilització superior -i que demostra ser tan agressiva com la nostra-, Lem ens proposa un intel·ligent exercici mental en què es combinen els amplis coneixements tècnics i científics, un sentit de la ironia devastador i un pessimisme profund per plantejar el que sens dubte es perfila com a gran fracàs de l'home: la seva capacitat per a l'autodestrucció.

>> Com comença...
- Ha estat un bon aterratge.
L'home que va dir això havia deixat de mirar el pilot, que portava un conjunt espacial i en sostenia sota el braç el casc corresponent. Era a la sala de control, circular, amb un tauler de control, en forma de ferradura, al mig de la cambra. L'home va acostar-se a la paret de vidre i va mirar cap enfora, envers la nau, que era un cilindre gran però llunyà i el seus motors de reacció semblaven socarrimats. D'aquests vessava un líquid tirant a negre i queia sobre el formigó. El segon controlador, un home carregat d'espatlles, amb una gorra ben ajustada a la calba, pitjà el botó de rebobinatge de les cintes i, com si fos un ocell impertorbable, va mirar de reüll el nouvingut. El segon operador duia auriculars i davant seu tenia una fila de monitors que titil·laven.

>> Moments...
(Pàg. 58)
No era possible obrir ni la porta normal ni la d'emergència. No se sap quant temps va estar-se assegut a la cabina, després de descobrir aquests fets, abans de treure's el casc, i, ara ja amb el cos estès sobre la finestra, va allargar el braç cap al llum vermell i petit, per trencar la bombolla de plàstic i pitjar el botó ocult del vitrifax, amb l'objectiu d'accedir a un futur desconegut. Tampoc no se sap què va pensar, ni què va sentir en preparar-se per morir congelat.

(Pàg. 90)
- No, no - va fer la mateixa veu a tall de reny-. És massa d'hora per conversar. Vostè no pot parlar, ja que té un tub a la seva tràquea. Aquest tub li subministra aire. Vostè no pot respirar pel seu compte... Cal que nosaltres ho fem per ajudar-lo, a vostè. M’entén? Molt bé. I ara dormirà. Quan es desperti i estigui ben descansat, parlarem. Se n'assabentarà de tot. Però, ara... Víctor, faci que dormi lentament, lentament... Faci que tingui somnis agradables...

(Pàg. 124)
(...) La física, amic meu, és una ruta estreta traçada a través d'un abisme que la imaginació humana no pot entendre. Es tracta d'un conjunt de respostes a certes qüestions que plantegem al món, i aquest món ens dóna les respostes a condició que no li plantegem d'altres qüestions tot i que el sentit comú ens inciti a fer-ho. ¿I què és el sentit comú? El que comprèn la intel·ligència usant sentits que no són diferents dels d'un mandril. Aquesta intel·ligència desitja conèixer el món usant termes que són vàlids per al seu nínxol biològic terrestre. Per fora d'aquest nínxol (que és la incubadora de simis dotats de saviesa) el món te propietats que n poden ni agafar-se amb la mà, ni veure's, ni olorar-se, ni rosegar-se, ni escoltar-se, i per tant, resulten inadequades.

(Pàg.257)
De manera que les bromes basades en l'afirmació Creo quia absurdum est s'havien multiplicat per un factor que feia que estigués totalment desacreditada. Un exemple era la imatge d'innumerables planetes amb una multitud de pomes, tot i no haver-hi pomeres, o de figues que el fill de Déu no podia maleir perquè no hi creixien figueres. Hi havia un exèrcit de Pilats que es rentaven les mans en milers de milions de vasos; un bosc de crucificats; multituds de Judes i Immaculades Concepcions, d'éssers que es multiplicaven sense copular de manera que la seva fisiologia reproductiva no s'ajustava a la idea de la immaculada concepció. En resum, la multiplicació de pans i peixos del Nou Testament duta a terme per totes les armes de totes les galàxies espirals va transformar el nostre credo en una caricatura, una paròdia de la religió. Per culpa d'aquestes bromes aritmètiques l’església va perdre molts dels seus fidels.

(Pàg. 295)
Tothom guardava silenci, no tant a causa del que havia passat i del que havia estat dit, com a causa de l'expressió del rostre de Steergard. Amb la boca tot just oberta, com si estigués afectada per un trisme, Steergard va dir;
- Vinga, coloms, campions de la pau i de la pietat, parleu en veu alta, i doneu-nos (i doneu-los) l'oportunitat de salvació. Convenceu-me perquè torni a la Terra i la consoli fent-li saber que hi ha mons encara pitjors que el nostre, de manera que és millor deixar que el destí s'ocupi dels ésser que habiten aquests mons.

(Pàg. 326)
¿I si l'Hermes atacava més aviat i la persona enviada en missió de reconeixement moria no pas com un heroi, sinó com un idiota total?"

>> Altres han dit...
C, el hijo de ciberdark, Dando vueltas y más vueltas

>> Enllaços
Stanislaw Lem, què en diu d'ell mateix, escriu quelcom més que ciència ficció?, forats negres a l'espai, forats negres a la Terra, ciència/religió, SETI, exobiologia, Euridice, Hermes, viatges en el temps, serà mai possible viatjar pel temps?, què és la criogènia, t'interessa dormir 100 anys?, jugant amb forats negres, Realpolitik, Guerra Freda