Les despulles - Charles Baudelaire

 

"(...) No em miris més així, tu ets una idea fixa!"

Baudelaire, Charles. Les despulles.
Lleida: Pagès editors, 2023

Les épaves. Traducció de Pere Rovira.
Col·lecció Biblioteca de la Suda, 3

::: Què en diu la contraportada...
Les despulles (1866) és el segon llibre de poemes de Charles Baudelaire i l’últim llibre seu que va veure publicat, pocs dies abans de patir l’ictus que el deixaria mut i mig invàlid. S’hi recollien vint-i-dos poemes, entre els quals, els sis de Les flors del mal prohibits judicialment, i uns quants més de primera categoria. Les despulles no s’ha publicat mai en català com a llibre separat. La nostra edició respecta la voluntat i les instruccions de Baudelaire i ofereix fidedignament al públic una obra singular d’un dels més grans creadors de la poesia europea moderna.

::: Com comença...

Advertiment de l’editor Aquest recull es compon de fragments poètics, la majoria condemnats o inèdits,que el senyor Charles Baudelaire no ha cregut oportú incloure a la versió definitiva de Les flors del mal. Això explica el seu títol.

Avertissement de l'éditeur Ce recueil est composé de morceaux poètiques pour la plupart condamnés ou inèdits, auxquels M. Charles Baudelaire n’a pas cru devoir faré place dan l’editions definitives de FLEURS DU MAL. Cela explique son titre.

::: Moments...

(Pag. 33)

(...) Obtens el teu perdó del sempitern martiri, inflingit sense treva als cors amb grans anhels, que allunya de nosaltres el somrient deliri vagament entrevist vora d’uns altres cels! Obtens el teu perdó del sempitern martiri! Lesbos

(...) Tu tires ton pardon de l’éternel martyre Infligé sans relâche aux coeurs ambitieux, Qu’attire loin de nous le radieux sourire Entrevu vaguement au bord des autres cieux! Tu tires ton pardon de l’éternel martyre! Lesbos

(Pag. 37)

(...) I des d’aquell temps, Lesbos es lamenta i protesta, i, malgrat els honors que l’univers li ha ofert, cada nit s’embriaga del bram de la tempesta que eleva cap al cel el litoral desert. Lesbos

(...) Et c’est depuis ce temps que Lesbos se lamente, Et, malgré les honneurs que lui rend l’univers, S’enivre chaque nuit du cri de la tourmente Que poussent vers les cieux ses rivages déserts. Et c’est depuis ce temps que Lesbos se lamente. Lesbos.

(Pag. 41)

(...) –“Hipòlita, cor meu, ¿què en dius d’aquestes coses? ¿Comprens ara potser que no cal oferir el sagrat holocaust de les primeres roses als esbufecs violents que les poden marcir? Són suaus els meus besos com les ales lleugeres que al vespre acaricien els grans llacs transparents, però els del teu amant deixen solcs i roderes, com relles o carretes que van per camins lents; et passaran per sobre pesant-te més encara que un tronc de bous i mules d’unglot despietat... Hipòlita, germana! gira, sisplau, la cara, tu, el meu tot, cor i ànima, tu, la meva meitat, mira’m amb aquest ulls plens d’atzur i d’estrelles! Sols per una mirada, pel seu  bàlsam diví, alçaré els vels de foscos plaers i meravelles i t’adormiré dintre d’un somni sense fí!” III Dones condemnades. Delfina i Hipòlita

(...) –“Hippolyte, cher cœur, que dis-tu de ces choses? Comprends-tu maintenant qu’i ne faut pas offrir L’holocauste sacre de tes premières roses Aux souffles violents qui pourraient les flétrir? Mes baisers son léger comme ces éphémères Qui caressent le soir les grands lacs transparents, Et ceux de ton amant creuseront leurs ornières Comme des chariots ou des socs déchirants; Ils passeront sur toi comme u lourd attelage De chevaux et de bœufs aux sabots sans pitié... Hippolyte, ô ma sœur! Tourne donc ton visage, Toi, mon âme et mon cœur, mon tout et ma moitié, Tourne vers moi tes yeux pleins d’azur et d’étoiles! Pour un de ces regards charmants, baume divin, Des plaisirs plus obscurs je lèverai les voiles Et je t’endormirai dans un rêve sans fin! III Femmes Damnées. Delphine et Hippolyte

(Pag. 43)

(...) No em miris més així, tu ets una idea fixa!, tu, a qui estimaré sempre, per fraterna elecció, ni que siguis només un engany que m’eclipsa i el començament de la meva perdició!” III Dones condemnades. Delfina i Hipòlita

(...) Ne me regarde pas ainsi, toi, ma pensée! Toi que j’aime à jamais ma sœur d’élection, Quand même tu serais une embûche dressée Et le commencement de ma perdition!” III Femmes Damnées. Delphine et Hippolyte

(Pag. 49)

(...) a les teves faldilles plenes del teu perfum vull sepultar del tot la testa adolorida, i respirar només, com d’una flor marcida, del meu amor difunt la més dolça ferum. El Leteu

(...) Dans tes jupons remplis de ton parfum Ensevelir ma tête endolorie, Et respires, comme une fleur flétrie, Le doux relent de mon amour défunt. Le Léthé

(Pag. 57)

(...) Així, doncs, ajaguda en el seu divan blau, es deixava estimar i un somriure enviava al meu amor profund com la mar i suau, que pel lent espadat del seu cos ja pujava. Els ulls clavats en mi, com un tigre domat, somiadora i vaga, provava positures, i la candor unida  a la lubricitat donava un encant nou al joc de les figures; i els braços i les cames, les cuixes, el llom tens, ondulants com un cigne i com l’oli llustrosos, passaven pels meus ulls clarividents, serens; i el seu ventre i els seus pits, raïms deliciosos, s’alçaven temptadors, més que els Àngels del mal, arrencant la meva ànima de la pau necessària, per enviar-la lluny del cristal·lí penyal on s’havia assentat, tranquil·la i solitària. IV Les joies

(...) Elle était donc couchée et se laissait aimer, Et du haut du divan elle souriait d’aise A mon amour profond et doux comme la mer, Qui vers elle montait comme vers sa falaise. Les yeux fixés sur moi, comme un tigre dompté, D’un air vague et rêveur elle essayait des poses, Et la candeur unie à la lubricité Donnait un charme neuf à ses métamorphoses ; Et son bras et sa jambe, et sa cuisse et ses reins, Polis comme de l’huile, onduleux comme un cygne, Passaient devant mes yeux clairvoyants et sereins ; Et son ventre et ses seins, ces grappes de ma vigne, S’avançaient, plus câlins que les Anges du mal, Pour troubler le repos où mon âme était mise, Et pour la déranger du rocher de cristal Où, calme et solitaire, elle s’était assise. IV Les bijoux

(Pag. 61)

(...) "Jo soc,estimat savi, tan docta en voluptat, quan tinc entre els meus braços un amant ofegat, o a les seves mossades abandono la sina, -dona frágil, robusta, tímida i llibertina-, que, en aquests matalassos d’èxtasi i frenesí, els Àngels impotents es perdien per mi!” VIII Les metamorfosis del vampir.

(...)” Je suis, mon cher savant, si docte aux voluptés, Lorsque j´étouffe un homme en mes bras redoutés, Ou lorsque j’abandonne aux morsures mon buste, Timide et libertine, et fragile et robuste, Que sur ces matelas qui se pâment d’émoi, Les anges impuissants se damneraient pour moi" VII Les métamorphoses du vampire.

(Pag. 79)

(...) Amb desdeny i un lúbric somrís, el llavi amarg teu ens provoca; és aquest llavi un Paradís que ens atrau sempre i sempre ens xoca. Ah, quin desdeny i quin somrís! XII El monstre o L’elogi d’una ninfa macabra

(...) Par sa luxure et son dédain Ta lèvre amère nous provoque; Cette lèvre, c’est un Eden Qui nous attire et qui nous choque. Quelle luxure! et quel dédai! XII Le monstre ou Le paranymphe d’une nymphe macabre

(Pag. 105)

(...) Tots porteu dins del cor un temple al rei del mal; en secret m’heu besat el cul immund, deforme! Retrobeu Satanàs, el del riure triomfal, lleig com el món i més enorme! XVIII L'imprevist

(...) Chacun de vous m’a fait un temple dans son cœur Vous avez, en secret, baisé ma fesse immonde! Reconnaissez Satan à son rire vainqueur, Énorme et laid comme le monde! XVIII L’imprévu

(Pàg. 140)
(…) Quina còmica confusió entre l’autor i el tema! Aquest maleït llibre (del qual estic molt orgullós), per tant, és enormement obscur i inintel·ligible ! Portaré damunt meu durant molt de temps el càstig d’haver gosat pintar el mal amb un cert talent.

Carta de Baudelaire a Narcisse Ancelle. (Brussel·les) dijous, 13 d’octubre de 1864

(Pàg. 144)
(...) Estic sempre de mal humor (això és una malaltia), perquè em fa patir l’estupidesa que m’envolta, i perquè estic descontent de mi mateix.

Carta de Baudelaire a Madame Pau Meurice. Divendres, 3 de febrer, 1865.

(Pàg. 145)
(...) El mateix Déu Eros, si volgués glaçar immediatament tots els seus focs, només li caldria contemplar la cara d’una belga.

Carta de Baudelaire a Madame Pau Meurice. Divendres, 3 de febrer, 1865.

(Pàg. 148)
(...) Ja no somio la fortuna. Només somio pagar els meus deutes, i poder fer una vintena de volums, la reedició freqüent dels quals m’asseguraria una renda gairebé regular.

Carta de Baudelaire a Madame Aupick. (Brussel·les) dissabte, 11 de febrer de 1865

(Pàg. 149)
(...) Comprens ara per què veiem tants autors més que mediocres triomfar i guanyar molts diners? Ho tenen tot a favor seu: la mediocritat, per començar, i després totes les possibilitats que dona l’assiduiïtat.

Carta de Baudelaire a Madame Aupick. (Brussel·les) dissabte, 11 de febrer de 1865

::: Què en penso...
Les despulles, a banda del valor intrínsec que té en recuperar la poètica censurada de Baudelaire, també ofereix un valor afegit molt elevat amb el pròleg de Pere Rovira (estudiós i traductor del poeta) que Pagès Editors té a bé incloure en aquesta edició.

Així, el lector pot contextualitzar amb tot luxe de detalls l'autor a partir del moment històric, però també a partir de la traducció i de la labor d’edició d'aquests poemes. A més a més, en aquesta edició s'inclou un recull de fragments de la correspondència de Baudelaire amb el seu cercle més íntim, que serveixen per  enriquir encara més el perfil del poeta  i el pes de la seva obra. 

Aquesta obra, a Les despulles, i com no podia ser d'altra manera, serveix de vehicle per traslladar els seus dos grans ítems temàtics: la frustració i -per moments- l'apatia de que era víctima el poeta davant la modernitat i el progrés doncs suposaven la pèrdua de l'idealisme, veritable atiador de l'artista.  

D'altra banda, l'erotisme trencador i malentès en una societat tancada que ràpidament el titlla de provocador i -a banda de censurar-lo- el boicoteja.

Una lectura àgil en una edició magnífica de Pagès Editors, que ens permet accedir a la poètica de Baudelaire en versió bilingüe, i conèixer amb detall els condicionants de l'autor i la seva obra. 

::: Altres n'han dit...

Segre (V. Vidal).

::: Enllaços:
Charles Baudelaire, perfil i trets característics.