Lleixes

  "(...) No em miris més així, tu ets una idea fixa!" Baudelaire, Charles. Les despulles. Lleida: Pagès editors, 2023 Les épaves. Traducció de Pere Rovira. Col·lecció Biblioteca de la Suda, 3 :::   Què en diu la contraportada... Les despulles (1866) és el segon llibre de poemes de Charles Baudelaire i l’últim llibre seu que va veure publicat, pocs dies abans de patir l’ictus que el deixaria mut i mig invàlid. S’hi recollien vint-i-dos poemes, entre els quals, els sis de Les flors del mal prohibits judicialment, i uns quants més de primera categoria. Les despulles no s’ha publicat mai en català com a llibre separat. La nostra edició respecta la voluntat i les instruccions de Baudelaire i ofereix fidedignament al públic una obra singular d’un dels més grans creadors de la poesia europea moderna. :::   Com comença... Advertiment de l’editor A...

"Hi ha pocs homes dotats de la facultat de veure, i encara molts menys que posseeixin el poder d’expressar." Baudelaire, Charles. Consells als joves escriptors.  Barcelona: Columna, 1996.  Traducció de Lluís Mª Todó. Col·lecció Biblioteca d’idees literàries, 2 ⇲   Com comença... Els preceptes que segueixen són fruit de l’experiència; l’experiència implica certa quantitat d’equivocacions; com tothom les ha comeses –totes o gairebé totes-, espero que la meva experiència serà verificada a partir de la dels altres. Consells als joves escriptors. ⇲   Moments... (Pàg. 23) (...) qualsevol començament ha estat precedit d’alguna cosa, i que és resultat de vint altres començaments que ningú no coneix. Consells als joves escriptors. (Pàg. 26) En efecte, l’odi és un licor preciós, un verí més car que el dels Borja, perquè està fet amb la nostra sang, el nostre somni i dos terços del nostre amor! Cal ser-ne avar! Consells als joves escriptors. (...

Baudelaire, Charles. Les flors del mal Barcelona: Sàpiens Publicacions, 2005 Les Fleurs du Mal Versió de Xavier Benguerel, a cura de Joan Tarrida Selecció a càrrec d'Enciclopèdia Catalana Biblioteca bàsica d'El Periódico, 34 >> Què en diu la contraportada... La primera edició del llibre aparegué l'any 1857, i després d'un procés per obscenitat, sis dels seus poemes foren condemnats pel Tribunal Correccional de París. Quatre anys més tard en sortí la segona edició, ampliada amb Els paradisos artificials i els primers "poemes en prosa" que havien de formar l'Spleen de París. A aquesta versió en seguiria una tercera, pòstuma, el 1868. Les flors del mal suposa un trencament amb tota la poesia anterior i una nova orientació de tota la que vindrà, l'inici d'una nova sensibilitat, centrada en la vida urbana i les ambivalències del món emotiu i imaginatiu, i el sorgiment d'un moviment literari, el simbolisme, que es manifestarà amb la seva màxima...