El cervell de l'Andrew - E.L. Doctorow

"Parli'm del seus plans de futur. 

No em faci riure, doctor. Li estic parlant del final de la meva vida."

Doctorow, E.L. El cervell de l’Andrew
Barcelona: Edicions de 1984,  2014

Andrew’s brain. Traducció de Maria Iniesta.
Col·lecció Mirmanda, 128




::: Què en diu la contraportada...
Aquesta novel·la brillant, escrita per un mestre de les lletres nord-americanes, l’autor de Ragtime, Històries de la dolça terra, Tot el temps del món, Homer i Langley, Billy Bathgate o La gran marxa, ens porta a fer un viatge agosarat per la ment d’un home que més d’un cop a la vida ha sigut l’agent involuntari de la desgràcia.
Des d’un lloc desconegut, l’Andrew, el protagonista, parla amb un interlocutor també desconegut. Pensa, raona, li explica la història de la seva vida, els seus amors i les tragèdies que l’han dut fins allà. I, mentre som testimonis de les seves confessions, mentre frase rere frase ell desgrana la seva estranya història, ens veiem empesos a qüestionar-nos el que sabem sobre la veritat i la memòria, sobre el cervell i la ment, sobre els altres i sobre nosaltres mateixos.
Divertida, aguda, escèptica, entremaliada, profunda, El cervell de l’Andrew, singularment reeixida, significa un gir sorprenent en el cànon d’un escriptor la prosa del qual crea el seu propi paisatge i que, en paraules de Don DeLillo, té com a tema principal «permetre que la vida de la gent del carrer marqui el ritme de la Història».

::: Com comença...
Li parlaré del meu amic Andrew, el científic cognitiu. Però no és una història bonica. Una nit va presentar-se a la porta de la Martha, la seva exdona, amb una criatura als braços. I és que la seva estimada Briony, la jove amb qui s’havia casat després de la Martha, s’havia mort feia poc.

::: Moments...
(Pàg. 12)
¿I com sabem que no és això el que Déu vol, que perfeccionem la seva mereda d’idea imperfecta de la vida com a condició sense remei? Som el seu pla de contingència, la seva còpia de seguretat. Déu actua a través de Darwin.

(Pàg. 28) 
És la sensació que perceps quan surts de la ciutat. Als nord-americans ens agrada fer-hi escapades, a aquest món salvatge.
¿A què es refereix?
Esquiar vessant avall –aquesta és una de les nostres escapades de franc. Onades per cavalcar, rius d’aigües braves. Vents contra les quals resistir... Són les escapades que el planeta ens ofereix gratuïtament. Són aquí i l’únic que hem de fer és enfilar-nos-hi o baixar-ne, o morir-nos.

(Pàg. 36)
(...) l’amor és el cop contundent que ens torna sensibles a la desesperança.

(Pàg. 92)
I com sol passar amb les parelles recents, érem esca. La passió s’encenia per no res –les rialles, la intensitat del moment.

(Pàg. 115)
¿De què riu? Fer-se passar pel que no és, aquesta és la feina del cervell. Es dedica a això. El cervell fins i tot pot fer veure que no és el cervell.
¿Ah sí? ¿I què pot fer veure que és, només a tall d’exemple?
Doncs la major part del temps, i fins fa ben poc, l’ànima.

(Pàg. 116)
La veritable felicitat ve de no saber que ets feliç, és una serenitat animal, alguna cosa a mig camí entre la satisfacció i la joia, l’estabilitat del jo que encaixa en el món. Evidentment, em refereixo a la vida en el món occidental desenvolupat.

(Pàg. 133)
Fem emulacions mediocres del cervell grupal com si en tinguéssim enveja. Ens abandonem temporalment a una ment social més àmplia i actuem segons els seus dictats tal com els ordinadors individuals cedeixen la seva capacitat a la xarxa. Potser anhelem una situació semblant a la d’aquest altres éssers vius –les formigues, les abelles-, en la qual el pensament està externalitzat. El pensament en núvol, un Übermensch químic.

(Pàg. 134) 
Parli’m dels seus plans de futur.
No em faci riure, doctor. Li estic parlant del final de la meva vida.

(Pàg. 149)
(...) mirar dins d’un mateix és perillós. Es passa per una infinitat de miralls que et van distanciant de tu mateix. Això forma part, també, de l’astúcia del cervell: mai no t’arribaràs a conèixer del tot.

(Pàg. 199)
Digui’m, doctor: ¿sóc un ordinador?
¿Com diu?
¿Sóc el primer ordinador dotat de consciencia?
¿Amb malsons terribles, amb sentiments, amb tristesa, amb enyorança?
No, Andrew, vostè és un esser humà.
Ves, què ha de dir.

::: Altres n'han dit...
Sóc el què llegeixo, Je dis ce que j'en sens, Biblioteca Ramon Vinyes i Cluet, Libros. Instrucciones de uso, Anika entre libros, Fulgores literarios, Trapezi (Pere Calonge), Buk Magazin (Juan Vera), Ara (Pere Antoni Pons), Un dernier livre avant la fin du monde, La cause litteraire, Pep Grill.

::: Enllaços:
E.L.Doctorow, preguntes i més preguntes, dues històries, engrunes de neurociència, cognitivisme, voltes i volteretes en la trama, sobre la neuronovel·la, el show de Leo Singer.