divendres, 4 de novembre de 2016

Poemes 1925 - 1930 - T.S. Eliot




          "(...) discurs sense paraules i paraula sense discurs (...)"





Eliot, T.S. Poemes 1925-1930 
Martorell: Adesiara, 2014


The hollow men. Ash Wednesday, Ariel poems. Traducció d’Alfred Sargatal
Col·lecció D’ací i d’allà, 42




 Què en diu la contraportada...
L’any 1922, T. S. Eliot publica The Waste Land, que es converteix ben aviat en un dels models indiscutibles de la poesia anglesa, i el 1945 surten a llum els Four Quartets, que el poeta considerava la seva obra mestra. Entre aquestes dues fites, hi ha uns anys de tenaç activitat intel·lectual i espiritual, on l’etapa que va del 1925 al 1930 es revela absolutament decisiva per a la seva obra posterior. Aquest volum inclou els tres reculls que Eliot va escriure en aquest breu però intens període: Els homes espantall (1925), Dimecres de Cendra (1930) i Poemes d’Ariel (1927-1930), una mostra excel·lent de la millor poesia del segle XX.

► Com comença...
I
Som els homes espantall
som els homes farcits
que es recolzen l’un amb l’altre
l’olla plena de palla. Oh Déu!
Les nostres veus ermes, quan
xiuxiuegem plegats
són tranquil.les i sense sentit
com el vent en l’herba seca
o potes de rata sobre trossos de vidre
en el nostre celler sec.
Els homes espantall
I
We aret he hollow men
We are the stuffed men
Leaning together
Headpiece filled with straw. Alas!
Our dried voices, when
We whisper together
Ara quiet and meaningless
As wind in dry grass
Or rat’s feet over broken glass
In our dry cellar.
The hollow men














► Moments...
(Pàg 19)
IV
Els ulls no són aquí
no hi ha ulls aquí
en aquesta vall d’estels agonitzants
en aquesta vall buida
en aquest freu dels nostres regnes perduts

en aquest últim lloc de trobada
caminem plegats a les palpentes
i procurem no parlar
concentrats en la riba d’aquest riu inflat

invidents, fora que
els ulls reapareguin
com l’estrella perpètua
rosa multifòlia
del regne crepuscular de la mort
l’esperança només
dels homes buits.
Els homes espantall
IV
The eyes are not here
There are no eyes here
In this valley of dying stars
In this hollow valley
This broken jaw of our lost kingdoms

In this last of meeting places
We grope together
And avoid speech
Gathered on this beach of the tumid river

Sightless, unless
The eyes reappear
As the perpetual star
Multifoliate rose
Of death’s twilight kingdom
The hope only
Of empty men.
The hollow men






















(Pàg. 21)
V
(...)
Entre la idea
i la realitat
entre el moviment
i l’acció
cau l’Ombra
perquè Teu és el Regne

Entre el concepte
i la creació
entre l’emoció
i la resposta
cau l’Ombra
la Vida és molt llarga
(...)
Els homes espantall
V
(...)
Between the idea
And the reality
Between the motion
And the act
Falls the shadow
For Thine is the Kingdom

Between the conception
And the creation
Between the emotion
And the response
Falls the shadow
Life is very long
(...)
The hollow men



















(Pàg. 27)
I
(...) com que sé que el temps és sempre temps
i el lloc és sempre i només lloc
i el que és real ho és només per un moment
i només en un sol lloc
m’alegro que les coses siguin com són i
renuncio a la santa faç
i renuncio a la veu
perquè espero no tornar mai més (...)
Dimecres de centra
(...)
Because I Know that time is always time
And place is always and only place
And what is actual is actual only for one time
And only for one place
I rejoice that things are as they are and
I renounce the blessed face
And renounce the voice
Because i cannot hope to turn again (...)
Ash-Wednesday












(Pàg. 33)
II
(...)
viatge sense terme
conclusió de tot allò
que mai no conclou
discurs sense paraules i
paraula sense discurs
gràcies a la Mare
pel Jardí
on tot amor acaba.
(...)
Dimecres de cendra
II
(...)
Journey to no end
Conclusion of all that
Is inconclusible
Speech without word and
Word of no speech
Grace to the Mother
For the Garden
Where all love ends.
(...)
Ash-Wednesday














(Pàg. 39)
III
(...)
Senyor, jo no sóc digne
Senyor, jo no sóc digne
Però digueu tan sols una paraula.
Dimecres de cendra
III
(...)
Lord, I am not worthy
Lord, I am not worthy
but speak the word only.
Ash-Wednesday








(Pàg. 57)
(...)
Tot això va passar fa molt de temps, ho                                                              [recordo,
i estaria disposat a repetir-ho, però fixeu-vos
fixeu-vos bé
en això: tot aquell camí, ¿el vam fer cap
al Naixement o bé cap a la Mort?(...)
El viatge dels reis màgics (Poemes d'Ariel)
(...)
All this was a long time ago, I remembrer,
And I would do it again, but set down
This set down
This: were we led all that way for
Birth or Death? (...)
Journay of the magi (Ariel Poems)










(Pàg. 61)
(...)
Estic cansat de la pròpia vida i de la vida dels                             [qui vindran després de mi,
moro en la pròpia mort i en les morts del qui                               [vindran després de mi.
Deixeu marxar el vostre servent,
que els meus ulls ha han vist la vostra
                            [salvació
Un cant per Simeó (Poemes d'Ariel)
(...)
I am tired with my own life and the lives of                                                  [those after me,
I am dying in my own death and the deaths of                                                [those after me.
Let thy servant depart,
Having seen thy salvation.
A song of Simeon (Ariel Poems)











(Pàg. 63)
(...)
La càrrega pesant de l’ànima que creix
confon i irrita més  més cada dia;
cada setmana irrita i confon més
amb els imperatius del ser i el semblar
i del permès i el prohibit, del desig i la                                                           [renúncia.
El dolor de viure i la droga dels somnis
fan arrupir l’animeta asseguda ran de la                                                           [finestra (...).
Animula (Poemes d'Ariel)
(...)
The heavy burden of the growing soul
Perplexes and offends more, day bay day;
Week by week, offends and perplexes more
With the imperatives of “is and seems”
And may and may not, desire and control.
The pain of living and the drug of dreams
Curl up the small soul in the window seat (...)
Animula (Ariel Poems)













(Pàg. 69)
(...)
Aquesta forma, aquest rostre, aquesta vida
Viuen per viure en un món de temps més                              [enllà de mi mateix; deixeu-me
Renunciar a la meva vida per aquesta altra, al                       [meu discurs pel que no ha estat pronunciat,
El desvetllat, llavis oberts, l’esperança, les noves naus.
Marina (Poemes d'Ariel)
(...)
This form, this face, this life
Living to live in a world of time beyond me;                                                               [let me
Resign my life for this life, my speech for                                                      [that unspoken,
The awakened, lips parted, the hope, the new ships.
Marina (Ariel Poems)












 Altres n'han dit...
Eix Diari.

 Enllaços:
Thomas Stearns Eliot,  les arrels de qualsevol poeta, mentalitat ampliada, els Nous Crítics, la importància de l'home i la seva obra, l'autor respon de la seva obrasobre "El viatge dels reis màgics", sobre "Els homes espantall", sobre "Un cant per Simeó".

 Llegeix:
Anglès (The hollow men - html)

 Llegeix i escolta:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada