diumenge, 25 de maig de 2014

Maleïdes les guerres - Jordi Cornudella (editor)




"(...) Si algú pregunta per què vam morir, és perquè els nostres pares van mentir (...)."





Jordi Cornudella (editor). Maleïdes les guerres. 
Barcelona: Edicions 62 - Empúries, 2003

Col·lecció Poesia, 79







è  Com comença... 
I LLAVORS LA SENYORA D'UR FA SENTIR SOBRE LA TERRA AQUEST LAMENT DE LIRA, ELLA MATEIXA PROFEREIX AMB VEU TRANCADA EL PLANY SOBRE EL CASAL ENDERROCAT:

Quan m'afligia per aquest dia de tempesta,
el dia que tenia destinat, sentenciat, que m'esquinçava,
el dia que tenia destinat, sentenciat, que m'esquinçava.
a mi, Senyora d'Ur;

per més que m'estremís davant el dia de tempesta,
el dia de tempesta destinat, sentenciat, que m'esquinçava,
el dia de tempesta que em tenien destinat,
ho no podria escapar-me del dia fatídic.
(...)

Plany de Ningal per la destrucció d'Ur
Traduit per Segimon Serrallonga

è  Moments...
(Pàg. 18)
Hi ha qui diu que un exèrcit, o una tropa
de cavallers, o una flota, és la cosa
més bonica del món: per mi, en canvi,
és el que estimes.
(...)

La cosa més bonica del món - Safo

Traduït per Jordi Cornudella

(Pàg. 28) 
(...)
"¿Què teniu, el bon compte?
Sembla que no esteu bé!".
"El mal que tinc, comtessa,
greu us té de saber.
Me'n tinc d'anar a la guerra,
no sé quan tornaré".
Maleïda la guerra
i qui l'ha fet també.
"Digueu que vós sou nuvi,
tot just teniu muller".
"Això no hi val, comtessa,
això no val per res.
Els que van a la guerra
tots tenen sa muller".
(...)
"Maleïdes les guerres
i aquell que les va fer,
perdició de donzelles
i mort de cavallers".

El comte d'Estela

(Pàg. 36)
És un racó de prat on canta un rierol
que penja com un boig pelleringues de plata
a l'herba; on, de l'altiva muntanya, brilla el sol;
és una vall petita que de clarors esclata.

Un soldat jove, boca oberta, descofat,
en frescos créixens blaus es remulla el clatell
i dorm: a l'herba, sota el núvol, s'ha ajaçat;
pàl·lid al seu llit verd, la llum plou damunt d'ell.

Dorm amb els peus als gladiols. Dormint, somriu
igual com somriuria, malalt, un nen petit.
Bressa'l amb calidesa, natura, que té fred.

Les olors no li fan tremolejar el nariu;
dorm a ple sol, amb una mà damunt del pit,
tranquil. Té dos forats vermells al costat dret.

El dorment de la vall - Arthur Rimbaud
Traducció de Tomàs Martí.

(Pàg. 46)
Cima Quattro, 23 de desembre del 1915
Tota una nit sencera
estirat a la vora
d'un company
massacrat
que tenia la boca
serrada
cap a la lluna plena
amb la congestió
de les seves mans
ficada dins
del meu silenci
he escrit
cartes plenes d'amor

No havia estat mai
tan
aferrat a la vida

Vetlla - Giuseppe Ungaretti
Traducció d'Oriol Codina

(Pàg. 52)
(...)
si a cada sotragada sentissis el doll de sang
que li sortia a raig fet dels pulmons plens de bromera,
escabrós com un càncer i amarg com l'excreció
d'unes úlceres incurables en unes llegües innocents,
llavors tu, amic meu, no diries amb tanta fogositat
als vailets que anhelen desesperadament la glòria,
la vella Mentida: Dulce et decorum est
pro patria mori.

Dulce et decorum est - Wilfred Oweb
Traducció de Dídac Pujol

(Pàg. 55) 
Bosc de Courton, juliol de 1918
Som com
a la tardor
en els arbres
les fulles

Soldats - Giuseppe Ungaretti
Traducció de Narcís Comadira

(Pàg. 59)
(...)
Si algú pregunta per què vam morir,
és perquè els nostres pares van mentir.
(...)

Forma comuna.. Epitafis de la guerra 1914 -18. - Rudyard Kipling
Traducció de Jordi Cornudella.

(Pàg. 72)
(...)
¿Què va ser, doncs, la guerra? No sols desavinença de banderes,
sinó una infecció del cel de sempre
que penjava sinistrament sobre la terra
per més que fóssim en el maig més airejat.
Premia avall el cel; nosaltres, oprimits, trèiem enfora
la llengua altiva, el puny estret i la verga valenta.
Les xacres naturals ja no estaven de moda
perquè la Mort era jove altre cop: patrona única
del morir-se amb salut, de l'espasme fatal prematur.
(...)

El record de la guerra - Robert Graves
Traducció de Jordi Cornudella

(Pàg. 76)
El meu germà era aviador,
Un dia va rebre un avís,
Així doncs, va fer les maletes
I el van enviar cap al sud.

El meu germà és conqueridor;
El nostre poble vol espai
I guanyar terres ha estat sempre
El nostre somni més antic.

L'espai que el meu germà ha guanyat
És al massís de Guadarrama,
Té un metre vuitanta de llarg
I de fons un metre cinquanta.

El meu germà era aviador - Bertolt Brecht
Traducció de Feliu Formosa

(Pàg. 84)
(...)
A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida:
l'altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.

Avui en terres de França
i demà més lluny potser
no moriré d'enyorança
ans d'enyorança viuré.

En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra;
quatre pins, un bosc espès;
cinc quarteres, massa terra.
"Com el Vallès no hi ha res".
(...)

Corrandes d'exili - Pere Quart

(Pàg. 88)
(...)
II
Llevat de les tres grans tocatardanes
que amb leviatans i ocells de foc
vengen qui sap quin català, caigut de l'Ebre a les vessanes
o de Madrid damunt el roc,
les nacions, lliurat al vent l'últim parrac de sobiranes,
es feren fonedisses en llur iniquitat;
les altres són folcat
de tu que les menes i manes,
oh furiós damunt l'aranya de negre cos blindat.
(...)

Esplai en 1941 - Josep Carner.

(Pàg. 132)
(...)
VI
Eludida una vegada la sentència,
tot és diferent,
perquè en veure'ns de nou ens trobem estranys
jo i la pàtria.
(...)

Narració del sergent Jack Jackson d'Oklahoma - Günter Kunert
Traducció de Feliu Formosa

(Pàg. 158)
(...)
Diré Kosovo
per dir el buit que culmina
l'horror del segle.
(...)
La pau, pregonen,
i amb la boca petita
criden la guerra.
(...)

Haikús en temps de guerra - Miquel Martí i Pol

è  Altres n'han dit...

è  Enllaços:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada