dimecres, 21 de maig de 2014

La senyoreta Else - Arthur Schnitzler






"Ben mirat, només m'han educat perquè em vengui, d'una manera o altra."





Schnitzler, Arthur. La senyoreta Else. 
Barcelona: Quaderns Crema, 1997

Fräulein Else. Traducció de Joan Alavedra.
Col·lecció Mínima minor, 75     i


è Què en diu la contraportada...
"¿Manté el tracte, senyor von Dorsday? Jo estic a punt. Aquí em té. Estic ben tranquil·la. Somric. ¿Pot comprendre la meva mirada? El seu ull em diu: vine! El seu ull em diu: et vull veure nua. I bé, pocavergonya, nua estic."

è Com comença... 
-"¿De debò no vols jugar més, Else?" -"No, Paul, no puc més. Adéu. -A reveure, senyora."
- "Però, Else, digui'm senyora Cissy. O, millor encara: Cissy, simplement." - "A reveure, senyora Cissy." - "¿Per què se'n va, ja, Else? Encara falten dues hores llargues pel dinner." -"Segueixi el seu single amb Paul, senyora Cissy. No és gaire divertit jugar amb mi, avui.." -"No en faci cas, senyora, avui té un mal dia- De totes maneres, Else, el mal humor t'afavoreix molt. I el sweater vermell encara més." -"Espero que el blau et portarà més sort, Paul. Adéu."
La sortida ha estat bastant bona. Mentre aquest parell no es creguin que estic gelosa!.

è Moments...
(Pàg. 22)
S'ha acabat l'Alpenglühen. El vespre ha perdut el seu encís. El paisatge és trist. No, no és el paisatge sinó la vida, que és trista.

(Pàg. 29) 
Voldria cridar un salut als aires abans de tornar a baixar amb aquests canalles. ¿Però a qui l'adreçaria? Estic del tot sola. Estic tan terriblement sola com ningú no pot imaginar-s'ho. Jo et saludo, estimat meu! ¿Qui? Jo et saludo, nuvi meu! ¿Qui? Jo et saludo, amic meu! ¿Qui?...

(Pàg. 31)
A casa nostra tot ho enllestim amb brometes, i ningú no hi està mai, de broma. En el fons, l'un tem l'altre i cadascú està sol.

(Pàg. 47)
"(...) I... el que jo vull comprar-me aquesta vegada, Else, tot i valer molt, vostès no es farà pas més pobre en vendre-m'ho. I que això quedaria secret entre vostè i jo, això li juro, Else, per... per tots els encisos que en revelar-me el seu cos m'emplenarien de goig."

(Pàg. 52) 
De segur que Cissy també jeu tota nua quan Paul s'esquitlla pel passadís de l'hotel cap a la seva habitació. Com jo m'esquitllaré aquesta nit cap a la del senyor von Dorsday.
No, no. No vull. Qualsevol altre...-però ell no. Paul encara. O bé aquest vespre me'n busco un tot sopant. Tot m'és igual. Però no puc pas anar dient a l'un i l'altre que d'això en vull trenta mil florins! Aleshores ja fóra com una d'aquelles donotes de la Kärntnerstrasse. No, jo no em venc. Mai. Mai no em vendré. Jo em dono. Sí, si algun dia trobo el meu, jo em dono. Però jo no em venc. Jo vull ser una viciosa, però no una donota. S'ha equivocat, senyor von Dorsday. I el papà també. Sí, s'ha equivocat. Ja ho havia d'haver previst, això. Ell coneix els homes. Ell coneix, també, el senyor von Dorsday. Ell podia pensar, doncs, que el senyor von Dorsday no faria res per no res. - A més, ell hauria pogut telegrafiar o venir ell mateix. D'aquesta manera, però, era més còmode i més segur, ¿oi, papà? Quan es té una filla tan bonica, ¿per què haver d'anar a la presó? I la mamà, ximple com és, s'instal·la i escriu la carta. El papà no s'hi ha arriscat. Això m'ho hauria d'haver advertit. Però no us sortirà bé. No, has especulat massa a la segura amb la meva tendresa filial, papà; has calculat massa a la segura que primer suportaria qualsevol porqueria abans d'abandonar-te a les conseqüències de la teva lleugeresa criminal.

(Pàg. 61)
Oh, quina vida tan deliciosa! ¿Per què, si no, les meves superbes espatlles, les meves belles cames tan esveltes? ¿I per què hi he vingut, al cap i a la fi, a aquest món? I els estarà bé, a  tots plegats. Ben mirat, només m'han educat perquè em vengui, d'una manera o altra.

(Pàg. 74)
(...) ¿Què és, aleshores, el que em caldrà fer? He de fer-ho, he de fer, de totes passades, tot, absolutament tot el que demani el senyor von Dorsday per tal que el papà demà tingui els diners... per tal que no l'empresonin, per tal que no es mati. I ho faré. Sí, ho faré, tot i que serà malaguanyat. D'aquí a mig any tornarem a ser on som ara. D'aquí a quatre setmanes! D'això, però, no n'he de fer res. Ara  faré aquest sacrifici... i després cap més. Mai, mai, mai més.

(Pàg. 101)
Ara tornen a ser tots tres a fora, davant la porta, els assassins! Tots són uns assassins. Dorsday i Cissy i Paul, i Fred també és un assassí, i la mamà igualment. Tots plegats m'han assassinat, i fan com si ni ho sabessin. S'ha suïcidat, diran.  Vosaltres m'heu matat, tots vosaltres, tots vosaltres!

è Altres n'han dit...
Cuchitril literario, La Biblioteca de Babel, Un libro al día, Crónica del alba

è Enllaços:
Arthur Schnitzler, oda a una heroïna, temes i context social, claus estilístiques, que va primer? el contingut o la forma?, ecosC8H12N2O3

è Llegeix-lo:
Alemany (html)
Espanyol (pdf)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada