dimecres, 28 de maig de 2014

La finestra oberta i altres contes fantàstics d'humor negre - Saki



("...) una vegada has permès que l'Impossible s'integri als teus càlculs, les possibilitats es fan pràcticament il·limitades."



Saki. La finestra oberta i altres contes fantàstics d'humor negre. 
Barcelona: Laertes, 2008

Traducció d'Emili Olcina.
Col·lecció L'Arcà   i


è Què en diu la contraportada...
Laertes editorial es complau en presentar, per primera vegada en català, un conjunt dels millors relats de Saki, el mestre satíric de Graham Greene, Borges i Chesterton, dins de la reconeguda col·lecció de literatura fantàstica, L'arcà.

Saki és, diu Graham Greene, "el més gran humorista anglès del segle XX". Borges i Chesterton, entre molts altres, en són admiradors i deixebles i, amb el pas del temps, el reconeixement de la seva figura el converteix en un autor immortal, de referència.

Saki, amb una infància turmentada per la rígida pedagogia victoriana, carrega les tintes i satiritza amb mordacitat aquella "bona societat" farcida d'estupidesa, recoberta de pomposa respectabilitat. Però la grandesa humorística i literària de Saki té que veure, principalment, amb la capacitat de revelar, sota la placidesa autocontemplativa de la vida urbana, la força invasora d'una Naturalesa dotada, als seus ulls, de l'omnipotència de la divinitat. "Sortim al jardí per la porta vidriera," diu Tom Sharpe de l'obra de Saki, "i ja som en el regne del déu Pan".

La comicitat i la fantasmagoria de Saki tenen el mateix origen: la visió d'un món social tan inestable que és trasbalsat fàcilment per contactes amb les forces suprahumanes de la Naturalesa, i que hi té lloc, tot sovint, una permutació de papers entre els animals i els éssers humans

è Com comença... 
Egbert va entrar a l'espaiosa sala d'estar, dèbilment il·luminada, amb l'aire de qui no sap ben bé si entra en un colomar o en una fàbrica de bombes, i està preparat per a qualsevol de les dues eventualitats. La petita baralla domèstica a l'hora del dinar no havia estat lliurada fins a un desenllaç definitiu, i era un enigma si Lady Anne estava d'humor per renovar o suspendre les hostilitats.
La reticència de Lady Anne

è Moments...
(Pàg. 43)
Conradin suposava que un dia qualsevol sucumbiria a la pressió aclaparadora de les coses fatigosament necessàries, com ara les malalties, les restriccions d'afecte i l'avorriment interminable. Sense la imaginació, que es dreçava sota l'esperó de la soledat, hauria sucumbit feia temps.
Sredni Vashtar

(Pàg. 51) 
Laploshka era un dels homes més vils que jo havia conegut mai, i certament un dels més agradables de tracte. Deia coses horribles de l'altra gent d'una manera tna encisadora que el perdonaves per les coses igualment horribles que deia de tu mateix darrera teu. Detestem lliurar-nos a les xafarderies malignes, i estem sempre agraïts amb les que ho fan en comptes de nosaltres, si ho fan bé. I Laploshka ho feia realment bé.
L'ànima de Laploshka.

(Pàg. 67) 
Sylvia va somriure, satisfeta, tot adreçant al paisatge una mirada valorativa d'Escola d'Arts Plàstiques, i després, de sobte, gairebé es va estremir.
- Això és molt salvatge -va dir a Mortimer, que se li havia apropat-. Gairebé diries que en un lloc com aquest el culte de Pan no deu haver mort del tot.
- El culte de Pan no ha mort mai -va dir Mortimer-. Déus més recents potser li han pres a vegades el adoradors, però tothom torna, finalment, al Déu de la Naturalesa. L'han anomenat el Pare de Tots els Déus, però la majoria dels seus fills han nascut morts.
La música al turó.

(Pàg. 69) 
Mentre caminava lentament cap a la casa, una irritació despectiva li dominava les idees, però aviat va ser remplaçada per l'experimentació aguda d'un no sé què que s'assemblava molt a la por.
La música al turó.

(Pàg. 79)
Les mirades desconfiades, els silencis esquerps i les paraules esmolades eren a l'ordre del dia. Pel que feia a l'àvia, es passava les hores asseguda a la cuina o al jardí i mormolava amenaces i encanteris contra Martha Pillamon. Hi havia un no sé què d'aterridor i alhora patètic en l'espectacle d'aquells fràgils bocins d'éssers humans que consagraven les darreres i tremoloses energies a la tasca de perjudicar-se els uns als altres. Semblava que l'odia era l'única facultat que sobrevivia amb una força i una intensitat indoblegades allà on tota la resta s'ensorrava en unes ruïnes ordenadament simètriques.
La pau de Mowble Barton.

(Pàg. 83) xxx
(...) una vegada has permès que l'Impossible s'integri als teus càlculs, les possibilitats es fan pràcticament il·limitades.
La pau de Mowble Barton.

(Pàg. 85)
Leonard Bilsiter era una persona d'aquelles que no aconsegueixen trobar aquest món atractiu o interessant i cerquen la compensació d'un "món invisible" nascut de la pròpia experiència, la pròpia imaginació... o la pròpia invenció. Les criatures se'n surten bé amb aquesta mena de coses, però les criatures en tenen prou de convèncer-se elles mateixes, i no difonen les pròpies creences amb la idea de convèncer ningú més. Les creences de Leonard Bilsiter eren per a "uns pocs", és a dir, per a qualsevol que volgués escoltar-lo.
La lloba. 

(Pàg. 99)
Era com si tots els dolors, famèlics i freds, d'un món glaçat, com si totes les implacables fúries famolenques de l'extensió salvatge, barrejades amb altres melodies desolades i fosques que no podien ser descrites amb paraules, s'haguessin condensat en aquell lament bestial.
- Llops! -va exclamar el baró.
Els llops de Cernogratz

(Pàg. 108)
Aquella vella que seia allà, tan blanca i arronsada, havia estat una nena alegre i bulliciosa que jugava en els caminets, i en els pallers, i a les golfes de la granja. D'allò feia més de vuitanta anys. I ara no era res més que un organisme vell i fràgil que s'encongia davant la gelada mort que s'apropava, finalment, per endur-se-la.
La teranyina.

è Altres n'han dit...

è Enllaços: 
Hector Hugh Munro, Sakiels animals com a executors de la revenja

è Llegeix-lo:
Anglès -recull de contes (html)
Angles/Espanyol - La finestra oberta (html)

è Escolta'l: 
Espanyol - Sredni Vashtar (lectura teatralitzada)

è Mira'l:
Anglès - The open window
Anglès - Sredni Vashtar

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada