dissabte, 16 de maig de 2009

La classe - François Bégaudeau



Bégaudeau, François.La classe
Barcelona: Empúries, 2009





Entre les murs
Traducció Ona Rius Piqué
Col·lecció: Narrativa, 339

>> Què en diu la contraportada...
En François i els seus col·legues professors es preparen per encarar un nou curs en un institut d’un barri conflictiu de París. Plens de bones intencions, amb ganes d’aportar la millor educació als seus alumnes, es fan forts contra el desànim. Però les cultures i les actituds s’enfronten dins les quatre parets de les aules, microcosmos de la França contemporània. Per divertits i estimulants que puguin ser els adolescents, els seus comportaments poden tallar de rel l’entusiasme d’un professor que no cobra prou. La gran franquesa de François sorprèn els alumnes, però el seu sentit estricte de l’ètica trontolla quan els joves comencen a rebutjar els seus mètodes.

>> Com comença...
Arribat el dia, sortint de la boca del metro, m'he aturat al bar per no presentar-me massa d'hora. Al taulell de coure, el cambrer uniformat escoltava mig distret un quadragenari amb ulleres, els ulls del qual recorrien en ziga-zaga un article.

-Quinze mil vells menys, lloc per als joves.

>> Moments...
(Pàg. 15)
Full petit, quadriculat. Em dic Souleymane. Sóc més aviat tranquil i tímid a classe i a l'escola. Però a fora sóc una altra persona: nerviós. No surto gaire. Tret per anar a la boxa. Voldria ser tècnic de climatització més endavant i el que menys m'agrada és la conjugació.

Full petit, quadriculat i perforat. Em dic Khoumba però no m'agrada gaire. M'agraden la llengua i la literatura, tret si el professor és nul. La gent diu que tinc mal caràcter, és veritat, però depèn de com em respecten.
Full de llibretat d'esborranys. Em dic Djibril. Sóc malià i n'estic orgullós, perquè aquest any l'equip de Mali participarà a la copa d'Àfrica (...)

(Pàg. 49)
Un adolescent aprèn a respectar els professor a poc a poc a còpia d'amenaces o per por de posar-se en problemes. Només són exemples, això. Jo el respecto i el resepcte ha de ser mutu. Per exemple, jo no li dic que és un histèric i, aleshores, ¿per què m'ho diu vostè? Jo le respectat sempre, com és que ara em fa escriure això!! En qualsevol cas, sé que em té mania, i no sé perquè. NI vinc a l'escola perquè el professor em faci brometes per no sé quines raons!!

(Pàg. 89)
M'he aturat al bar. Una sexagenària esdentegada llançava la cendra als peus del taulell de coure. Ha demanat al cambrer uniformat el nou preu del Malboro.

- Cinc euros.
- Hòstia.
- Ja ho pot dir.
- Hivern i al cul del món.

(Pàg. 97)
- (...) No tinc cap intenció ni d'esbroncar-vos ni de moralitzar-vos, no us diré que l'antisemitisme no està bé com tampoc no ho està fumar o trencar un gerro. Jo faig la meva feina de profe de llengua: us ensenyo a desconfiar de les coses inexactes. Si em dieu que el C.O.D. s'ha de fer concordar amb el participi passat, us dic que és inexacte. Bé, doncs, no estimar els jueus no està bé ni malament, només és inexacte. Quan tenia la vostra edat era comunista, ¿sabeu què vol dir comunista? A grans trets un comunista és aquell que vol que els pobres siguin menys pobres i que els rics siguin menys rics. En aquella època els meus enemics eren els patrons, els que manen de veritat. Això tenia més cara i ulls, ¿no us sembla? I sobretot era molt més precís.
L'Imane ha murmurat una cosa que ha fet exultar d'aprovació la Sandra i s'han picat les mans.

- ¿Què passa?
- No, res.
- Sí, alguna cosa. Si esclateu a riure així, deu ser perquè passa alguna cosa.
- No, no.
- Digueu-me.
L'Imane dubtava, després s'ha llançat, mirant-me de dalt a baix, sense poder amagar un petit somriure d'evidència sota el nas.
- Professor, els patrons són els jueus.
Vet aquí.

(Pàg. 114)
Laxisme = permissivitat

¿S'ha de restablir l'autoritat que van conèixer els nostres avis a l'escola? Crec que hem de deixar el passat enrere i pensar que les coses que van funcionar aleshores potser serien menys eficaces ara i en un futur. Crec que és l'adult qui ha d'afirmar-se i imposar les regles segons els valors en què creu, i no en nom d'una moda que es basaria en la força i que consistiria a ser més sever amb els alumnes. Per bé que la manca d'assiduïtat, respecte i molts d'altres factors que ens duen a replantejar-nos el paper de l'escola siguin presents tan sovint en els nostres centres, ¿seria una bona solució restaurar aquesta autoritat seguint la moral dels nostres avantpassats? No ho crec. Els joves d'avui en dia no acceptarien una autoritat com aquesta. No són capaços ni d'imaginar-la.

(Pàg. 126)
- Professor, ¿és possible canviar de classe?
- No.
- És un fàstic, aquesta.
- Perquè tu en formes part
- I vostè també.
- Afanya't.

(Pàg. 136)
- Professor, ¿podem parlar dels atemptats?
- ¿Per dir-ne què?
- Repeteixen constantment que són els islamistes, i en realitat ni tan sols ho saben.
- És força probable, ¿no?
El Mohammed-Ali i la Soumaya han pujat de seguida als marlets entrellaçant vociferacions.
- ¿Per què diuen que han estat els islamistes? Mentre no hi hagi proves que no diguin res i llestos, no hi ha dret.
- ¿I què canvia?
El Mohammed-Ali s'havia escapat de l'escamot vindicatiu.
- Canvia que no ho sabem, vet aquí.
La Soumaya ha tornat a carregar l'arma.
- No saben ni el de l'11 de setembre
L'Imane ha entrat a la cursa.
- Jo estava contenta l'11 de setembre.
I jo estava content de poder-los rebatre.
- ¿3.000 morts i estaves contenta?
El Mohammed-Ali torna a començar.
- Ei, profe, ¿i els morts que fan els americans a Palestina i tota la resta?
- Sí, admentem-ho, però no ens podem quedar eternament a l'espiral de la venjança.

(Pàg. 152)
N'estic fins al capdamunt d'aquests guinyols, no els vull veure més, no els vull veure més. M'han muntat un sarau i no púc més, no puc suportar-los més, no puc, no puc més, no saben res i et miren com si fossis una cadira quan els vols ensenyar alguna cosa, que s'hi quedin per sempre a la merda, que no se'n moguin, jo no els en trauré, he fet el que havia de fer, he intentat fer-los-en sortir però no ho volen, s'ha acabat, no hi ha res a fer, hòstia, no els vull veure més, (...)

>> Altres han dit...
El bloc de Xavier Torróntegui, En blanco y negro

>> Enllaços...
François Bégaudeau, retrat de l'autor, Copa d'Àfrica, l'autor i les seves motivacions, l'escola sel·lecciona, escriptor o actor?, Festival Internacional de Cannes, el procés de l'aprenentatge, pensem una mica?, però com ho hem de fer?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada