Ondina - Friedrich de la Motte Fouqué

"(...) Us recomano prudència, amor i fidelitat."

De la Motte Fouqué, Friedrich. Ondina
Pollença : El Gall Editor Quid Pro Quo, 2020

Undine. Traducció de Clara Formosa.
Col·lecció de Narrativa, 21.




::: Què en diu la contraportada…
Ondina és filla d’una deïtat fluvial que va entregar-la a un pescador en un intercanvi amb la seva filla humana per tal d’aconseguir una ànima. L’entorn màgic del bosc on viu es veurà trasbalsat per l’aparició del cavaller Huldebrand, de qui s’enamora i a qui s’uneix fins a viatjar a les terres de Ringstetten, de les quals ell és el senyor, acompanyats per l’espectral figura de Kuhlborn. Allà haurà de lluitar i adaptar-se a un món que li és del tot aliè…

Aquesta historia d’amor apassionat va merèixer els elogis de Goethe i Heine, entre molts altres autors, i és considerada una de les obres mestres de la literatura fantàstica europea.

En aquesta edició reproduïm les il·lustracions clàssiques d’Arthur Rackham.

::: Com comença...
Ja fa molts i molts centenars d’anys, hi va haver una vegada un vell pescador, que, en una tarda serena, seia davant la porta de casa seva i sargia les xarxes de pescar. Vivia en un paratge meravellós.

::: Moments...
(Pàg. 59)
Potser, estimat lector, després de donar moltes voltes pel món, has arribat a algun lloc, on t’has trobat bé, on l’amor per la pròpia terra i la pau dolça que arrela en tots els cors rebrotaven en el teu; i en aquest lloc trobat, esperaves veure-.hi renéixer totes les flors de la infantesa, l’amor més pur i més profund de la teva terra natal, els preuats sepulcres dels teus avantpassats, i creies que aquí viuries bé i construiries la teva cabana. Si t’has enganyat i després has hagut d’expiar dolorosament l’error, aquí no fa al cas, i tu tampoc no et deus voler afligir amb records amargs. Però fes memòria d’aquell sensació indescriptiblement dolça (...).

(Pàg. 64)
- (...) la caritat ben entesa comença per un mateix. ¿I què importen els altres?

(Pàg. 76)
- (...) Estimada i encantadora noieta, és impossible no somriure davant les vostres bromes, però penseu a posar la vostra ànima en harmonia amb la del vostres espòs abans no sigui massa tard.
- L’ànima! -se’n va riure l’Ondina-. Sona molt bé, i per a la majoria de la gent fins i tot deu ser un valor edificant i profitós. Però, si hi ha algú que no en té, d’ànima, digueu-me, reverend, ¿què ha de posar en harmonia? (...).

(Pàg. 77) 
- (...) Senyor cavaller, us deixo a soles amb la vostra esposa. Fins on jo puc veure, no hi ha res de maligne dins seu, però sí que és molt misteriosa. Us recomano prudència, amor i fidelitat.

(Pàg. 83)
- (...) Nosaltres i els nostres iguals dels altres elements desapareixem en cos i ànima sense deixar rastre del nostre pas pel món, i mentre vosaltres desperteu a una vida pura, nosaltres restem on resta la terra, com pols, guspires, vent o onades. Perquè no tenim ànima, és el nostre element qui ens mou i ens fa obrar mentre vivim, i ens polvoritza quan ens morim (...).

(Pàg. 84)
- (...) només podem obtenir una ànima a través del vincle més íntim de l’amor amb un de vosaltres. Ara, Huldebrand, ja tinc ànima, i t’ho he d’agrair a tu, oh tu, el meu estimat, i t’ho agrairé si et quedes amb mi i no em fas desgraciada la resta de la meva vida per aquest motiu (...).

(Pàg. 124)
- (...) Un fantasma desgraciat no pot entendre de què es capaç un home quan desitja alguna cosa de debò, quan això és el que més desitja.

(Pàg. 128)
- (...) El torrent és cada cop més profund. ¿Que m’importa a mi saber qui ets?
- De fet, sí que us importa -va dir el carreter-, perquè jo sóc el Kuhlborn. -I es va posar a riure amb el rostre desfigurat i va mirar el carro, però el carro ja no era un carro, els cavalls ja no eren cavalls; tot s’havia transformat en escuma i havia desaparegut en les ones, i fins i tot el carreter es va transformar en una onada gegantina i escumosa, que enfonsava el corser que lluitava en va sota les aigües, i després es va alçar una torre líquida, més amunt dels caps de la parella aterrida, per sepultar-los per sempre.

(Pàg. 133)

Però no us estranyeu, vosaltres, mortals, si les coses no sempre van com un les havia previst. El poder maligne, que espera el moment per corrompre’ns, fa endormiscar la víctima escollida amb dolces cançons i contes de fades. En canvi, el missatger del cel, que ve a salvar-nos, sovint pica a la porta amb força i ens espanta.

(Pàg. 140)
(...) Acariciava en secret l’esperança d’acabar dissolent-se també en llàgrimes. ¿I aquí de nosaltres no li ha passat pel cap, amb un desig dolorós, aquesta idea en moments de gran aflicció?

(Pàg. 153)
- (...) ¿no vols contemplar-me per última vegada? Sóc bonica, com quan em festejaves a la nostra llengua de terra.
- Oh, si això fos cert -va sospirar l’Huldebrand – i poguessis donar-me mort amb un petó!
- Que sigui com tu vols, estimat meu -va dir.
I es va tirar el vel enrere i el seu rostre, d ‘una bellesa celestial, va somriure. Tremolant d’amor i davant la proximitat de la mort, el cavaller es va inclinar per apropar-s’hi, i ella li va fer als llavis un bes celestial, però no el va deixar anar, el va estrènyer amb força contra el seu pit i va plorar com si volgués que les llàgrimes se li emportessin l’ànima. Les llàgrimes van vessar-se dins el sulls del cavaller i van lliscar fins al seu pit amb un dolor dolç, i finalment ell va exhalar l’últim sospir, i el seu cadàver va caure dels braços bellíssims d’ella i es va enfonsar suaument als coixins del sofà.

::: Què en penso...
Inspirat pels mites germànics sobre els esperits de l'aigua, de la Motte Fouqué composa Ondina un relat de tremp eminentment romàntic (foscor, tenebres, castells, llamps, miratges i màgia) que ens submergeix en les peripècies d'una nimfa enamorada d'un cavaller humà i de la tragèdia que això comporta. 

Amb Ondina, a banda d'una trama fantàstica força efectiva, ben estructurada, i escrita amb elegància i ritme, de la Motte Fouqué ens ofereix diferents motius de reflexió i interpel·la en primera persona al lector del relat sobre actituds, sentiments i emocions, però també sobre el propi relat i la seva forma.  

Essencialment, a Ondina el Baró Fouqué contraposa l'eternitat amb la mortalitat i la religió amb el paganisme. Ho fa situant la confrontació enmig de la natura desfermada on els elements persegueixen i atemoreixen els personatges però també on els paisatges els bressolen i consolen. 

Ondina és una proposta de lectura que si mai cau a les teves mans, no dubtis en atrevir-t'hi. Tot i més en aquesta edició que ofereix algunes de les il·lustracions creades per Arthur Rackham anys més tard i que conjuguen molt eficaçment el toc fantàstic i romàntic de l'obra.

::: Altres n'han dit...
Un libro al día (Oriol), La espada en la tinta (L.Sparrow), El espejo gótico.

::: Enllaços:
Friedrich de la Motte Fouqué, els precedents, sobre sirenes, nimfes i ondines, Arthur Rackham.

::: Llegeix-lo:
Alemany (pdf)
Alemany (facsímil New York, F. W. Christern: 1865)
Anglès (facsímil amb les il·lustracions de Rackham. London: William Heinemann; New York: Doubleday, Page & Co: 1911)
Anglès (facsímil amb les il·lustracions de Harold Nelson. London: G. Newnes, 1901)
Anglès (multiformat)