Apòcrifs - Karel Čapek

"(...) Per poder encabir totes les veritats, el món s’hauria d’eixamplar,  s’hauria de fer enormement gran i lliure."

Karel Čapek. Apòcrifs.
Barcelona: Editorial Males Herbes, 2023

Kniha apokryfů. Traducció de Montse Tutusaus.
Col.lecció Distorsions, 103





::: Què en diu l’editorial...
Napoleó sincerant-se amb una cortesana. Alexandre el Gran demanant als seus súbdits que el declarin déu pel bé de l’estabilitat política. Llàtzer descontent perquè Jesús l’ha obligat a ressuscitar. Hamlet plantejant-se seriosament de dedicar-se a escriure teatre o Don Juan, al llit de mort, confessant que la seva vida sexual no és tal com tothom se la imagina.

Amb un sentit de l’humor afinat i la imaginació que el caracteritza, Karel Čapek s’atura en moments clau de les vides de vint-i-nou personatges històrics o literaris, per mostrar-nos-els en un context íntim, cometent errors, dubtant, rectificant o revelant aspectes de la seva personalitat que mai ningú ens havia explicat.

::: Com comença...
Gargallejant i gemegant després d’una llarga fase probatòria, el senat es disposa a celebrar la sessió extraordinària a l’ombra d’una olivera sagrada.
La condemna de Prometeu

::: Moments...
(Pàg. 32)
- (...) Estimat Hipòdam –va respondre Tersites-, sembla que no veus les coses. Nosaltres els hel·lens lluitem en primer lloc perquè el vell murri d’Agamèmnon amassi sacs de botí, en segon lloc perquè el fatxenda d’Aquil·les sadolli el seu afany desmesurat, en tercer, perquè el trampós d’Odisseu ens robi el subministrament de guerra, i finalment, perquè un cantaire de fireta, un tal Home o com es digui, glorifiqui per quatre monedes de merda els traïdors més grans que ha tingut mai el poble grec i, en fer-ho, profani o almenys silenciï els verdaders, humils i abnegats herois aqueus que sou vosaltres (...).
Tersites

(Pàg. 49)
(...) Que lluny queden els temps en què m’ensenyaves a emprar la raó i la lògica, si bé és la mateixa raó qui predica que cal adequar els mitjans de què disposem a la insensatesa humana.
Alexandre el Gran

(Pàg. 53)
- (...) De totes maneres, Luci, jo no us ho aconsellaria. Arribarà un dia en què us haureu de defensar amb ungles i dents. Malaguanyada energia...
- Tant se val, aixó! L’important és que tindrem un gran imperi.
- Un gran imperi... –murmurà Arquimedes-. Un cercle roman cercle tant si és petit com gran. També té límits, Luci... mai us en desfareu. Creus que per ser gran un cercle és més perfecte? Creus que dibuixar un gran cercle et fa millor geòmetra?
La mort d’Arquímedes

(Pàg. 101)
El que vol ajudar la gent i salvar el món sempre toparà amb interessos particulars. No pots complaure a tothom, és impossible. Així doncs, ja em sembla bé que curi i, els morts, també els pot ressuscitar, però això dels cinc pans no ho hauria d’haver fet. Com a forner us dic que fou un greuge terrible per al gremi!
Dels cinc pans

(Pàg. 106)
Encertar la tàctica és molt important, què en fem, de la veritat, si no la sabem imposar!
Benkhanan

(Pàg. 123) 
- (...) Hi ha una única veritat per a tots?
- I quina és?
- Aquesta en què crec.
- Ja ho veus –va dir Pilat sense precipitar-se-. Només és la teva veritat. Sou com les criatures petites que creuen que el món acaba al seu horitzó i que després ja no hi ha res. El món és gran, Josep, i hi caben moltes coses. Jo crec que a la realitat també hi caben moltes veritats. Mira, jo aquí soc foraster i la meva terra queda molt enllà de l’horitzó. Tanmateix, mai m’atreviria a dir que aquest regió és menys. Les ensenyances del vostre Jesús em son tan foranes com aquesta terra, però no per això les consideraré menys vàlides. Jo, Josep, penso que les regions tenen totes el mateix dret a ser. Passa que perquè hi càpiguen unes al costat de les altres i unes darrere les altres necessitem un món terriblement ampli. Si Aràbia s’hagués d’aixecar on hi ha Pontus, no cal dir que seria injust. I el mateix passa amb la veritat. Per poder encabir totes les veritats, el món s’hauria d’eixamplar, s’hauria de fer enormement gran i lliure.
El credo de Pilat

(Pàg. 131)
- (...) Per a un home d’estat pràctic tot és política, estimada, tot té una lectura política. Les idees s’han de valorar políticament: com es podrien dur a terme, què se’n podria fer, a què portarien. Creu-me si et dic que m’hi he trencat les banyes i la conclusió és que realitzar políticament la doctrina cristiana és impossible.
L’emperador Dioclecià

(Pàg. 175)
(...) quan odies et sents més lliure. Pots pensar el que vulguis i no aturar-te davant de res.
Goneril, filla de Lear.

(Pàg. 205)
- (...) vos no sabeu que és un gran amor.
L’esquifit mossèn parpellejà uns quants cops tot rumiant la resposta.
- Un gran amor? Jo crec que és quan dues persones aconsegueixen aguantar-se tota la vida... amb entrega i fidelitat (...)
Romeu i Julieta

(Pàg. 221)
- (...) És curiós, en les dones no ho he observat tant, però en els homes sí. En el fons de l’ànima no deixen mai de ser nens. Si a la vida fan tantes coses és justament perquè juguen; si hi posen tant passió i concentració és perquè es tracta d’un joc, no creieu? Podria ser emperador si la cosa anés de debò? Si us plau, ja ho sé, que tot és broma.
Napoleó

::: Què en penso...
Amb Apòcrifs, Karel Čapek ens ofereix un exercici de revisionisme històric, mitològic i literari fal·laç i satíric però amb un fons humanista important. En 29 relats curts estira situacions i personatges (reals o ficticis) des d’un punt de vista nou, alternatiu, anecdòtic i, en ocasions, fins i tot, força ximplet.

Čapek però barreja passat (Història, mite i ficció literària) amb present i confereix als seus episodis manipulats un tel costumista a partir de la ubicació del personatge històric -o mitològic, o literari- en una realitat molt similar a la contemporània.

És d’aquesta manera que el lector s’apropa a la proposta, tot confonent tribulacions presents amb afers del passat.

A més, l'autor txecoslovac hibrida els relats amb diferents tècniques: monòlegs, epístoles o relats dialogats. En ocasions els relats presenten lligalls entre ells, tot perpetuant el personatge i la “ficció” en diferents episodis.

Totes les peces parteixen d’una realitat contemporànea que afecta a l’autor (i per tant, al lector) i que  projecta en la història (i en la mitologia i en la literatura) per reflexionar –o fer reflexionar- sobre determinats dilemes ètics o sobre el "què hauria pogut passar si".

Així, incideix molt en el món de les creences judeocristianes, però entre línies hom també pot trobar-hi una certa càrrega política.

De totes maneres, per mi la proposta dels Apòcrifs del Karel Čapek crec que ha envellit malament. En un món on impera el soroll mediàtic, les fake news, i les idees caduquen a l'instant següent de veure la llum, el que abans podia passar com una proposta alternativa, enlluernadora i humorística, ara peca per  passar com una col·lecció de relats encartonats que només provoquen alguna reacció als qui coneixen el referent històric (o mític o literari).

::: Altres n'han dit...
Llegim (J. Armengol), Sipse (R.E. Tatto), Escotilha (L.H.Budant).

::: Enllaços:
Karel Čapek.

::: Llegeix-lo...
Espanyol (pdf).
Anglès (pdf).