Lleixes

"(...) Però el gran any 1917, que havia estroncat la carrera de molts, havia conduït l’Aleksandr Semiónovitx per nous camins." Bulgàkov, Mikhaïl. Els ous fatídics. Barcelona: Editorial Comanegra, 2022 Роковые яйца.   Traducció de Jordi Puig Col·lecció Narratives, 10 ::: Què en diu la contraportada... Moscou, 1928. El professor Pèrsikov descobreix un raig excepcional que fa que els ous fertilitzin a una velocitat extraordinària i amb un vigor inaudit. Això passa en temps de carestia radical per culpa d’una pesta que afecta les granges de gallines russes. El poble passa gana, i el prodigi de Pèrsikov sembla caigut del cel. El govern expropia l’invent del professor i crea un pla esperpèntic per reflotar les granges del país a partir d’un gran centre de producció que, gràcies al raig, crearà unes gallines esplèndidament ponedores. I a partir d’aquí, tot anirà de tort. Què passa quan la ciència cau en mans d’ineptes? Mikhaïl Bulgàkov va escriure aquesta novel·la d’antici...

"¿(...) ¿Os importaría que nos quedáramos un poco más? Solo unos días." Bilbao, Jon. Los extraños. Madrid: Editorial Impedimenta, 2021 :::  Què en diu l’editorial... Jon y Katharina pasan el invierno en la costa cantábrica. Se alojan en la vieja casa familiar de él, demasiado grande para dos personas. Se sienten solos y, cuando Katharina se queda embarazada sin desearlo, empieza a preguntarse si irse a vivir con él fue buena idea. Dos sucesos vienen a alterar la rutina de la pareja. Una noche, unas luces extrañas aparecen en el cielo. A la mañana siguiente, Markel, un primo lejano de Jon, se presenta por sorpresa en la casa. Le acompaña la atractiva y silenciosa Virginia, una suerte de asistente. La situación pronto se vuelve incómoda: los primos no recuerdan haberse visto nunca y Jon duda de que Markel sea quien dice ser; la presencia de Virginia se hace cada vez más amenazadora y, además, los visitantes no solo no parecen querer irse, sino que empiezan a apropiarse poc...

  "(...) Que la vida le sonríe a uno                               con lágrimas en los ojos." Kallifatides, Theodor. El asedio de Troya. Barcelona: Galaxia Gutenberg, 2020 Slaget om Troja. Traducció de Neila García. Col·lecció Narrativa, 232 ::: Què en diu l’editorial... En este recuento perspicaz de La Ilíada , una joven maestra griega recurre al poder duradero del mito para ayudar a sus estudiantes a sobrellevar los terrores de la ocupación nazi. Las bombas caen sobre un pueblo griego durante la Segunda Guerra Mundial, y una maestra lleva a sus alumnos a una cueva para refugiarse. Allí les cuenta sobre otra guerra, cuando los griegos sitiaron a Troya. Día tras día, cuenta cómo los griegos sufren de sed, calor y nostalgia, y cómo se enfrentan los oponentes: ejército contra ejército, hombre contra hombre. Los cascos se cortan, las cabezas vuelan, la sangre fluye. Ahora son otros los que invaden...

    "L’ahir em va infantar; vet aquí que avui creo el demà (...). Kolpaktchy, Grégoire. Llibre dels morts dels antics egipcis o Llibre de la sortida de l’ànima a la llum. Barcelona: Llibres de l’Índex, 2024 Traducció de Josep Tarragona. Revisió de Llogari Pujol. ::: Què en diu la contraportada… El Llibre dels morts dels antics egipcis – Llibre de la sortida de l’ànima a la llum - és un recull de fórmules i encanteris màgics dirigits a la divinitat, inscrits en els rodets del papir o al mateix sarcòfag i els quals es troben a l’interior de les tombes egípcies. El conjunt de les formules descriu, a manera de manual d’ús, els rituals i les creences de l’antic Egipte per travessar les diferents etapes de la metamorfosi de l’ànima del difunt a la “segona vida”. Captivador, al·legòric i magnífic, el Libre dels morts dels antics egipcis ens inicia en els misteris de la vida i la mort i ens fa entrar dins l’univers fascinant de la civilització egipcia. :::   Com comença...

   "(...)  Cap viatge és massa llarg i perillós, si      porta cap a casa."   Magris, Claudio. A cegues. Edicions de 1984, 2005 Alla cieca. Traducció d’Anna Casassas. Col·lecció Mirmanda, 33. ::: Què en diu la contraportada... A cegues és un memorial devastador i punyent. És la història de Jorgen Jorgensen, mariner danès que va fundar una ciutat a Tasmània, que va ser rei d’Islàndia durant tres setmanes i que els anglesos van acabar deportant com a presidiari a la mateixa ciutat que ell havia fundat. El protagonista, home ple de força moral, capacitat de sacrifici i de dedicació, és al mateix temps la representació de l’etern rebel, l’amotinat, l’heretge a mercè de les onades i de la foscor de la història: és Cippico, que ha passat pels camps nazis i per Goli Otok, la terrible Illa Calba on Tito confinava els dissidents. És també Tore i Jan Jansen, Nevéra i Strijela i els mil noms dels partisans i els clandestins. En un món on tot sembla ...

  "Semblava que tot, inclús la naturalesa, s’havia confabulat contra el senyor Goliadkin..." Dostoievski, Fiódor. El doble. Pollença: Quid Pro Quo Editors – El Gall Editor, 2021. Двойник.  Traducció de Xènia Dyakonova Col·lecció de Narrativa, 25 ::: Què en diu l’editorial... Iàkov Petróvitx Goliadkin, el funcionari protagonista d’aquest llibre, assisteix a un dinar organitzat pel seu cap amb motiu de l’aniversari de la seva filla, a la qual volia festejar. Davant de la negativa a ser acceptat a la celebració, trasbalsat en el més profund del seu jo, topa pel carrer amb un home idèntic a ell. ¿Fins a quin punt és real o és una fabulació de la seva ment pertorbada? ¿Es tracta d’un veritable desdoblament? Precursor de Kafka en el tema de l’home indefens davant d’una burocràcia implacable i tot sovint anihiladora, només un escriptor de la talla de Dostoievski podia sortir airós d’aquest envit. :::   Com comença... Faltava poc per a les vuit del matí quan el co...

      " Detestar els de dalt és l’homenatge involuntari dels de baix." Dickens, Charles. Història de dues ciutats. Barcelona: Club Editor, 2020 A Tale of Two Cities. Traducció de Núria Sales. Col.lecció El Club dels Novel·listes ::: Com comença... Era el millor dels temps, era el pitjor dels temps, l’era de la saviesa, l’era de l’estupidesa, l’època de la fe, l’època de la incredulitat, l’hora de la Llum, l’hora de la Tenebra, la primera de l’esperança, l’hivern de la desesperació, ho teníem tot davant nostre, no teníem res davant nostre, tots aniríem de dret al Cel, anàvem de dret a l’Infern –en resum, l’època era tan clavada el present que algunes de les seves autoritats més sorolloses insistien a definir-la, per a bé o per a mal, en termes exclusius de comparació superlativa. :::   Moments... (Pàg. 25) Un fet meravellós que mereix reflexió: cada ésser humà està fet de tal manera que constitueix un profund secret i misteri per a tot altre ésser humà. ...