La cacera del Sauró - Lewis Carroll

 





"(...)Quin conte més patètic!, digué, tot fent-se’n creus, el Capità (...)"










Carroll, Lewis. La cacera del Sauró
Martorell, 2020 – Adesiara Editorial


The Hunting of the Snark. Traducció de Miquel Àngel Llauger
Col.lecció d’ací i d’allà, 78






:::
Què en diu la contraportada...

Deu personatges excèntrics i estrafolaris, comandats per un capità que toca la campana de forma compulsiva i orientats només per un mapa en blanc, s’embarquen en una expedició impossible en cerca de l’espaventable Sauró, la criatura fabulosa i ignota que han sortit a caçar. Finalment, ai las!, el resultat de la cacera no és ben bé el que ells esperen. Paròdia humorística i desbaratada dels poemes èpics, joc lingüístic permanent, aquesta narració al·lucinant —considerada la principal obra en vers de Carroll— permet descobrir molts dels trets distintius que han meravellat els lectors de les aventures d’Alícia

::: Com comença...
Gira, amb roba de nen per a tasques de nen,
Espasa en mà, anhelant, però igualment li agrada
Reposar en uns genolls d’amic i demanar

Tornar a sentir aquells contes que ell 
gaudeix de contar.
Girt with a boyish garb for boyish task,
Eager she wields her spade: yet loves as well
Rest on a friendly knee, intent to ask

The tale he loves to tell.

::: Moments...

(Pàg. 53)

El van espavilar donant-li coca i gel,
el van espavilar amb mostassa i créixens,
el van espavilar donant-li consells savis,
posant-li endevinalles, i amb confitura i mel (...)

El conte del forner.
”They roused him with muffins -they roused him with ice-
They roused him with mustard and cress-
They roused him with jam and judicious advice-
They set him conundrums to guess. (...)

The baker's tale

(Pàg. 57)

(...) ”Pots cercar-lo amb didals..., però amb precaució;
o pots caçar-lo usant forquilles i esperança,
o amenaçar amb matar-lo amb bons ferroviaris,
o usar per encisar-lo somriures i sabó...” (...)

El conte del forner.
”(...) You may seel it with thimbles -and seek it with care;
You may Hunt it with forks and hope;
You may threaten its life with a railway-share;
You may charm it with smiles and soap-“ (...)

The baker's tale

(Pàg. 63)

(...)Quin conte més patètic!, digué, tot fent-se’n
creus,
el Capità, amb la cara que se li feia llarga.
Però, si ja has deixat dit el teu punt de
vista,
continuar el debat no té ni cap ni peus.(...)

La cacera.
(...)’Tis a pitiful tale, said the Bellman, whose face
Had grown longer at every word:
But, now that you’ve stated the whole of your case,
More debate would be simply absurd. (...)

The Hunting

(Pàg. 99) 
(...) Van cercar-lo pertot fins que va fer foscor
sens trobar ni un botó, ni una empremta ni ploma
que els pogués confirmar que petjaven la terra
mateixa on el Forner va topar amb el Sauró.

Al bell mig d’aquell mot que volia finir,
al bell mig del seu riure i de la seva joia,
de cop s’havia fet fonedís, amb blanesa:
perquè el Sauró era una Bójum, qui ho havia de dir

El Bójum.
(...) They hunted till darknes came on, but they found
Not a button, of feather, or mark,
By which they could tell that they stood on the ground
Where the Baker had met with the Snark.


In the midst of the word he was trying to say,
In the midst of his laughter and glee,
He had softly and suddenly vanished away-
For the Snark was a Boojum, you see.

The Boojum


(Pàg 103)
(...) I resulta estrany trobar aquesta carta en un llibre de disbarats? Un salutació pasqual a tots els infants a qui agrada Alícia


::: Què en penso...
Si busqueu ressenyes de La cacera del Sauró del Lewis Carroll a la xarxa trobareu que les patums literàries en diuen excel·lències. Que si un exponent poètic de la literatura Nosense, que si una fita en la obra de Carroll, que un exercici agosarat de creativitat...

A m
i m'ha avorrit sobiranament.

Però és que a banda penso que la lectura de La cacera del Sauró defora d'un context anglosaxó té molt poc recorregut doncs la traducció no tradueix sinó que recrea (tant per un tema de mètrica i rima, com per un tema d'interpretació). 

En quant al que Carroll ens explica, doncs sobretot ximpleries basades en l'absurd, en un imaginari surrealista sense solta ni volta. Els entesos hi veuen lligams amb l'existencialisme, o amb la superació de les pors,... bé, potser si, però no justifica cap interès. La lectura segueix avorrint i molt. 

També en diuen que es tracta d'un exercici de Carroll per satiritzar la novel·la èpica. Ja sabeu el què en penso.

Ens trobem davant d'un relat en forma poètica que -de manera esperpèntica- posa per escrit l'al·lucinació d'un autor que -perdut en números, aritmètica i càlculs matemàtics- s'esbargeix tot seguint una colla de personatges orats en cerca d'un sant greal en forma de bèstia fantàstica que mai han vist i que, un cop la tenen davant, tampoc la saben reconèixer.

Lewis Carroll estructura la narració en parts dedicades a cada un dels personatges. En aquestes parts no hi ha cap mena de argument lògic ni tampoc descripcions, frases o diàlegs que semblin racionals i/o lògics.

Ara bé, si el fons és absurd, estult, la forma en canvi és l'únic element al que reconec enginy. I és que Carroll juga amb la rima i el ritme per crear una mena de melodia en els seus versos que sembla que ajudi a acabar la lectura a un lector sense interès (jo).

Potser me l'he llegit en un moment en que no tocava fer-ho. Potser ho he fet amb l'ànim lector que no corresponia, però la realitat és que aquesta cacera del Sauró m'ha deixat molt fred.

Complex, indesxifrable, caòtic ja en la versió original anglesa... en català, a més d'una feinada pel traductor, esdevé finalment un artifici. Deixem-ho tot plegat entre un joc de rellotgeria lingüística i una mena de ludisme literari.

PD. Les il·lustracions que acompanyen la narració són es-pec-ta-cu-lars.


::: Altres n'han dit...
Lux Atenea, La Vanguardia (M. Serra), El Punt Avui (D. Castillo),

::: Enllaços:

Comentaris

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

Entrades populars d'aquest blog

Les cròniques marcianes - Ray Bradbury

La veïna - Isabel-Clara Simó

Nosaltres - Ievgueni Zamiatin

-Uf, va dir ell - Quim Monzó

El gobelet dels daus - Max Jacob

Amore - Giorgio Manganelli