L'arpa sense encordar - Edward Gorey




"(...)  les ressenyes estúpides o criminals, el talent en declivi dels altres i l’horror indescriptible de la vida literària."






Gorey, Edward. L’arpa sense encordar. 
Barcelona: Angle Editorial, 2009

The Unstrung Harp, or, Mr. Earbrass Writes a Novel. Traducció de Jordi Puntió
Col·lecció El far, 13
 


 Què en diu la solapa...
El procés d’escriptura d’una novel·la i les peripecies de la vida literaria, retratats amb ironia en aquesta obra majúscula.

 Com comença...
El senyor C(lavius) F(rederik) Earbrass és, per descomptat, el famós novel·lista. De tots els seus llibres, Un cubell d’escombraries moral, Més cadenes que xerrics, Era probable? i la trilogia Hipdeep són tal vegada els més admirats.

 Moments...
(Pàg. 26)
El senyor Earbrass ha conduït fins a Nether Millstone per buscar-hi unes prunes prescriptives, però l’ha distret una llibreria de saldo. Mentre remenava, sobretot, entre tractats religiosos u memòries autoeditades, s’ha trobat El sentit de la casa, la seva segona novel·la. Quan comprova que no ha anat a parar en aquella pila per error (perquè ell mateix difícilment en pagaria més), descobreix que és un exemplar dedicat. Per l’Angus – t’oblidaràs mai de les arengades? Arengades? Angus?

(Pàg. 27)









































(Pàg. 34)
Fins i tot més angoixosos que els primers capítols d’una novel·la ho són els últims, com a mínim pel senyor Earbrass. Els personatges, tots i cadascun d’ells, s’han tornat completament tediosos, com si hagués quedat atrapat amb ells a la mateixa festa des del dia abans; pertot arreu sorgeixen seccions menystingudes de la trama, que esperen ser despatxades; els verbs semblen haver-se decandit i els adjectius proliferen sense control. A més a més, arribat a quest punt és inevitable que pateixi insomni. Ni tan sols rellegint La plantació de tòfones (la seva primera novel·la) no li agafa son. En l’horror blau de la matinada, sembla que les parres de la catifa se li hagin d’enroscar aviat als turmells.

(Pàg. 35)










































(Pàg. 42) 
Unes setmanes més tard, proveït d’una ploma, tinta, tisores, cola, un brocal de xerès i una enorme reticència, el senyor Earbrass comença a revisar LASE. Això vol dir, en primer lloc, transposar passatges, o invertir l’ordre dels paràgrafs, o rebregar-los amb fúria i llençar-los tot seguit a la paperera. Després ve la reescriptura. Això és pitjor que escriure i prou, perquè no només ha de pensar coses noves igualment, sinó que a més ha d’intentar no recordar les antigues. Quan el senyor Earbrass hagi acabat, com a mínim una tercera part de LASE no s’assemblarà de res al seu estat original.

(Pàg. 43)









































(Pàg. 50)
La nit abans de tornar a casa a Mortshire, el senyor Earbrass es deixa convidar a un sopar literari en un menjador privat de Le Trottoir Imbécile. Entre els seus col·legues escriptors –en reconeix algun, però no en coneix cap personalment-, hi ha en Lawk, en Sangwidge, en Ha’p’orth, l’Avuncular i Lord Legbail. El senyor que fa mala cara i va embolicat amb un abric és un obscur assagista que es diu Frowst. Les converses giren al voltant de les vendes decebedores, la publicitat inadequada, els drets d’autor pitjor que inadequats, les ressenyes estúpides o criminals, el talent en declivi dels altres i l’horror indescriptible de la vida literària.

(Pàg. 51)









































(Pàg. 58)
Avui es distribueix LASE i el senyor Earbrass ha vingut a Nether Millstone per fer uns encàrrecs que ja no es podien retardar més. Ha sigut inusualment meticulós a l’hora de fer-los i ja és l’última hora de la tarda quan, tot anant a buscar el cotxe, s’atura al davant de l’aparador d’una llibreria. Després de comprovar, de cua d’ull, que hi ha un exemplar de LASE, llegeix atentament el títol de tots els altres llibres amb una vergonya extrema i sense sentit.

(Pàg. 59)









































(Pàg. 62)
En una reunió vespertina a la vicaria, vagament en honor del senyor Earbrass, ell estava ocupat repartint tasses de te quan vet aquí que és assaltat pel coronel Knout, Mestre de la Cacera de la Guineu, de la Partida de Caça de Blathering. L’home exigeix saber “on volia anar a parar” el senyor Earbrass a l’última escena del capítol XIV. Al senyor Earbrass li sap greu no saber on el coronel. On què, ell? On volia anar a parar vostè mateix. El coronel esbufega, el senyor Earbrass sospira. Aquesta trobada, que durarà una estona i no anirà enlloc, deixarà el senyor Earbrass en un estat d’extrema feblesa, i tant que sí.

 Altres n'han dit...
Ariadna al laberint grotesc, all'ombra, Il Foglio, The Slings & ArrowsGoreyana.

 Enllaços:
Edward Gorey, context, influències, recorregutentre l'escriptura i la il·lustracióla dura vida de l'escriptor de novel·les.

Comentaris

  1. Sembla una novel·la de culte. Li haurem de fer una ullada. :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eps!! No és novel·la. És una narració molt breu acompanyada dels dibuixos del propi autor.
      Però com que la qualitat no està renyida amb el format, segur que la gaudeixes molt.
      Salut!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

Entrades populars d'aquest blog

Les cròniques marcianes - Ray Bradbury

La veïna - Isabel-Clara Simó

Nosaltres - Ievgueni Zamiatin

-Uf, va dir ell - Quim Monzó

El gobelet dels daus - Max Jacob

Amore - Giorgio Manganelli