De què parlem quan parlem de l'amor - Raymond Carver

"Un home pot viure obeint sempre totes les normes i, de sobte, ja no el preocupen gens. Se li’n va la sort, m’entens?"

Carver, Raymond. De què parlem quan parlem de l’amor. 
Barcelona: Columna, 1997

What we talk about when we talk about love. Traducció de Dolors Udina.
Col·lecció Columna Butxaca, 1


► Què en diu la contraportada...
Amb un estil sobri, concís, despullat, Raymond Carver ens presenta personatges aparentment vulgars, amb problemes com l’avorriment i la incomunicació. Són disset contes precisos amb situacions quotidianes on la tragèdia rau en la no presentació d’elements considerats normalment tràgics. El que dóna títol al recull reprodueix la conversa de dues parelles sobre uns quants casos d’amor molt apassionats. En tots els contes aconsegueix crear un clima angoixant, intens, carregat, característic de la bona literatura.

► Com comença...
Es va servir una altra copa a la cuina i va mirar el dormitori, al jardí del davant. Hi havia el matalàs sol, i els llençols ratllats com l’embolcall d’un caramel, eren al costat de dos coixins damunt una calaixera. Llevat d’això, les coses semblaven estar igual que havien estat al dormitori: tauleta de nit i llum a la seva espona de llit, tauleta de nit i llum, l’espona d’ella.
L’espona d’ell, l’espona d’ella.
Ho va anar considerant mentre xarrupava el whisky.
PER QUÈ NO BALLEU?

► Moments...
(Pàg. 24)
Sento que sona el telèfon a baix a l’oficina. Ha estat sonant i sonant tot el dia. Fins i tot quan estava mig adormit el sentia. Obria els ulls, mirava al sostre i el sentia sonar i em preguntava què era el què ens estava passant.
Però potser hauria d’haver mirat a terra.
- Tinc el cor destrossat –diu ella-. Se m’ha tornat de pedra. No sóc bona. Això és el pitjor, que ja no sóc bona.
MIRADOR

(Pàg. 26)
Beure és curiós. Quan hi penso, totes les decisions importants que hem pres han estat discutides mentre bevíem. Fins i tot quan parlàvem de deixar de beure ho fèiem seguts a la taula de la cuina o la del jardí amb un paquet de sis cerves o whisky.
MIRADOR

(Pàg. 27)
Vaig deixar de netejar la piscina. Es va omplir d’un llot verd i els clients ja no la podien fer servir. No vaig arreglar més aixetes ni vaig posar més rajoles ni vaig fer més retocs a la pintura. Bé, la veritat és que estàvem tots dos ben bé tocant el fons. La beguda exigeix molt temps i dedicació si vols treure’n res de bo.
MIRADOR

(Pàg. 41)
- (...) A partir d’aquí, ho recordo tot vagament. Recordo que li vaig preguntar si volia cafè. Va dir que potser sí que tenia temps de prendre’n un. Vaig anar a la cuina i vaig esperar que s’escalfés l’aigua. T’asseguro, Les, puc jurar davant Déu que no vaig enganyar mai la teva mare tot el temps que vam ser marit i muller. Ni una sola vegada. HiI va haver moments que vaig tenir-ne ganes i oportunitats. En fi, tu no coneixes la teva mare tan bé com jo.
- No cal que em donis cap explicació –vaig fer jo.
- Li vaig portar el cafè. Ella s’havia tret l’abric. Jo vaig seure a l’altra punta del sofà i ens vam posar a parlar de coses més personals. Em va dir que tenia dos fills a l’escola primària Roosevelt, i que en Larry era xofer i de vegades era fora una o dues setmanes. A Seattle o a Los Angeles, o potser a Phoenix. Sempre a un lloc o altre.  M’explicava que va conèixer a Larry a l’institut. Deia que estava orgullosa d’haver estat amb ell tant de temps. Bé, no triga gaire a riure d’alguna cosa que dic jo. Una cosa que podia tenir doble sentit. Aleshores em pregunta si sabia l’acudit del venedor ambulant de sabates que truca a casa de la vídua. Vam riure també d’aquest, i aleshores n’hi vaig explicar un una mica pitjor. Ella riu amb ganes i es fuma un altre cigarret. Una cosa duia a l’altra, és que el que passa, m’entens?
“Bé, llavors la vaig besar. Li vaig recolzar el cap al sofà i la vaig besar, i li podia notar la llengua mirant d’entrar a la meva boca. M’entens el què et dic? Un home pot viure obeint sempre totes les normes i, de sobte, ja no el preocupen gens. Se li’n va la sort, m’entens?
“Però tot va ser molt ràpid, i desprès em diu:
- Et deus pensar que sóc una puta o una cosa així –i després se’n va.
“Jo estava tan excitat! Vaig arreglar el sofà i vaig tombar els coixins. Vaig plegar el diari i fins i tot vaig rentar les tasses que havíem fet servir. Vaig rentar el pot de l’aigua. El que pensava tota l’estona era com m’ho faria per mirar la teva mare a la cara. Estava mort de por (...).
BOSSES

(Pàg. 76)
Per què no algú altre? Per què no aquells que eren allà aquella nit? Per què no aquelles persones que naveguen per la vida com ocells? Per què no ells per comptes de l’Edith?
DESPRES DELS TEXANS

(Pàg. 87) 
Us diré què va rematar el meu pare. La tercera cosa va ser en Dummy, la mort d’en Dummy. La primera va ser Pearl Harbour. I la segona va ser anar a viure a la granja del meu avi, prop de Wenatchee. Allà és on va acabar els seus dies el meu pare, si és que no els havia acabat abans.
LA TERCERA COSA QUE VA REMATAR EL MEU PARE

(Pàg. 131) 
- (...) Jo era amb ell a l’habitació quan va morir –va dir la Terri-. No va recuperar els sentits. Però jo li vaig fer companyia. No tenia ningú més.
- Era perillós –va dir en Mel-. Si això és amor, ja t’ho regalo.
- Era amor –va dir la Terri-. És clar que per a la majoria de gent és un amor poc normal. Però estava disposat a morir per amor. Hi va morir.
En Mel es va posar les mans al clatell i va tirar la cadira enrere.
-No m’interessa aquesta mena d’amor. Si això és l’amor, ja te’l regalo (...).
DE QUÈ PARLEM QUAN PARLEM DE L’AMOR

(Pàg. 133)
A fora, al pati, un dels gossos va començar a lladrar. Les fulles del trèmol que donava a la finestra tustaven els vidres. El sol de la tarda era com una presència en aquella habitació, la llum espaiosa del benestar i la generositat. Podíem haver estat a qualsevol altre lloc, en un lloc encantat. Vam alçar els vasos un altre cop i ens vam somriure els uns als altres com nenes que acaben de fer una pacte prohibit.
DE QUÈ PARLEM QUAN PARLEM DE L’AMOR

►Altres n'han dit...
El racó de la biblioteca, Llibres per llegir, Un subproducte pop, La entropía de Vero, Un libro al día.

► Enllaços:
Raymond Carver, context,  l'autor o l'editor?, la rutina de l'autor, to, estil i temàtica, l'antídot del nostre dia a dia.