El sotstinent Susdit - Iuri Tiniànov

"(...) tan aviat era vent com era pols, o bé una fatiga o una ensopegada amb la calor de l'estiu tardà. "

Tiniànov, Iuri. El sotstinent Susdit. 
Barcelona: Adesiara, 2015

Поручик Киже.Traducció de Jaume Creus
Col.lecció D'ací i d'allà, 43



►Què en diu la contraportada...
Per culpa d’uns errors de còpia d’un escrivent inexpert i massa apressat a l’hora de redactar l’ordre del dia del seu regiment, un tinent ben viu és declarat oficialment mort i un personatge inexistent veu la llum, perquè un paper en dóna fe, i va ascendint en l’escalafó fins a convertir-se en general de l’exèrcit rus. Gràcies a la destresa narrativa que Tiniànov demostra en aquesta breu novel·la, un joc d’equívocs hilarant ens permet constatar que la burocràcia pot arribar a ser d’allò més calamitosa —sobretot quan tot depèn del despotisme dels governants— i que els documents oficials, els reglaments i les constitucions, per més legals que es vulguin, també poden ser una absurda enganyifa.

► Com comença...
L'emperador Pau dormisquejava al costat de la finestra oberta. A primera hora de la tarda, quan els aliments batallen lentament amb el cos, qualsevol mena de molèstia estava prohibida. Dormisquejava assegut en una butaca de respatller alt, protegida pel darrere i pels costats amb un paravent de vidre. Pàvel Petróvitx tenia l'habitual somni de la migdiada.

►Moments...
(Pàg. 52)
(...) sabia que alguna cosa no anava a l'hora, que alguna cosa s'havia espatllat irremeiablement. Ni una sola vegada no va pensar que hi hagués hagut un error en l'ordre del dia. Al contrari, li va semblar que més aviat era ell qui era viu per error, per inadvertència. Per negligència alguna cosa li havia passat per alt i no ho havia comunicat a ningú.

(Pàg. 55) 
No temia ni la joia sospitosa dels ministres, ni la tenebror suspecta dels generals. No temia ni un sol dels cinquanta milions de xafaterrossos que estaven escampats per les gleves, pantans, sorrals i feixes del seu imperi, i que ell era incapaç d'imaginar-se. No els temia agafats aïlladament, d'un en un. Però junts eren un mar, en el qual s'ofegava.

(Pàg. 56) 
Li agradava d'allò més la pipa, en tots els estadis del procés: carregar, atacar, calar i fumar. Un home que fuma mai no està perdut.

(Pàg. 57) 
Assegut d'esquena a ells, distingia els refrecs dels que trepitjaven  segurs, els saltirons dels aduladors i els passos lleugers, aeris, dels porucs. De passos francs, no en sentia cap.

(Pàg. 66)
De mica en mica havien començat a pensar que escortaven un criminal d'especial relleu. Es van acostumar a parlar entre ells anomenant-lo significativament "ell" o "això".
Així van entrar al més profund de l'imperi rus per la ruta recta i fressada de Vladimir.
I l'espai buit que caminava pacientment entre ells anava canviant: tan aviat era vent com era pols, o bé una fatiga o una ensopegada amb la calor de l'estiu tardà.

(Pàg. 77)
Els pagesos feien olor de vent; les pageses, de fum.

(Pàg. 84)
Així fou enterrat el general Susdit, havent dut a terme tot el que es pot fer en la vida i ple de totes aquestes coses: joventut, aventures amoroses, càstig, deportació, anys de servei, família, sobtat favor de l'emperador i fins enveja dels cortesans.

►Altres n'han dit...
Núvol, Ara.cat.
,
►Enllaços:
Iuri Tiniànov, sobre l'absurditat burocràtica, sobre la literatura grotesca, antiherois i homes superflus, formalisme rus, Pau I, la lectura de Prokofiev.

►Llegeix-la:
Rus (html)

►Mira-la:
Rus -subt. en anglès- (1934 - Director: Alexander Feinzimmer)